Partit Nacional Escocès

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióPartit Nacional Escocès
Dades
Nom curtSNP Modifica el valor a Wikidata
Tipuspartit polític Modifica el valor a Wikidata
Ideologia políticaindependentisme escocès
nacionalisme escocès
socialdemocràcia
europeisme Modifica el valor a Wikidata
Alineació políticacentreesquerra Modifica el valor a Wikidata
Història
ReemplaçaPartit Nacional d'Escòcia
Partit Escocès Modifica el valor a Wikidata
Creació7 abril 1934, Edimburg Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Membre deAliança Lliure Europea Modifica el valor a Wikidata
Membres72.186 (2023) Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
PresidènciaHumza Yousaf (2023–) Modifica el valor a Wikidata
Filial
Altres
Color     Modifica el valor a Wikidata

Lloc websnp.org Modifica el valor a Wikidata
Twitter (X): theSNP Modifica el valor a Wikidata

El Partit Nacional Escocès (anglès: Scottish National Party, gaèlic escocès: Pàrtaidh Nàiseanta na h-Alba, abreujat SNP) és un partit polític escocès de caràcter independentista i socialdemòcrata, fundat el 1934 com a fusió del National Party of Scotland i el Scottish Party.[1]

Són partidaris de l'autonomia escocesa com a primer pas cap a la independència dins la Unió Europea, tot i que amb reserves, i de mantenir un estat del benestar tot repartint els beneficis del petroli. No tenen una postura clara a favor de cap de les llengües minoritàries, com el gaèlic o l'scots, tot i que han adoptat el lema gaèlic Alba heatha snein o reo (Independència i futur d'Escòcia).

Recuperació del Parlament escocès[modifica]

Després del referèndum escocès de 1997 l'actual Parlament del Regne Unit va establir la Llei d'Escòcia de 1998 que li va retornar la institució legislativa pròpia, el Parlament Escocès.

L'SNP tenia, el 2007, 47 dels 129 escons del Parlament escocès, però no va aconseguir el suport dels laboristes escocesos, els liberals o els conservadors, com a resultat de la seva política a favor de la independència d'Escòcia, cosa que els impedia de formar un govern de majoria, i, gràcies al suport dels Verds, Alex Salmond va ser elegit primer ministre d'Escòcia, amb un govern en minoria. En les eleccions de 2011 va aconseguir la majoria absoluta, amb 69 escons,[2] amb la promesa de convocar un Referèndum sobre la independència d'Escòcia l'any 2014, que finalment es va acordar amb el govern del Regne Unit que es convoqués per al 18 de setembre de 2014.

Després de la derrota del "Sí" al referèndum, Salmond va anunciar que dimitiria com a líder de l'SNP al congrés del partit el novembre, i que dimitiria també com a primer ministre després que s'escollís un nou líder.[3] En no presentar-se cap altra candidatura, Nicola Sturgeon va ser elegida nova líder del partit i el 19 de novembre va ser oficialment nova primera ministra en substitució de Salmond.[4] Les eleccions al Parlament Escocès de 2016 van donar lloc a un Partit Nacional Escocès guanyant un tercer mandat al govern, encapçalat per Nicola Sturgeon però quedant a dos escons de renovar la majoria absoluta.[5] Sturgeon va liderar el Partit Nacional Escocès aconseguint una victòria contundent a les eleccions generals del Regne Unit de 2015, guanyant 56 dels 59 escons escocesos, els millor resultats de la història del partit.[6] L'SNP va perdre 21 escons a les eleccions generals del 2017.

El govern escocès es va dissoldre el 20 de maig de 2021 i les eleccions van deixar l'SNP a un escó de la majoria i Sturgeon va formar govern amb un acord amb el Partit Verd Escocès, creant una majoria independentista.[7] El 15 de febrer del 2023 Sturgeon va anunciar la seva renúncia al càrrec després de 8 anys, deixant marge de temps per a triar-ne qui la substituís, i va renunciar també a la presidència de l'SNP.[8]

Humza Yousaf va assumir el càrrec de primer ministre d'Escòcia el 29 de març de 2023, però va dimitir el 29 d'abril de 2024 Humza Yousaf després de trencar el govern amb el Partit Verd Escocès per l'abandonament del compromís de reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle en un 75% per al 2023, i per la presentació de sengles mocions de confiança del Partit Conservador Escocès i el Partit Laborista Escocès.[9]

Líders[modifica]

Referències[modifica]

  1. Kunz, Annemarie. The Scottish National Party. GRIN Verlag, 2014, p. 3. ISBN 9783656628101. 
  2. «La paradoxa escocesa». Avui, 11-05-2008. [Consulta: 8 maig 2011].
  3. Libby Brooks «Alex Salmond's resignation could give Nicola Sturgeon her day of destiny» (en anglès). The Guardian, 19-09-2014 [Consulta: 19 novembre 2014].
  4. Campbell, Glenn «The transition from Alex Salmond to Nicola Sturgeon» (en anglès). BBC News, 13-11-2014 [Consulta: 19 novembre 2014].
  5. «New MSPs to arrive at Holyrood for first day». BBC News, 09-05-2016. [Consulta: 9 maig 2016].
  6. «Election 2015: SNP wins 56 of 59 seats in Scots landslide» (en anglès). BBC, 08-05-2015. [Consulta: 29 abril 2024].
  7. «SNP-Greens deal pledges indyref2 within five years» (en anglès). BBC, 20-08-2021. [Consulta: 29 abril 2024].
  8. «Sturgeon dimiteix en un "moment crucial" per a Escòcia pel bloqueig del referèndum». 324cat, 15-02-2023. [Consulta: 15 febrer 2023].
  9. «Crisi política a Escòcia: el primer ministre presenta la dimissió». Nació, 29-04-2024. [Consulta: 29 abril 2024].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Partit Nacional Escocès