Partit Occità

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Partit Occità
President Gustave Alirol
Fundació 1987
Ideologia Nacionalisme occità
Afiliació europea Aliança Lliure Europea
www.partitoccitan.org

El Partit Occità o Partit Occitan en occità (POC) és un partit polític occità defensor d'una Occitània autònoma dins una França i una Europa solidàries amb els pobles minoritaris. Alguns dels seus membres es consideren "nacionalistes".

Història[modifica | modifica el codi]

Es formà a Tolosa el 23 i 24 de maig 1987 de la unió d'algunes llistes regionalistes de les eleccions del 1986 com Union Occitana de Tarn o Per las regionalas, Los Regionalistas de l'Alta Garona, així com les restes de Volem Viure al País i País Nòstre.[1] Una altra de les formacions fundadores fou Entau País (Pel país), una formació política occitanista fundada el 1988 (el 1990 al Bearn) i dirigida entre altres per David Grosclaude,[2] fins a la seva desaparició el 1995[3] que reclamava més poder regional i promouria la convocatòria d'uns Estats Generaus dera Lenga amb la participació, a més de l'IEO, el Partit Occità, el CREO i els felibres, i que popularitza l'eslògan En occitan, la vida tota.[4]

Ja el 1985 representà Occitània en la Conferència de Nacions Sense Estat d'Europa Occidental (CONSEU) on hi participaren Emgann (Bretanya), MCA (Còrsega), Sinn Féin (Irlanda), Herri Batasuna (País Basc), Bloque Nacionalista Galego (Galícia) i la Crida a la Solidaritat en Defensa de la Llengua, la Cultura i la Nació Catalanes.

S'ha presentat amb un cert ressò a les eleccions locals, ja que dominen algunes comunes rurals, i a les regionals a Llenguadoc i Provença. Fa part de l'Aliança Lliure Europea i es proposa fer emergir la qüestió occitana del domini públic, desalienar i conscienciar el poble occità i rellançar un moviment occitanista creïble en favor del reconeixement occità.

Lo Cebier[modifica | modifica el codi]

Lo Cebier. La Letra Occitanista (també Lou Cebié) és un dels òrgans del Partit Occità[5] com anteriorment ho havia estat del Partit Nacionalista Occità. És de periodicitat bimestral i s'edita a Oliulas, al departament de Var (Provença). El periòdic és de temàtica política marcadament occitanista però només té els títols i un 20 % del text com a molt en occità[6] i la seva web és bilingüe occità-francès.

Resultats electorals[modifica | modifica el codi]

Des de 1987 es presenta regularment a les diferents eleccions franceses d'àmbit municipal, cantonal, regional o estatal. A les eleccions regionals franceses de 1992 obtingué el 5,87 % dels vots a la Provença. A les eleccions legislatives franceses de 1993, va obtenir l'1% al districte d’Ais de Provença (havia tret el 0,73% el 1992) i el 7,12% a Castres (1,64% el 1992). Però a les generals del 1997 només va obtenir l'1,6% arreu d'Occitània. Posteriorment va obtenir:

A les eleccions legislatives franceses de 2007 va fer part de la candidatura de Les Verts i es va presentar en solitari a la primera circumscripció de l'Alta Loira (2,09 %), la 3a d'Olt i Garona (1,64 %) i la 3a dels Alts Pirineus (1,09 %).

A les eleccions europees de 2009 el Partit Occità cridà a signar el manifest "Europe-Écologie" i a participar-ne als comitès locals.[8] Es va unir oficialment a Europe Écologie a través de la federació Regions i Pobles Solidaris. Hi participà en la regió sud-est al costat d'altres components d'EE a l'elecció de François Alfonsi com a eurodiputat representant dels interessos autonomistes.

A les eleccions regionals de 2010 el Partit Occità va obtenir 5 electes gràcies a la seva coalició amb Europa Ecologia:[9][10][11]

A les eleccions cantonals franceses de 2011, va presentar candidats als cantons de Frontonh (on Georges Labouysse va obtenir el 9,8 % dels vots),[12] Tolosa-14 (on Lidwine Kempf va obtenir el 9,74 %)[13] i Sent Martòri (on Dominique Bares va obtenir el 6,8 % a la primera volta).[14]

Per a les eleccions presidencials franceses de 2012 el Partit Occità donarà suport Eva Joly, candidata presentada per EELV.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Wolfgang Markhof, Renaissance oder Substitution?: eine soziolinguistischeUntersuchung zur Stellung des Okzitanischen im Department Cantal (alemany), Ginebra, Librairie Droz, 1987, pàgina 65, ISBN 9782600038751 (en català: Renaixement o substitució? Una recerca sociolingüística sobre la posició de l’occità al departament de Cantal)
  2. «David Grosclaude (francès)», Groupe des élu/es écologistes - Conseil régional d’Aquitaine
  3. Sèrgi Viaules, «Un segle d’occitanisme polític», Istòria de l’occitanisme, Institut d’estudis occitans- Lengadòc, 2003
  4. Jean Charles, «Caractères de la revendication ethnique en Béarn», Espace, populations, sociétés, 1994-3: Les minorités ethniques en Europe., 1994,
  5. Lo Cebier al web del Partit Occità
  6. Lo Cebier, número 124, setembre-octubre 2011
  7. 7,0 7,1 Resultats a franceelectorale.com
  8. comunicat de premsa de 13/12/2008
  9. http://www.pyreneesinfo.fr/actu/toulouse-cinq-elus-pour-le-patit-occitan/
  10. http://www.libetoulouse.fr/2007/2010/03/larriv%C3%A9e-massive-d1-%C3%A9lu-occitaniste-%C3%A0-la-r%C3%A9gion.html
  11. Résultats aux élections sur le site du POC
  12. Resultats al web de Le Figaro
  13. Resultats al web de Le Figaro
  14. Resultat a franceelectorale.com

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Portal

Portal d'Occitània