Regions i Pobles Solidaris

Regions i Pobles Solidaris
	Régions et Peuples Solidaire
Dades
Nom curt	RPS
Tipus	partit polític ; associació
Ideologia política	regionalisme
Història
Creació	1995
Activitat
Membre de	Aliança Lliure Europea
Governança corporativa
Seu	Besiers (França);
Presidència	Gustau Aliròl (1995–2022); François Alfonsi (2022–)
Format per	Esquerra Republicana de Catalunya ; Breton Liberty (en) (1994–2008); Unió del Poble Alsacià (1994–2009); Unió Democràtica de Bretanya (1994–); Moviment Regió Savoia (1994–); Partit Occità (1994–); Eusko Alkartasuna (1994–); Unió del Poble Cors (1994–2002); Reagrupament del Poble Franc-Comtès (1995–1999); Partit Nacionalista Basc (1997–); Partit de la Nació Corsa (2002–); Lliga Savoiana (2003–2005); Convergència Democràtica de Catalunya (2006–2016); Bloc Català (–2006); Fer's Elsass (2007–2008); Unser Land (2010–); Sí al País Català (2016–); Femu a Corsica (2018–); Euskal Herria Bai (2021–); Abertzaleen Batasuna (–2022); Unitat Catalana (2023–)
Lloc web	federation-rps.org

Regions i pobles solidaris (RPS) és una federació de partits polítics regionalistes i autonomistes de l'estat francès. El seu president és Gustave Alirol.

Història[modifica]

El juny de 1994, partits regionalistes alsacians, bascs, bretons, català, corsos, occitans i savoians van presentar una llista comuna per a les eleccions europees. Amb el nom de "Regions i pobles solidaris", estava dirigit per Max Simeoni i també aplegava algunes personalitats de la societat civil, entre les quals el cantant Renaud, que compartien simpaties pel regionalisme. La llista va obtenir 76.436 vots (el 0,39% dels vots emesos). El novembre de 1994, aquests partits, reunits a Ais de Provença, van decidir continuar la dinàmica d'aquesta llista creant un moviment polític anomenat Regions i Pobles Solidaris. El Congrés Constitutiu es va celebrar el novembre de 1995, a Rennes.

Reivindicacions[modifica]

En el seu congrés celebrat a Brignogan-Plage (Bretanya) el 25 d'agost de 2005 adoptaren les següents proposicions:

Ratificació per part de l'estat francès de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, modificació de l'article 2 de la constitució francesa i oficialització de totes les llengües parlades a França.
Creació de regions amb un estatut específic a Savoia, País Basc Nord i Catalunya Nord, creació d'un àmbit administratiu a Bretanya incloent el departament del Loira Atlàntic i la creació d'una inter-regió occitana.
Establiment d'una república federal a França.
Reglament polític i mesa per tractar les reivindicacions autonomistes.
Apropament dels presos corsos, bascos, bretons i occitans.

Partits membres[modifica]

A Occitània, el Partit Occitan.
Al País Basc Nord: el Partit Nacionalista Basc, Eusko Alkartasuna, Abertzaleen Batasuna i Euskal Herria Bai.
A la Catalunya del Nord: Esquerra Republicana de Catalunya, Unitat Catalana i Sí al País Català.
A la Bretanya: Unió Democràtica Bretona.
A Savoia, el Moviment Regió Savoia.
A Còrsega, el Partit de la Nació Corsa i Femu a Corsica
A Alsàcia, la Unser Land.
A la Mosel·la, Le Parti des Mosellans.

Antics membres[modifica]

A la Catalunya del Nord: Convergència Democràtica de Catalunya
A Alsàcia, la Unió del Poble Alsacià va desaparèixer l'any 2009 per fusionar-se amb Fer's Elsass donant lloc a Unser Land.
Al Franc Comtat, el Reagrupament del Poble Franc-Comtès (RPFC) fou membre de 1994 a 1999.
La Lliga Savoiana, qui tenia estatut d'observador, en fou exclòs arran d'unes declaracions islamòfobes del seu fundador.
Frankiz Breizh desaparegué el 2008. La major part dels membres s'integraren en l'UDB