Partit Nacionalista de Catalunya

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
No s'ha de confondre amb el Partit Nacionalista Català (1932-1936).
Infotaula d'organitzacióPartit Nacionalista de Catalunya
Dades
Nom curtPNC Modifica el valor a Wikidata
Tipuspartit polític català Modifica el valor a Wikidata
Ideologia políticacatalanisme
liberalisme econòmic
europeisme Modifica el valor a Wikidata
Alineació políticacentredreta
centrisme Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació4 abril 1978
Esdeveniment significatiu
4 abril 1978 registre
13 abril 1978 registre de partits polítics
27 juny 2020 activació Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
PresidènciaOlga Tortosa i Marín (2020–) Modifica el valor a Wikidata
Secretària generalMarta Pascal i Capdevila (2020–) Modifica el valor a Wikidata
JoventutsJoves del PNC Modifica el valor a Wikidata
Part deAra Pacte Local Modifica el valor a Wikidata
Altres
Color     Modifica el valor a Wikidata
Lloc webpnc.cat Modifica el valor a Wikidata
Facebook: pnacionalistacatalunya Twitter (X): Som_PNC Instagram: pnacionalistacatalunya Telegram: som_pnc Modifica el valor a Wikidata

El Partit Nacionalista de Catalunya (PNC) és un partit polític català d'ideologia catalanista i de centre liberal. Va ser presentat el 27 de juny de 2020.[1] Actualment, la seva secretària general és Marta Pascal i el seu portaveu és l'advocat Oriol Puig Bordas.[2]

Història[modifica]

2019[modifica]

El PNC va néixer de la mà del laboratori d'idees "El País de Demà", que va presentar-se el 21 de setembre de 2019 durant la coneguda com "Reunió de Poblet". En aquest acte es van citar uns 200 convocats, amb Antoni Garrell com a principal impulsor.[3] També hi van assistir polítics provinents de l'òrbita convergent com Marta Pascal, Carles Campuzano, Jordi Xuclà, Mercè Pigem, o Lluís Recoder. A més, hi ha hagut contactes amb els exconsellers Jordi Baiget, Santi Vila i Jordi Jané. Altres noms vinculats al projecte inclouen Josep Soler, l'exregidor del PSC Ramon García Bragado, la professora de la UAB Carme Casablanca, el sociòleg Oriol Homs, el filòsof José Maria Lozano i el jurista Antoni Bayona.[4][5] El seu nom i sigles van ser registrats per les Joventuts de Convergència el 4 d'abril de 1978.[6][7][a]

2020[modifica]

El 21 de juny La Vanguardia va entrevistar Albert Batlle, regidor de l'Ajuntament de Barcelona amb Units per Avançar (en coalició amb el PSC), que s'oferia a liderar una eventual candidatura unitària dels partits catalanistes al Parlament.[9] A finals de setembre, el mateix diari publicava una entrevista amb Marta Pascal on afirmava la seva intenció d'encapçalar la llista del PNC a les properes eleccions catalanes, i de fer-ho en solitari, sense cap coalició amb partits post-convergents.[10]

Fruit d'un acord a finals de setembre, el PNC va rebre l'adhesió de Compromís per Torroella-L'Estartit, un partit municipal encapçalat Jordi Cordón (exalcalde de Torroella de Montgrí), qui es negà a formar part de Junts per Catalunya, inicialment decantant-se per Convergents.[11]

Les discrepàncies ideològiques amb Junts per Catalunya també van portar a tres regidors de Junts per Figueres a militar al PNC: Carles Arbolí (PDECAT, periodista i excap de gabinet de Santi Vila), Miquel Fernandez (independent), i Alba Albert (independent).[12] A mitjans de novembre Alba Albert va participar a Tevecat com a membre dels "Joves del PNC", com ja ho havia fet amb anterioritat Adrià Aldomà, i a finals de desembre se la nomenava secretària general de les joventuts del partit.[13]

Segons algunes fonts, l'expresident Jordi Pujol s'hauria mostrat favorable a la formació.[14]

2021 i primeres eleccions[modifica]

La notable fragmentació de l'espai polític post-convergent (Units per Avançar, Lliures, Lliga Democràtica, Barcelona pel Canvi, Convergents, etc.) no ha permès a aquests partits posar-se d'acord en una candidatura unitària, buscant en el Partit Socialista de Catalunya un paraigua electoral, opció que el PNC va descartar.[15]

Les discrepàncies amb Junts per Catalunya van allunyar al PDECAT de la via de la confrontació amb l'Estat, buscant retornar a les polítiques de centre inicialment desdibuixades per la seva col·laboració amb partits d'esquerres com ERC i CUP (escola concertada, col·laboració público-privada, fiscalitat, etc.).[16] Àngels Chacón va descartar coalicions amb JxCat i PNC.[17]

Carles Ribas Gironès, cap de llista del PNC per Girona, en una entrevista.

A principis de gener el partit va obtenir els avals necessaris per presentar-se al Parlament de Catalunya, uns 8.000,[18] i es van donar a conèixer alguns dels integrants de les llistes per Barcelona: la bioquímica Rosa Orriols, l'economista Albert Pèlach Pàniker, i el periodista Lluís Tusell.

El 10 d'octubre de 2020 es proclamava a Marta Pascal cap de llista per Barcelona, en un procés de primàries que començà el 5 d'octubre. Entre novembre i desembre s'escollien els lideratges per Tarragona i Girona, i a principis de gener de 2021 es desvelava el cap de llista per Lleida:[19]

  1. Barcelona: Marta Pascal i Capdevila (Vic, 1983), historiadora i professora de la UPF.[1]
  2. Tarragona: Àurea Rodríguez i López (Torredembarra, 1977), directora d'innovació a ACCIO.[20]
  3. Girona: Carles Ribas i Gironès (Girona) advocat i exregidor a l'Ajuntament de Girona.[21]
  4. Lleida: Enric Gràcia i Camats (Mollerussa, 1990), assessor financer i exmembre de la JNC.[22]

Eleccions al Parlament 14-F[modifica]

Unes 4.600 persones van votar al PNC (un 0,16% del total), sense arribar a obtenir cap escó.[23] Amb un PDECAT que tampoc obté representació, l'espai de centredreta catalanista queda, per primer cop en la història del país, totalment fora del Parlament de Catalunya.[24] Ambdós partits han fet referència a presentar-se a les eleccions municipals de 2023.

Durant la nit electoral i els dies posteriors a la desfeta, nombrosos votants de l'espai post-convergent tornaven a reclamar una coalició de partits de centre-dreta catalanista per les xarxes socials, evidenciant novament el problema de la seva fragmentació.

Fusió amb Lliures i La Lliga[modifica]

A l'agost, el PNC, Lliures i La Lliga van informar a la seva militància d'una possible fusió al desembre, amb la intenció de bastir una única formació política de centre liberal catalanista.[25] El projecte, que també buscava obtenir el suport del PDECAT i Convergents, no hauria prosperat amb Units per Avançar, que mantenien la seva coalició amb el PSC. No es va convidar a Junts a participar-hi.[26]

Eleccions el 2023[modifica]

El PNC no va presentar candidatures pròpies en les eleccions municipals de 28 de maig de 2023 ni en les eleccions generals espanyoles del 23 de juliol de 2023,

Ideologia[modifica]

El partit vol ocupar l'espai de centre liberal abandonat per CiU, treballant amb persones provinents de tots els àmbits polítics i socials per formar un projecte catalanista nacionalista, liberal, europeista, moderat i pactista, amb el PNB basc com a model polític.[27] Oposats a la unilateralitat, no descarten l'independentisme, tot apostant per recuperar l'Estatut retallat i arribar als màxims nivells d'autogovern possibles. S'han mostrat contraris a l'empresonament dels polítics independentistes. L'ideòleg de la plataforma ha subratllat que són un moviment "transversal, plural ideològicament" que vol "treballar per fer propostes de cara al país".

El partit basa una gran part del seu programa electoral en els documents fundacionals del seu laboratori d'idees El País de Demà.[cal citació]

Organització[modifica]

Marta Pascal el 2015, atenent als mitjans de comunicació al Parlament de Catalunya.

El Partit Nacionalista de Catalunya va escollir la seva primera executiva a finals de juny:[28]

Altres membres de la executiva sense funcions definides són: Bernat Orellana, Marc Tolrà, Manel Romans, i Jordi Gregori.

També estan vinculats al projecte polític del PNC Marc Perelló, Eva Garrell, Albert Farré, Adrià Aldomà, Rosa Orriols, i Pere Martínez.[29]

Notes[modifica]

  1. ↑ En el registre de partits polítics del Ministerio del Interior consta amb la data del 13 d'abril de 1978.[8]

Referències[modifica]

  1. ↑ Bertomeu, Quim «El PNC comença a caminar reivindicant "l'acord polític" i rebutjant la unilateralitat». ara.cat, 27-06-2020 [Consulta: 16 agost 2020].
  2. ↑ «El PNC celebrará su congreso fundacional el 27 de juny» (en castellà), 02-06-2020. [Consulta: 17 juny 2020].
  3. ↑ Periódico, El. «El sector moderado del PDECat se cita en Poblet para debatir sobre su futuro» (en castellà), 19-08-2019. [Consulta: 17 juny 2020].
  4. ↑ Bassas, Antoni. «El grup de Poblet celebra la seva primera reunió amb la presència destacada d'exdirigents del PDECat», 21-09-2019. [Consulta: 17 juny 2020].
  5. ↑ NacióDigital. «Tots els colors del centre nacionalista fan una auditoria al procés | NacióDigital». [Consulta: 17 juny 2020].
  6. ↑ Orriols, Núria «La formació política del grup de Poblet es dirà Partit Nacionalista de Catalunya». ara.cat, 12-05-2020 [Consulta: 16 agost 2020].
  7. ↑ «La JNC es desvincula de la creació del Partit Nacionalista de Catalunya». JNC, 13-05-2020. [Consulta: 16 agost 2020].
  8. ↑ Fernández, A «El 'invento' de Miquel Roca que estuvo en el armario durante 40 años ve la luz ahora». El Confidencial, 16-05-2020.
  9. ↑ «Albert Batlle: “Estoy dispuesto a liderar un proyecto frente al independentismo”» (en castellà), 20-06-2020. [Consulta: 21 juny 2020].
  10. ↑ «Marta Pascal: “Iremos en solitario a las elecciones, y tengo intención de ser candidata”» (en castellà), 26-09-2020. [Consulta: 27 setembre 2020].
  11. ↑ «Compromís amb Torroella s'integra a la formació liderada per Marta Pascal». [Consulta: 17 novembre 2020].
  12. ↑ «Tres concejales de JxCat en Figueres se incorporan al PNC de Marta Pascal» (en castellà), 02-09-2020. [Consulta: 17 novembre 2020].
  13. ↑ «La regidora de Figueres Alba Albert, nomenada secretària general dels Joves del PNC». [Consulta: 23 desembre 2020].
  14. ↑ «Jordi Pujol beneeix el nou Partit Nacionalista Català de...». [Consulta: 9 octubre 2020].
  15. ↑ «Primera toma de contacto del PSC con los partidos catalanistas para ampliar su alianza» (en castellà), 30-10-2020. [Consulta: 17 novembre 2020].
  16. ↑ NacióDigital. «Àngels Chacón: «Renunciar a la ideologia per ser independentista es pot aguantar un temps, però no tant» | NacióDigital». [Consulta: 17 novembre 2020].
  17. ↑ «Àngels Chacón descarta coalición electoral con JxCat o PNC:» (en castellà), 13-10-2020. [Consulta: 17 novembre 2020].
  18. ↑ Press, Europa. «El PNC logra los avales para concurrir a las elecciones en las cuatro demarcaciones», 11-01-2021. [Consulta: 11 gener 2021].
  19. ↑ Press, Europa. «El PNC inicia las primarias para escoger a sus cabezas de lista en Tarragona, Lleida y Girona», 20-11-2020. [Consulta: 25 novembre 2020].
  20. ↑ «El PNC ficha a Àurea Rodríguez, directora de Innovación Empresarial de Acció» (en castellà), 24-11-2020. [Consulta: 27 desembre 2020].
  21. ↑ 324cat. «L'exregidor de Girona Carles Ribas es presenta a les primàries del PNC per encapçalar la llista a la demarcació el 14-F», 04-12-2020. [Consulta: 27 desembre 2020].
  22. ↑ Callol, Mònica Planas. «El PNC consigue las firmas y se presentará a las elecciones del 14 de febrer» (en castellà), 11-01-2021. [Consulta: 11 gener 2021].
  23. ↑ Periódico, El. «El PNC de Marta Pascal no arriba als 5.000 vots», 14-02-2021. [Consulta: 15 febrer 2021].
  24. ↑ «El PDECat desaparece del Parlament y encomienda su futuro a los alcaldes» (en castellà), 14-02-2021. [Consulta: 15 febrer 2021].
  25. ↑ País, El. «Los partidos del catalanismo moderado exploran una fusión para finales de año» (en castellà), 10-08-2021. [Consulta: 10 agost 2021].
  26. ↑ «Lliures, la Lliga i el PNC fan una primera passa per a fusionar-se». [Consulta: 10 agost 2021].
  27. ↑ «El partido del grupo de Poblet se llamará Partit Nacionalista de Catalunya» (en castellà), 12-05-2020. [Consulta: 17 juny 2020].
  28. ↑ «Un santcugatenc a l'executiva del nou Partit Nacionalista de Catalunya» (en anglès). [Consulta: 27 setembre 2020].
  29. ↑ Cia, Blanca. «El Partit Nacionalista de Catalunya pugnará por el voto catalanista en las autonómicas» (en castellà), 27-06-2020. [Consulta: 27 setembre 2020].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Partit_Nacionalista_de_Catalunya&oldid=33200660»