Joan Carretero i Grau

De Viquipèdia

Dreceres ràpides: navegació, cerca
Joan Carretero a la 1a festa de Reagrupament, 27-07-2008

Joan Carretero i Grau va néixer a Tremp (comarca del Pallars Jussà) el 19 de desembre de 1955. És pare de tres filles, llicenciat en medicina i cirurgia per la Universitat de Barcelona (1978), diplomat en sanitat per l'Escola Nacional de Salut de Lleida i màster en salut pública per la Universitat de Barcelona. Com a metge d'atenció primària, ha treballat a Barbens (Pla d'Urgell) i a Puigcerdà (Cerdanya).

Ha format part de l'Associació de Mares i Pares d'Alumnes de l'Escola Vedruna de Puigcerdà i ha estat president del Club de Futbol Puigcerdà durant dos anys. Fou militant d'Esquerra Republicana de Catalunya des del 1990 fins el maig de 2009.

Ha estat alcalde de Puigcerdà des del 1995, quan es va presentar per primera vegada a les eleccions municipals encapçalant la llista d'ERC, fins al desembre del 2003, quan deixa l'alcaldia en ser nomenat conseller de Governació i Administracions Públiques de la Generalitat de Catalunya. El succeeix com a alcalde de Puigcerdà, Joan Planella. Fou destituït del càrrec de conseller pel president de la Generalitat de Catalunya, a causa d'unes declaracions fetes en una entrevista al diari La Vanguardia on, entre altres manifestacions, es mostrà molt crític amb l'actitud del president de govern espanyol respecte Catalunya en el procés d'elaboració de l'Estatut, el qual fou modificat de forma significativa respecte el text que havia aprovat el Parlament de Catalunya el 30 de setembre de 2005. Fou substituït el 21 d'abril de 2006 per Xavier Vendrell i Segura, el qual tan sols va exercir 21 dies, atès que els consellers d'ERC van ser expulsat del Govern.

El febrer de 2007 inicia un desmarcament de la direcció d'ERC i crea un corrent d'opinió dins d'ERC, anomenat Reagrupament.Cat. Aquest corrent fa públic un manifest, el dia 10 de febrer, en què demanen que es canviï l'estratègia de la direcció del partit, a qui acusen d'haver-se convertit en un satèl·lit del PSC des de la incorporació al govern de la Generalitat. També sol·liciten la celebració d'un congrés extraordinari. En aquesta línia, cal destacar un article publicat els dies 20 i 21 de gener de 2007 al diari Avui sota el títol "ERC, de planeta a satèl·lit"[1] i [2]. El dia 30 de juny de 2007, a l'Auditori de Barcelona, Reagrupament.Cat, va fer la seva presentació pública davant de 600 militants adherits.

Esdevé el candidat de Reagrupament.Cat a la presidència d'ERC al congrés que es celebrà el 7 de juny de 2008. Queda en segon lloc amb 1.937 vots (27.56%), per darrera de Joan Puigcercós, amb 2.616 vots (37.22%), en un congrés amb 4 aspirants al càrrec. El 18 d'abril del 2009 va proposar, en un article al diari Avui la creació d'una candidatura política d'ampli espectre per a les eleccions al Parlament de Catalunya del 2010 que tinguera com a eix programàtic central la proclamació unilateral de la independència de Catalunya per una decisió majoritària del Parlament; i, com a altre gran eix, una severíssima exigència ètica en l’activitat política. Nou dies després, el 27 d'abril, després que la direcció d'ERC li obrís expedient i el suspengués temporalment de militància, es donà de baixa del partit.[3]


Precedit per:
Josep Maria Pelegrí i Aixut
Conseller de Governació
Des-2003 - Abr-2006
Succeït per:
Xavier Vendrell i Segura


[edita] Referències

  1. «ERC, de planeta a satèl·lit (I)». Joan Carretero i Grau. Avui, 20 de gener del 2007. [Consulta: 18 d'abril del 2009].
  2. «ERC, de planeta a satèl·lit (II)». Joan Carretero i Grau. Avui, 21 de gener del 2007. [Consulta: 18 d'abril del 2009].
  3. «Patriotisme i dignitat». Joan Carretero i Grau. Avui, 18 d'abril del 2009. [Consulta: 18 d'abril del 2009].

[edita] Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:
Joan Carretero i Grau
En altres llengües