Llitera

Llitera
Litera

Localització
Comarca de l'Aragó
Estat • Autonomia	Espanya Aragó
Capital	Tamarit de Llitera i Binèfar
Gentilici	Lliterà/ana
Superfície	733,9 km²
Població    • Densitat	18,867 hab. 25,71 hab/km²
Coordenades	41° 53.15′ N, 0° 23.57′ E
Organització Municipis Forma de govern	14 Consell comarcal

Mapa de les zones de parla catalana dins la Franja de Ponent, amb respecte a les comarques oficials (zones de color verd, més la resta de zones en verd més difuminat). La Llitera és la segona comarca començant pel Nord.

Situació de la Llitera en el context de la Franja de Ponent (postura catalanista).

La comarca de la Llitera limita al nord amb la comarca de la Ribagorça, a l'est amb la Noguera i el Segrià, al sud amb la comarca del Baix Cinca, a l'oest amb la comarca del Cinca Mitjà i al nord-oest amb la comarca del Somontano de Barbastre.

Història

Els reis aragonesos, que disposaven dels dominis del Comtat de Ribagorça a la riba del Riu Isàvena, de llengua catalana, van conquerir el seu territori seguint les riberes dels rius Éssera i Cinca en viles que incorporaren l'aragonès com a llengua, mentre que els comtes de Barcelona i Urgell vers el 1056, conqueriren la riba de la Noguera Ribagorçana, i més tard els comtes d'Urgell i l'Orde del Temple conqueririen la Llitera, establint la frontera màxima del català a l'Aragó. La divisió provincial espanyola del 1833 va integrar la Llitera dins la província d'Osca, seguint uns criteris basats en la frontera-desert creada per la Guerra dels Segadors al segle XVII.

Propostes comarcals aplicades

Trobem, com és el cas de totes les comarques que conformen la Franja de Ponent (ço és, que formen part de les comunitats de l'Aragó on es parla el català), diferents postures pel que fa al referent d'aquest topònim. En el cas de la Llitera, n'hi ha dos:

1. La postura oficial, que inclou els 14 municipis indicats a sota.
2. La postura catalana, que designa com a Llitera la part lingüísticament catalana de la comarca oficial de la Llitera.

Per traçar els límits de la Llitera catalana cal tenir en compte que:

• Hi ha municipis que comprenen localitats pertanyents a diferents sistemes lingüístics. Aquest és el cas del municipi de Sanui i Alins, del qual es considera catalanòfon Sanui i aragonòfon Alins.
• Hi ha localitats de formació recent, mitjançant immigrants de diferents indrets de l'estat espanyol als anys seixanta, que no tenen definida encara una llengua vehicular (o, més aviat, no pot assegurar-se si aquesta és el català o el castellà). Pel que fa a aquesta qüestió, el municipi de Vensilló, així com alguns nuclis o masos del municipi d'Esplucs, podrien ser catalogats de predomini lingüístic català.

Municipis

Llitera (2007)

Municipi     Població     Extensió     Densitat Albelda 875 52,04 16,81 Baells 129 39,98 3,23 Binèfar 9.048 25,1 360,48 Campell, el 821 58 14,16 Camporrells 219 26,54 8,25 Castellonroi 382 37,62 10,79 Esplucs 731 68,36 10,15 Peralta i Calassanç 252 115 2,19 Sant Esteve de Llitera 497 72,15 6,89 Sanui i Alins 178 51,04 3,49 Tamarit de Llitera 3.703 110,6 33,48 Torricó, el 1.457 32,42 44,94 Valldellou 117 30,53 3,83 Vensilló 458 15,20 30,13 Total 18.867 630,58 29,92

Municipis de La Llitera

Vegeu també

• Llista de monuments de la Llitera

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Llitera

• Gran Enciclopèdia Catalana