Llitera

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Llitera (moble)».
Llitera
Litera
Localització

Localització de la Llitera respecte de l'Aragó

Comarca de l'Aragó
Estat
• Autonomia
Espanya
Aragó
Capital Tamarit de Llitera i Binèfar
Gentilici Lliterà/ana
Superfície 733,9 km²
Població 
  • Densitat
18,867 hab.
25,71 hab/km²
Coordenades 41° 53.15′ N, 0° 23.57′ E / 41.88583,0.39283Coord.: 41° 53.15′ N, 0° 23.57′ E / 41.88583,0.39283
Organització
Municipis
Forma de govern

14
Consell comarcal
Mapa de les zones de parla catalana dins la Franja de Ponent, amb respecte a les comarques oficials (zones de color verd, més la resta de zones en verd més difuminat). La Llitera és la segona comarca començant pel Nord.
Situació de la Llitera en el context de la Franja de Ponent (postura catalanista).

La comarca de la Llitera limita al nord amb la comarca de la Ribagorça, a l'est amb la Noguera i el Segrià, al sud amb la comarca del Baix Cinca, a l'oest amb la comarca del Cinca Mitjà i al nord-oest amb la comarca del Somontano de Barbastre.

Història[modifica | modifica el codi]

Els reis aragonesos, que disposaven dels dominis del Comtat de Ribagorça a la riba del Riu Isàvena, de llengua catalana, van conquerir el seu territori seguint les riberes dels rius Éssera i Cinca en viles que incorporaren l'aragonès com a llengua, mentre que els comtes de Barcelona i Urgell vers el 1056, conqueriren la riba de la Noguera Ribagorçana, i més tard els comtes d'Urgell i l'Orde del Temple conqueririen la Llitera, establint la frontera màxima del català a l'Aragó.[1] La divisió provincial espanyola del 1833 va integrar la Llitera dins la província d'Osca, seguint uns criteris basats en la frontera-desert creada per la Guerra dels Segadors al segle XVII.

Propostes comarcals aplicades[modifica | modifica el codi]

Trobem, com és el cas de totes les comarques que conformen la Franja de Ponent (ço és, que formen part de les comunitats de l'Aragó on es parla el català), diferents postures pel que fa al referent d'aquest topònim. En el cas de la Llitera, n'hi ha dos:

  1. La postura oficial, que inclou els 14 municipis indicats a sota.
  2. La postura catalana, que designa com a Llitera la part lingüísticament catalana de la comarca oficial de la Llitera.

Per traçar els límits de la Llitera catalana cal tenir en compte que:

  • Hi ha municipis que comprenen localitats pertanyents a diferents sistemes lingüístics. Aquest és el cas del municipi de Sanui i Alins, del qual es considera catalanòfon Sanui i aragonòfon Alins.
  • Hi ha localitats de formació recent, mitjançant immigrants de diferents indrets de l'estat espanyol als anys seixanta, que no tenen definida encara una llengua vehicular (o, més aviat, no pot assegurar-se si aquesta és el català o el castellà). Pel que fa a aquesta qüestió, el municipi de Vensilló, així com alguns nuclis o masos del municipi d'Esplucs, podrien ser catalogats de predomini lingüístic català.

Municipis[modifica | modifica el codi]

Llitera (2007)
Municipi     Població     Extensió     Densitat
Albelda 875 52,04 16,81
Baells 129 39,98 3,23
Binèfar 9.048 25,1 360,48
Campell, el 821 58 14,16
Camporrells 219 26,54 8,25
Castellonroi 382 37,62 10,79
Esplucs 731 68,36 10,15
Peralta i Calassanç 252 115 2,19
Sant Esteve de Llitera 497 72,15 6,89
Sanui i Alins 178 51,04 3,49
Tamarit de Llitera 3.703 110,6 33,48
Torricó, el 1.457 32,42 44,94
Valldellou 117 30,53 3,83
Vensilló 458 15,20 30,13
Total 18.867 630,58 29,92
Municipis de La Llitera

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Griera i Gaja, Antoni. Gramàtica històrica del català antic. Institució Patxot, 1931, p.7. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Llitera