Llitera
| Localització | ||
|
|
||
| Comarca de l'Aragó | ||
| Estat • Autonomia |
Espanya Aragó |
|
| Capital | Tamarit de Llitera i Binèfar | |
| Gentilici | Lliterà/ana | |
| Superfície | 733,9 km² | |
| Població • Densitat |
18,867 hab. 25,71 hab/km² |
|
| Coordenades | 41° 53.15′ N, 0° 23.57′ E / 41.88583,0.39283Coord.: 41° 53.15′ N, 0° 23.57′ E / 41.88583,0.39283 | |
| Organització Municipis Forma de govern |
14 Consell comarcal |
|
La comarca de la Llitera limita al nord amb la comarca de la Ribagorça, a l'est amb la Noguera i el Segrià, al sud amb la comarca del Baix Cinca, a l'oest amb la comarca del Cinca Mitjà i al nord-oest amb la comarca del Somontano de Barbastre.
Taula de continguts |
Història [modifica]
Els reis aragonesos, que disposaven dels dominis del Comtat de Ribagorça a la riba del Riu Isàvena, de llengua catalana, van conquerir el seu territori seguint les riberes dels rius Éssera i Cinca en viles que incorporaren l'aragonès com a llengua, mentre que els comtes de Barcelona i Urgell vers el 1056, conqueriren la riba de la Noguera Ribagorçana, i més tard els comtes d'Urgell i l'Orde del Temple conqueririen la Llitera, establint la frontera màxima del català a l'Aragó.[1] La divisió provincial espanyola del 1833 va integrar la Llitera dins la província d'Osca, seguint uns criteris basats en la frontera-desert creada per la Guerra dels Segadors al segle XVII.
Propostes comarcals aplicades [modifica]
Trobem, com és el cas de totes les comarques que conformen la Franja de Ponent (ço és, que formen part de les comunitats de l'Aragó on es parla el català), diferents postures pel que fa al referent d'aquest topònim. En el cas de la Llitera, n'hi ha dos:
- La postura oficial, que inclou els 14 municipis indicats a sota.
- La postura catalana, que designa com a Llitera la part lingüísticament catalana de la comarca oficial de la Llitera.
Per traçar els límits de la Llitera catalana cal tenir en compte que:
- Hi ha municipis que comprenen localitats pertanyents a diferents sistemes lingüístics. Aquest és el cas del municipi de Sanui i Alins, del qual es considera catalanòfon Sanui i aragonòfon Alins.
- Hi ha localitats de formació recent, mitjançant immigrants de diferents indrets de l'estat espanyol als anys seixanta, que no tenen definida encara una llengua vehicular (o, més aviat, no pot assegurar-se si aquesta és el català o el castellà). Pel que fa a aquesta qüestió, el municipi de Vensilló, així com alguns nuclis o masos del municipi d'Esplucs, podrien ser catalogats de predomini lingüístic català.
Municipis [modifica]
| Llitera (2007) | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
|
Vegeu també [modifica]
Referències [modifica]
- ↑ Griera i Gaja, Antoni. Gramàtica històrica del català antic. Institució Patxot, 1931, p.7.
Enllaços externs [modifica]
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Llitera |
|
|||||||||||||||||||||||
|
|||||||||||||||||