Riu Isàvena
|
||||
|---|---|---|---|---|
 El rius Isàvena al seu pas pel monestir de Santa Maria d'Obarra |
||||
 Grup d'afluents del riu Cinca |
||||
| Cota del naixement | 1200 msnm | |||
| Naixement | Les Paüls | |||
| Desembocadura | Al riu Éssera a Graus | |||
| Territoris de la conca | Ribagorça | |||
 Accediu al Portal:Geografia |
||||
El riu Isàvena és un riu de la zona dels Prepirineus.
Particularitats [modifica]
L'Isàvena és el principal afluent per l'esquerra del riu Éssera amb qui s'uneix a Graus. Transcorre per la comarca aragonesa de la Ribagorça. L'occident de la seua conca hidrogràfica coincideix en bona part amb el límit entre els sistemes lingüístics aragonès i català doncs els reis aragonesos, que disposaven dels dominis del Comtat de Ribagorça a la riba del Riu Isàvena, de llengua catalana, van conquerir el seu territori seguint les riberes dels rius Éssera i Cinca en viles que incorporaren l'aragonès com a llengua, mentre que els comtes de Barcelona i Urgell vers el 1056, conqueriren la riba de la Noguera Ribagorçana, i més tard els comtes d'Urgell i l'Orde del Temple conqueririen la Llitera, establint la frontera màxima del català a l'Aragó.[1]
L'Isàvena entra a la Baixa Ribagorça pel congost de Gavarret o d'Ovarra. Després de rebre, per la dreta, el riu de Vilacarle, que forma la Vall de Lierp, s'eixampla i forma l'eix de la ribera d'Isàvena, que la serra del Castell de Llaguarres (1.175 m) separa de la rodalia de Benavarri.
A la zona situada entre El Turbó i la Serra de Sis el riu Isàvena ha entallat un profund i estret congost anomenat "Congost de Croqueta".
Referències [modifica]
- ↑ Griera i Gaja, Antoni. Gramàtica històrica del català antic. Institució Patxot, 1931, p.7.
Coord.: 42° 18′ 9.51″ N, 0° 32′ 37.61″ E / 42.3026417,0.5437806
