Riu Isàvena

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Isàvena
El riu Isàvena al seu pas pel monestir de Santa Maria d'Obarra El rius Isàvena al seu pas pel monestir de Santa Maria d'Obarra
Grup d'afluents del riu Cinca
Grup d'afluents del riu Cinca
Cota del naixement 1200 msnm
Naixement Les Paüls
Desembocadura Al riu Éssera a Graus
Territoris de la conca Ribagorça
Icon river delta.svg Accediu al Portal:Geografia
La conca hidrogràfica de l'Isàvena i els nuclis i municipis que abraça.

El riu Isàvena és un riu de la zona dels Prepirineus.

Particularitats[modifica | modifica el codi]

L'Isàvena és el principal afluent per l'esquerra del riu Éssera amb qui s'uneix a Graus. Transcorre per la comarca aragonesa de la Ribagorça. L'occident de la seua conca hidrogràfica coincideix en bona part amb el límit entre els sistemes lingüístics aragonès i català doncs els reis aragonesos, que disposaven dels dominis del Comtat de Ribagorça a la riba del Riu Isàvena, de llengua catalana, van conquerir el seu territori seguint les riberes dels rius Éssera i Cinca en viles que incorporaren l'aragonès com a llengua, mentre que els comtes de Barcelona i Urgell vers el 1056, conqueriren la riba de la Noguera Ribagorçana, i més tard els comtes d'Urgell i l'Orde del Temple conqueririen la Llitera, establint la frontera màxima del català a l'Aragó.[1]

L'Isàvena entra a la Baixa Ribagorça pel congost de Gavarret o d'Ovarra. Després de rebre, per la dreta, el riu de Vilacarle, que forma la Vall de Lierp, s'eixampla i forma l'eix de la ribera d'Isàvena, que la serra del Castell de Llaguarres (1.175 m) separa de la rodalia de Benavarri.

A la zona situada entre El Turbó i la Serra de Sis el riu Isàvena ha entallat un profund i estret congost anomenat "Congost de Croqueta".

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Griera i Gaja, Antoni. Gramàtica històrica del català antic. Institució Patxot, 1931, p.7. 

Coord.: 42° 18′ 9.51″ N, 0° 32′ 37.61″ E / 42.3026417°N,0.5437806°E / 42.3026417; 0.5437806