Favara de Matarranya
|
|||||
| Localització | |||||
|
|||||
 |
|||||
| Estat • Autonomia • Província • Comarca |
Regne d'Espanya Aragó Província de Saragossa Baix Aragó-Casp |
||||
| Gentilici | Favarol, favarola | ||||
| Predom. ling. | Català | ||||
| Superfície | 101,6 km² | ||||
| Altitud | 242 msnm | ||||
| Població (2012[1]) • Densitat |
1.255 hab. 12,35 hab/km² |
||||
| Coordenades | 41° 10′ 33″ N, 00° 10′ 04″ E / 41.17583,0.16778Coord.: 41° 10′ 33″ N, 00° 10′ 04″ E / 41.17583,0.16778 | ||||
| Distàncies | 127 km de Saragossa | ||||
| Organització Nuclis • Alcalde: |
1 Francisco Javier Domenech Villagrasa (PSOE) |
||||
| Codi postal | 50793 |
||||
| Web | |||||
.svg)
Favara de Matarranya és una vila i municipi del Baix Aragó-Casp, històricament considerat del Matarranya.
Històricament es considera adscrita a la la Franja Oriental d'Aragó caracteritzada lingüísticament per l'ús del català.
El nucli urbà s'alça pràcticament a la vora del riu Matarranya mentre que el riu Algars conforma part del límit oriental de la comarca, que es frontera amb Catalunya, tot i que aquest riu no es frontera amb Catalunya a Favara.
Llengua [modifica]
La població, com en la resta de la regió de la Franja, és competencialment bilingüe: la llengua materna és el català en la seva modalitat local denominada favarol, el gentilici del poble. Es recullen nombrosos termes procedents de l'aragonès, a causa de la seva proximitat amb Casp, zona aragonesaparlant fins ben entrat el segle XVII, i de castellanismes, per la influència posterior. A part del català, tota la població coneix el castellà.
Història [modifica]
_01.jpg)
Hi ha constància d'assentaments de població epipaleolítics, des de l'any 5000 aC. El Roquissal del Rullo, dins del terme municipal de Favara, es considera el jaciment de l'Edat del Ferro més important de l'Aragó.
Testimoni de la romanització de la Península Ibèrica, la localitat conserva un dels millors exemples d'arquitectura funerària de l'imperi romà, el mausoleu de Lucio Emilio Lupo, declarat monument nacional el 1931.
El nom de Favara revela arrels berbers (tribu dels Hawara). Se'n té constància per primera vegada al segle XIII, la qual cosa fa pensar que l'assentament actual va tenir l'origen en l'arribada dels musulmans a la Península Ibèrica a partir de l'any 711.
Amb la reconquesta per part del Regne d'Aragó, la localitat passaria la major part del temps, fins a 1428, a mans dels Cavallers Calatravos d'Alcanyís.
Referències [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Favara de Matarranya |
- ↑ «Padró municipal a data d'01-01-2012» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 02-01-2013. [Consulta: 23-01-2013].
|
|||||||||||||||||||||||
.svg){kind=small}  |
Açò és un esborrany sobre província de Saragossa. Amplieu-lo! (citant les fonts) |
