Batea

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Batea
Escut de Batea
(En detall)
Localització

Batea situat respecte Catalunya
Batea situat respecte Catalunya

Localització de Batea respecte de la Terra Alta


Municipi de la Terra Alta
Batea
Batea
Estat
• Autonomia
• Província
• Àmbit funcional
• Comarca
Espanya
Catalunya
Tarragona
Terres de l'Ebre
Terra Alta
Gentilici Bateà, bateana
Superfície 127,55 km²
Altitud 376 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
1.967 hab.
15,42 hab/km²
Coordenades UTM(ED50) 31T 274275 4552900Coord.: 41° 5′ 46″ N, 0° 18′ 44″ E / 41.09611°N,0.31222°E / 41.09611; 0.31222
Organització
Entitats de població

1
Codi postal 43786
Codi territorial 430228

Batea és una vila i municipi de la comarca de la Terra Alta.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
145 155 151 569 - 2.822 2.448 2.820 3.233 3.166
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
3.331 2.922 2.538 2.585 2.347 2.192 2.074 2.033 2.024 2.013
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
1.985 1.973 1.964 2.031 2.073 2.106 2.169 - - -
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Política[modifica | modifica el codi]

Eleccions al Parlament de Catalunya del 2012[modifica | modifica el codi]

Resultats electorals de Batea, 2012
Candidatura Cap de llista Vots Regidors/Consellers % Vots
CiU Artur Mas 361 33,02
ERC Oriol Junqueras 221 20,21
PPC Alicia Sánchez-Camacho 206 18,84
PSC Pere Navarro 140 12,8
ICV-EUiA Joan Herrera 67 6,12
CUP David Fernández 21 1,92
C's Albert Rivera 18 1,64
Vots en blanc 32 2,88
Altres 27 5,46
Total 1.110 71,66

Història[modifica | modifica el codi]

Prehistòria[modifica | modifica el codi]

1.1. Paleolític

El paleolític és una franja històrica de la qual és molt difícil trobar assentaments, es creu que un d'ells es podria trobar en un abric de roc del tossal del Moro del Borrasquer a la partida de Ben-hufets, s'hi va trobar una destral feta per l'art de la picada, però no es pot concretar ben bé si és una mostra d'un assentament pertinent al paleolític o tan sols una eina abandonada en el transcurs d'uns habitants de l'època.


En la il·lustració es mostra una destral de pedra tosca picada com la trobada en l'abric del tossal del Moro del Borrasquer.

També es va trobar una pedra picada que es creu que era per separar la carn de la pell dels animals, ja que no és prou grossa per a ser un estri de caça.

En aquesta època es construeix la bassa del tossal del moro del borrasquer d'impressionants dimensions i profunditat per al temps en què es va construir, cal dir que està picada a la roca viva.

1.2. Neolític

El poblat més clar és el del tossal del Moro del Borrasquer, s'ha descobert una petita zona que podria correspondre a dues cabanes i que presenta tots els trets dels poblats del paleolític. La construcció dels murs que feien la funció de fonaments és la següent:

La pedra no es colla a terra com es fa avui en dia, sinó que es construïa amb grans lloses de pedra posicionades de manera circular, aquest tipus de construcció encaixa dins el perfil d'arquitectura neolítica

Seguien una dieta basada en la caça tant del porc senglar, la llebre o la perdiu. També practicaven la recol·lecció de fruits silvestres, per exemple: cireres de pastor, móres, figues, lledons, espàrrecs silvestres, etc. Practicaven una mica d'agricultura, principalment blat per a crear una pasta que es fornejava i era el substitut del pa actual. També eren ramaders, tenien porcs, gallines i alguna cabra. Les muralles les formaven les mateixes cabanes i els espais que deixava entre cabana i cabana s'omplien amb tàpia i així es formava la muralla.

1.3. Edat dels metalls

De l'edat dels metalls en segons quins poblats podem trobar restes d'escòria, que és el material sobrant de la fundició del Ferro, apareixen nous poblats, com ara el tossal del moro de Pinyeres, el poblat d'Algars (on actualment es troba el castell i la capella.) i el poblat de pinyeres ens estem referint als segles VII, VI i V abans de Crist L'única diferència notable quant a arquitectura és que es canvia el model de construcció de les cabanes, ara passen a ser de planta rectangular, les pedres de la base es collen horitzontalment, perquè així té una millor estabilitat, les parts exteriors de les cases formen la muralla que segueix sent de tàpia.

Un altre canvi que cal esmentar és que comencen a cultivar l'olivera i augmenten els camps de conreu i els ramats. La novetat imposada és que com tenen els metalls poden produir millors eines i armes, això millora els cultius i la cacera.

Ibers[modifica | modifica el codi]

No se sap ben bé la data exacta en què els pobladors del nostre poble passen a ser Ibers, però es creu que va ser aproximadament cap al V abans de Crist. Els Ibers van introduir nous estris, van desenvolupar armes molt temudes com pot ser la famosa Falcata Ibera, van començar a produir ceràmica i a coure-la en forns, cosa que no s'havia fet fins al moment, això va millorar la resistència d'aquesta.

En àmbits arquitectònics es desenvolupen millores notables:

Els fonaments segueixen sent els mateixos, però la paret que dóna a l'exterior del poblat és més gruixuda i esta entrellaçada amb les cabanes del costat, cosa que fa millorar la resistència d'aquesta. En alguns poblats com el tossal del moro del Borrasquer la muralla es tota de pedra, en canvi al tossal del moro de pinyeres era de tàpia cremada, que és una nova millora, després de posar la tàpia es cremava, això feia que s'enduris i es conservin fins avui en dia uns cinc centímetres de tàpia per damunt dels fonaments.

Es creu que estaven molt arrelats a la religió, creien en el culte solar, lunar i en les forces de la natura.

Una altra innovació és la mescla de calç a la ceràmica, això propinava més duresa, també se sap que mantenien comerç amb altres civilitzacions, es creu que els comerciants podien pujar pel riu Algars, ja que en el poblat del tossal del moro de pinyeres es va trobar un escaraboïd i ceràmica d'origen cartaginès.

Havien ampliat els seus camps de conreu i havien sorgit grans poblats com el del tossal del moro del Borrasquer de 5.000 metres quadrats de superfície habitada. També s'havia alçat un poblat a la zona del castell d'Algars, del qual no queden restes, perquè posteriorment va ser derruït pels romans. Sabem que era important per la gran quantitat de restes de ceràmica trobades.

Un altre aspecte de les restes iberes de Batea són els enterraments tubulars del camí de Caseres. El complex està format per tres túmuls funeraris.

Un túmul funerari té l'estructura següent:

núm. 1: Representa les urnes funeràries dintre de la seva cambra núm. 2: Representen quatre lloses de pedra situades Verticalment o "dretes", resguarden les urnes de lladres, animals i condicions atmosfèriques, cal afegir que al sobre es posava una gran llosa de pedra. núm. 3: Representen rocs que s'amunteguen a sobre de la cambra núm. 4: Representa l'arena que es posava a sobre del túmul, aïllava la zona de l'interior.

Es calcula que n'hi ha diversos túmuls a part dels del camí de Caseres. Els més famosos són la necròpolis del coll del moro a Gandesa, però no menys importants són els del camí de Caseres, simplement són desconeguts per la població.

L'època dels Romans[modifica | modifica el codi]

3.1. La romanització

Els romans van arribar a Batea per la via de l'Ebre que en aquells temps era navegable. Respecte al comerç interior van exportar blat, oli i vi gran comerç molt pas de persones. Primer tarraco d'aquí comença la colonització. La República Romana va ser establerta el 509 aC, establint un sistema de magistrats electes anualment. Els més importants eren els dos consols, que exercien l'autoritat executiva el comandament militar. Tanmateix, els cònsols havien de contendre amb el Senat, originalment un consell de la noblesa (els patricis), que creixeria en grandària i poder amb el temps. Originalment només els patricis podien ser magistrats però, després es va permetre l'entrada del poble comú, o els plebeus. Els romans van sotmetre gradualment els altres pobles de la península italiana, incloent-hi els etruscs. Els romans van assegurar les seves conquestes fundant colònies en àrees estratègiques i establint un control estable de les regions. Durant la segona meitat del segle III aC, Roma es va enfrontar amb Cartago en la primera de les Guerres Púniques. Aquestes guerres van permetre la conquesta dels primers territoris fora de la península italiana, Sicília i Ibèria, consolidant Roma com a potència imperial. Després de la derrota del Regne de Macedònia i de l'imperi Selèucida al segle II aC, els romans es van convertir en el poble dominant del mar Mediterrani. Tanmateix, el poder a l'exterior va dur a les disputes interiors. Els senadors es van enriquir a costa de les províncies, però, els soldats, majoritàriament pagesos, es trobaven lluny de llurs llars i no podien treballar la terra; va augmentar el nombre d'esclaus estrangers. Les despulles de la guerra, el mercantilisme amb les noves províncies, i els impostos sobre l'agricultura van produir una nova oportunitat de riq uesa per a les classes baixes, formant una nova classe de comerciants: l'orde eqüestre.Encara que els eqüestres tenien molts recursos, encara eren considerats membres de la classe baixa, els plebeus, i per tant, no podien accedir al poder polític.

3.2. La prosperitat
3.3. Les restes

Les romanes més destacades són: La Via romana que en alguns trams es troba en molt bon estat, va ser descoberta casualment el 1996 per una excursió del patronat Pro Batea que inspeccionava els voltants del Poble. El tram que es conserva millor està situat al nord de la Vall Major, el tram de via documentat correspon a uns 3 km de calçada empedrada amb característiques pròpies de les viae publicae amb summum dorsum. Aquesta calçada empedrada —que avança en línia recta en trams amplis, evita quan pot les zones inundables i accedeix als Collets en zig-zag— descriu un traçat orientat en sentit nord-sud, que discorre sobre lleugeres elevacions (<400 m) i travessa tres barrancs de caràcter torrencial. En els llocs on la geomorfologia del terreny ho permet, el traçat és recte amb sobtats canvis de direcció, mentre que en altres seccions del tram, el traçat voreja els vessants aprofitant els afloraments de roca natural, una vegada rebaixats i anivellats. Si es confirma la romanitat del traçat, estarem davant d'una de les vies secundàries que enllaçarien transversalment la via Augusta litoral i la via Augusta interior, és a dir, les importants ciutats ubicades en el curs mitjà i baix de l'Ebre.

Aquesta via secundària seguiria les rutes de comunicació natural, recorrent les valls dels rius i les planes i cercant els passos de rius i port de trànsit més planer. No descriu el traçat més curt entre Ilerda i Dertosa, però potser seria la més còmoda considerant les característiques del terreny, les connexions amb altres vies i, molt especialment, l'accessibilitat als embarcadors fluvials per a càrrega i descàrrega de mercaderies al llarg d'una via comercial de primer ordre com fou el riu Ebre.

En aquestes imatges podem observar els trams que romanen en el terme de Batea La vila romana de l'Ereta, és una vila romana, en la qual es va realitzar una tasca arqueològica de desbrossament i d'arrengament de la vila. Situada a la riba esquerra del riu Algars domina les terres de la riba esquerra, es creu que en temps antics faria la funció de productora de vi, ja que s'han trobat restes de sitges, que eren fabricades de ceràmica i s'enterraven deixant a la superfície uns 40 centímetres, en l'interior d'aquestes s'introduïa el most perquè fermentés. Segons les restes trobades es dedueix que pertany al segle II aC, això demostra que va ser la primera vila productora de vi de tota la Terra Alta. Sorprèn l'enorme extensió del jaciment, ja que com cal pensar, no només produïa vi, sinó que havia de produir tots els queviures necessaris per a la vida a la vila, també necessitava un forn per al pa, un altre per a la ceràmica, cavallerisses i habitacions. Crida l'atenció la doblària dels murs que donen a l'exterior, un metre aproximadament. Es creu que pot ser un mecanisme defensiu.

El castell d'Algars: de restes romanes en trobem la base i un parell de contraforts, la pedra no és de riu, sinó que és roca daurada, típica dels romans, no se sap si va ser extreta del terme municipal o és importada. Posteriorment es va construir al damunt aprofitant el fort. S'han trobat restes de ceràmica i algunes monedes procedents de l'època, nosaltres ens fem una pregunta, És possible que l'ereta s'utilitzés per a abastir el castell?, això és una resposta que no sabem.

3.4. Els jaciments

Que s'han trobat en el poble de Batea són el Tossal de la Teuleria: lloc d'habitació sense estructures que ocupa el vessant de ponent del tossal en una àrea avui coberta de bosc i de pi blanc. Al jaciment se li atribueix una cronologia que va del 9000 al 5500 aC, això és, de l'Epipaleolític al Neolític antic. S'hi ha descobert peces de sílex de color gris fosc amb craquelats de superfície. Les Torres de Navarro hi ha restes d'estructures del poblat antic. Hi ha també restes d'edificacions defensives – torres – que atribuïm a època romana, àrab i medieval. L'indret és un tossal de 400 metres d'altitud que domina un amplíssim panorama. La cova d'Algars. A la riva Ezquerra del riu d'Algars, a recer dels taurons del barberans 291 i 293 mestres d'altitud, a FREC de riu i orientada al migdia, hi ha un gran brauma que ha servit de corral i cleada durant segles. La torre ibero-romana dels barberans, els barberans són un conjunt de quatre turons que, orientats d'oest a est i formant una corba amb concavitat obrintse al riu Algars, dominen un ampli territori que comprèn el castell de Sant Joan, el Tossal del moro de pinyeres, la cova i el mas de la cova, totes les masades de vora riu, la vall de Sant Joan i les partides del Pinyeral, del Ma nou i de Santa Cándia. Castell de sant Joan, el cim del tossal on es drecen les ruïnes del castell temporal d'Algars 305 m, for poblat des de temps remots.

L'etapa visigòtica[modifica | modifica el codi]

Aquesta etapa es defineix com una etapa obscura de la qual no hi ha quasi informació que va durar de l'any 586 a l'any 725 anys de predomini visigot a la península Ibèrica. Batea passa dels anys d'ésser part de l'imperi Romà a estar sotmesa a un dels pobles que van acabar amb ell, els visigots o gots de l'oest. Aquests eren un poble germànic originari d'Escandinava que van emigrar cap al sud i es van establir en diferents parts d'Europa. Al segle III van tenir el primer contacte amb els romans als quals van assetjar fins a la caiguda del seu imperi. Durant aquest temps es van dividir en dues rames els gots de l'oest o Visigots i els gots de l'est i els gots de l'est o ostrogots. Els primers es van assentar a la península Ibèrica i els segons a la península Itàlica.

Pel que fa a Batea se sap que en aquesta època no era una població gaire important que depenia de Tarragona. Els bateans quasi no ho van notar, va ser una continuació de l'època anterior. La gent continuava vivint de l'agricultura i la ramaderia i va fer servir més els intercanvis d'objectes i aliments que la moneda, tot i que s'han trobat proves que va ser utilitzada. Per a la societat bateana i per a tota la península el domini visigòtic va suposar un retrocés respecte a l'imperi romà, del qual es va tardar 1000 anys a poder-ne sortir. Aquest retrocés es va donar en tots els àmbits tant en l'àmbit econòmic, social, polític, cultural i demogràfic. La vida tant a Batea com a tot Europa era molt difícil i la gent havia d'espavilar-se per a poder subsistir. Respecte a les fonts que parlen de la vida d'aquells temps es pot dir que són mínimes i per això és tan difícil explicar la situació de Batea. La dominació visigòtica s'acaba l'any 725 quan l'imperi àrab conquereix el reialme visigot i Batea passa a formar-ne part.

Els àrabs al municipi[modifica | modifica el codi]

L'any 711 els àrabs entren amb relativa facilitat a la península Ibèrica que fins llavors era dels visigots i aquesta passa a anomenar-se Al-Andalus. Els àrabs eren un poble semita procedent de l'actual Aràbia Saudí que al segle VII van adoptar la religió islàmica i van començar a forjar un imperi que va comprendre Pèrsia, el Pròxim Orient, el Nord d'Àfrica i la península Ibèrica. A Batea s'hi van establir del segle VIII al segle XII anys que van ser expulsats per Ramón Berenguer IV. Si conserven molts pocs testimonis escrits tot i que van deixar una forta empremta. Els àrabs eren un poble bastant avançat i van aportar nous invents i nous productes que van ser de gran utilitat per al poble i per a tot Al-Andalus com per exemple la numeració aràbiga, la canya de sucre, etc. Durant aquesta etapa Batea va formar part primer de l'emirat de Cordovà que va durar del 773 al 929, llavors del califat de Cordovà fins al 1031 després el Califat de Cordovà es va dividir en petits regnes anomenats Taifes i és quan passa a ser de la Taifa de Saragossà. El temps que va ser de la Taifa de Saragossà va estar contínuament amenaçada pel regne cristià de Barcelona, en el que es coneix com la reconquesta que és la recuperació dels territoris perduts a mans dels musulmans pels regnes cristians del nord. Eren un poble relativament tolerant pel que fa a la religió, ja que deixaven llibertat de practicar la religió que es volgués. Així a la Batea islàmica s'hi podia trobar tant cristians com musulmans convivint entre ells.

Pel que fa a les restes que va deixar aquesta civilització al poble no s'ha trobat cap document escrit però si ceràmica feta per ells la qual es va trobar darrere del que és ara l'església parroquial del poble. També hi van deixar construccions com per exemple el castell d'Algars que encara es conserva i el de Batea actualment derruït, això se sap perquè quan van arribar els cristians ja hi era. Culturalment també hi van deixar la seua empremta; la podem trobar en la gastronomia, sobretot en les pastes típiques del poble (panadons, "redotets", "mantecados", coques de les olives, coca en mel, etc.) que provenen de la gastronomia àrab i en els topònims referits a llocs del terme com per exemple: el riu Algars, la partida del Bennufets, la partida dels Massalocans, etc. tots mots provinents de la llengua àrab.

Batea en temps medievals[modifica | modifica el codi]

Carrer de Batea

Passats temps difícils, Ramon Berenguer IV conquereix les terres del municipi

6.1. La importància

Transcorreguts quatre segles i mig de presència i dominació àrab a les terres de l'Ebre i havent fracassat repetits intents de fer claudicar les fortaleses de Lleida i Tortosa, Entre els intents fallits, cal fer esment dels atacs que rei Alfons el Bataller, des d'Aragó i seguit per aragonesos, feia als musulmans de la vall de l'Ebre durant el segle XII, val a dir que amb més rauxa que seny. Quan ja s'apropava la meitat del segle XII, el territori més meridional de Catalunya era gairebé l'única part del Principat que encara no havia estat conquerida, juntament amb els termes i viles de la serra de Prades, els de les rodalies del Montsant i la ciutat de Lleida. La terra alta i, per tant, els termes de Batea i d'Algars, costaven de conquerir, també costaren de repoblar i establir. La conquesta d'aquest territori, però, havia de cotar menys després de caure les dues sudes gegantines, la de Lleida i la de Tortosa, la rendició de les quals havia de deixar sumit en situació força precària tot el territori estès entre Mequinensa i Tortosa. Els primers documents conservats a la vila situen el seu origen al s.XII. La gestació de la població es produeix l'any1181, mitjançant dues cartes, una de poblament i l'altra de donació. El marc històric i artístic del nucli antic de la vila amb un traçat medieval vestits d'arcs, porxades i carreus el fa l'escenari ideal per reviure en força i autenticitat aquest mercat. Els artesans de fora i del poble ens mostren el treball en viu après amb els anys. La carta de donació i població d'Algars, l'original pergamí de la qual, havent-se perdut, ja no ha arribat fins a nosaltres, fou atorgada pel preceptor de Miravet Pere de Tous, complint la voluntat i l'ordre dels mestres del Temple. Aquest document fou just l'any abans de la mort del Gran Mestre. I un cop més la concessió es fa havent precedit el consell i l'acord dels frares templarels de la Batllia de Miravet; els noms d'alguns hi consten de forma explícita.

6.2. La prosperitat

El poble ha evolucionat molt econòmicament, urbanísticament tot i que li fa falta evolucionar culturalment. Perquè encara no se li dóna prou importància a les restes culturals del poble (s'ha fet mal portalades importants) però tot i això està més sensibilitzada en aquests temes que fa cinquanta anys tot i que encara li falta. S'han fet malbé portalades importants; va haver-hi una època on es valorava poc les restes històriques del poble recentment es valora més. Els primers documents conservats a la vila situen el seu origen al s. XII. La gestació de la població es produeix l'any 1181, mitjançant dues cartes, una de poblament i una altra de donació, atorgades pel Rei Alfons el Cast. El marc històric i artístic del nucli antic de la vila, amb un traçat medieval vestit d'arcs, porxades i carreus el fa l'escenari ideal per reviure amb força i autenticitat aquest.

6.3. Els jaciments
6.4. Les restes

Les restes del poble de Batea serien unes peses anomenades esteles hi ha 3 figures.

  1. Estela discoïdal del Fossar Vell de Batea: Estela que té coma suport material la pedra sorrenca, de color marró clar, molt comú en aquest entorn geografic.
  2. Revers de L'església de Sant Miquel de batea3)Anvers de l'estela de l'església de Sant Miquel de Batea.

L'Edat Moderna[modifica | modifica el codi]

L'edat Moderna va ser per a Batea una de les pitjors èpoques referint-se a la prosperitat tant econòmica com demogràfica; es poden destacar dos segles d'estancament econòmic (XVI-XVII) a més d'una forta guerra (La Guerra dels Segadors) que es va viure de molt a prop a la població, causant centenars de morts i una crisi de postguerra important. També cal destacar el redreçament econòmic del segle XVIII i els nous canvis socials de l'edat Moderna.

El s. XVI, va ser un segle de canvis tant polítics, econòmics com socials importants. A la població com aquell que diu es va sentir a parlar de l'absolutisme monàrquic, la nova forma de regir a tota Europa, però com és normal en el transcurs de la història de Batea en va està bastant apartat pel que fa a les seves bases. La nova època també va portar a formar part de la castellania d'Amposta, en mans dels hospitalers. Es va notar un creixement econòmic i geogràfic relativament important, per l'enfortiment de l'economia Espanyola li va tocar de retruc els aranzels al comerç intercontinental. Ja parlant del s. XVII, passada la Guerra dels Trenta Anys i l'època de creixement a Batea la Guerra dels segadors marca un abans i un després al municipi.

La Guerra dels segadors[modifica | modifica el codi]

El municipi en estar situat en molts moments en el front de batalla, sempre entre els dos bàndols, va servir de frontissa en el transcurs de la guerra; situada en una de les zones més exposades durant tota la guerra, ja que estava prop de la línia fronterera amb l'Aragó i el Regne de València, que es mantingué fidel a Felip IV i que, per tant, es va convertir en una de les bases per atacar la Catalunya rebel. Batea va estar sota la influència francesa des del 1640 (invasió de Lleida i Tarragona per part francesa) i ja es va a començar a viure la guerra des d'aquells moments.

El moment on Batea viu de més prop la guerra va ser el Gener de 1642 quan sabent de l'arribada dels homes de Hinojosa amb direcció a Flix una Batea emmurallada va ser més fortificada i reforçada per rebre l'atac. Una de les ampliacions va ser una torre afegida a l'església del poble (ampliació Torre de defensa per la part més feble) on a dins també s'hi van fer "silos" per poder resguardar-se la gent. Batea va rebre l'ajut de soldats francesos a més d'altres tropes de la Generalitat de Catalunya. Les tropes del comandant Hinojosa, pel pas de la vall de Batea va trobar una forta resistència; van ser 4 dies de resistència, en els quals els 6.000 homes van assetjar la ciutat i la van atacar durant dia i nit. Després d'aquests quatre dies de lluita els soldats entraren a la Vila Closa i a l'església. La població va ser saquejada i cremada, tots els homes supervivents de la batalla que quedaven al poble van ser passats per gabinet i violades totes les dones. És així com ho narra un il·lustríssim bateà, el doctor en teologia i rector de Gandesa, Onofre Català. Conta també la història que d'aquest moment és d'on prové la història de la Verge del Portal, així diu: En aquells moments de decapitació de la gent a l'església del poble la gent va sortir en manada, esquivant els homes del comandant Hinojosa i refugiant-se la capella de la Mare de Déu del Portal. Allí es van apuntalar i van reforçar la capella. Feia dies que els soldats avisaven al comandant que els cavalls tenien temor i que passaven certs fets estranys dins l'exèrcit. Sense respondre a aquests avisos, un Hinojosa enfadat va respondre amb dues destralades a la porta de la capella i va ser en aquell moment on es conta que li va aparèixer la Verge del Portal, que va deixar cec al dirigent dient-li que si no se n'anava seria cec de per vida; així les tropes van fugir del poble i van seguir amb el seu camí cap a Flix i els supervivents de la matança es van poder salvar dins la capella. Certa o no la història aquest va ser un dels fets que va influir més negativament en la història del poble; es van comptabilitzar uns 400 morts, fins i tot 40 persones d'altres pobles (Caseres, Vilalba i Pinyeres) les conseqüències psicològiques i materials van ser importants, va deixar la població en un estat pèssim, del qual va costar molts anys recuperar-se. A més també es van notar les conseqüències finals de la guerra: La prohibició del català i el manteniment de les tropes franceses a la zona. La il·lustració mostra la revolució de la pagesia pel descontentament de la nova forma de societat i preparant-se per a les armes.

7.2. Crisi Postguerra

La Crisi després de la Guerra va coincidir amb el creixement econòmic i demogràfic que es va viure en el s.XVIII, les conseqüències de la guerra ja anomenades van ser fatals però tot i així la bonança econòmica del s. XVIII va permetre un ràpid desenvolupament. Un dels fets que corrobora aquest creixement és la creació de l'escola el 1797. Una escola de caritat creada des de la Granja de San IldeFonso (Madrid) i que va servir d'exemple per crear moltes altres escoles de la zona per la seva importància i qualitat tant de disseny com de rendiment. Aquest fet marca també un dels fets més positius, si no el que més de la població que rep una infraestructura de molt valor per a l'època i que permet una millora en l'educació i qualitat de vida. Tot això comporta la confirmació de la millora en la societat bateana i provoca una evolució demogràfica i del nivell de vida en els següents segles.

El segle XIX a Batea[modifica | modifica el codi]

El segle XIX comença a Batea amb un clar augment demogràfic i un creixement urbà que surt fora de les muralles, eixamplant-se més que res pel pla dels corrals (actual plaça Catalunya) i creixen pel raval de Tortosa (actualment avinguda Terra Alta). L'economia local, a partir del darrer terç del segle XVIII fa un pas endavant. Així ho demostren; la construcció de l'església parroquial i la construcció del calvari, amb les seues capelles fetes per famílies benestants de la vila. Tot això queda aturat, per la guerra del Francès. La guerra del Francès, no incideix massa directament a la nostra vila, tret de fets puntuals com assalts de combois. Un de molt nomenat fou al camí vell entre Batea i Gandesa, allà va ser saquejat un comboi de 200 animals de càrrega. Després de la guerra del Francès i durant uns quants anys l'economia i la població quedaren estancades. Al segon decenni del segle XIX, a poc a poc es torna a refer la vila.

Al cap de poc temps de la mort de Ferran VII, comencen les anomenades guerres carlines. La guerra carlina que més afecta Batea és la primera. Després del nomenament de la reina Isabel obté l'acta de diputat a corts un bateà notable que es diu Joaquim Alcorisa. És un personatge liberal amb les idees clares del que potser modernitzar Batea. Com a exemples podríem ficar-ne un parell. -Fa una escola pionera a Catalunya inspirada en la de San Ildefonso de Madrid (ara famosa pels seus xiquets cantaires de la loteria), una escola pública per a xiquets i xiquetes que depenia de Ca la Vila. -Porta o feu portar una canalització d'aigua de la vall Major, d'uns quatre quilòmetres (obra molt important si comptem els mitjans tècnics de l'època), posant unes quantes fons petites repartides pel poble i una gran font al que és ara la plaça de la Botera. Tot això s'acaba l'any 1833 quan comença la primera guerra carlina. El 1833 hi ha pocs moviments bèl·lics per la zona però els vilatans comencen a prendre partit pels dos bàndols enfrontats. Batea, comença la guerra sent una vila lliberal i durant el primer any de la guerra gairebé no hi ha fets destacables. Que Batea és una vila liberal ho demostra que el 3 de gener de 1834 la partida carlina de Pere Valls amb un escamot de 40 homes i 10 cavalls atacava Batea. Assabentada la milícia bateana es va reunir a la plaça de la font i s'enfrontava als carlins a la baioneta, de resultes de la brega el cap carlí Pere Valls quedà greument ferit, i morí poc després. A l'inici de la primavera de l'any 1835 el cap carlí de les terres de l'Ebre anomenat Carnisser juntament amb Vallès i Cabrera apleguen una força considerable a les comarques veïnes de l'Aragó, que comptava amb uns 1.500 homes i 200 cavalls i el seu primer objectiu és conquerir Batea. L'ataca el 5 d'abril de 1834, Batea és defensada per la milícia local i una petita força de l'exèrcit isabelí. Després de la primera escomesa, Carnisser pensa que li costarà massa temps conquerir-la, la deixa i contínua el seu camí cap a Mora. Batea continua sent liberal fins al setembre del 1835, ja que després de reiterats atacs cau en poder dels carlins. Aquells atacs van comportar una quantitat considerable de pèrdues humanes i la destrucció d'una part important del poble (l'any 1837 el diputat a Corts, Joaquim Alcorisa proposa una proposta d'indemnització per les pèrdues que aquella població havia experimentat fins a aquell moment igual que s'havia fet en el cas de Bilbao). Això obliga que una gran quantitat de famílies liberals que es van poder escapar de l'atac es refugiessin a la plaça forta de Gandesa on pràcticament s'estarien fins al final de la guerra. Com a resum de la guerra podem dir que la situació dels pobles de l'Ebre entre ells Batea era lamentable, no solament des del punt de vista humà(morts, esgarrats, exiliats, presoners...) sinó també econòmic i administratiu. Aquesta primera guerra carlina ja fica els fonaments a la societat del que seran les altres dues guerres carlines i la més llunyana guerra civil del 36. La societat vilatana queda molt partida, queden molt diferenciades les posicions ideològiques i és una fractura social que s'arrossegarà ben bé, ben bé fins a les acaballes del segle XX. A partir d'aquesta guerra i fins als anys 40 del segle XX seran normals els afusellaments, els empresonaments, els exilis, i tot en gent de la nostra vila. Les altres dues guerres no van afectar tan directament la població i durant la segona meitat del segle XIX el poble va anar creixent. La demografia va anar augmentant en alts i baixos i durant l'últim terç del segle va començar un que es va generalitzar durant el segle XX, la migració. Les primeres migracions importants són degudes a raons polítiques i solen anar sempre encaminades cap a Barcelona. A partir dels darrers anys del segle XIX ja no són tan polítiques sinó que són més per aquests tres motius que exposarem a continuació. -Els anys de secà- Les seques a la Terra Alta són cícliques i quan s'agafava una seca de tres o quatre anys obligava a molta gent a anar-se’n. Batea al segle XIX, a diferència d'altres pobles de la comarca, basa la seua economia amb el conreu de l'olivera, a part del cereal i la vinya que són complementaris, l'oli és la base de l'economia local i ho demostren la gran quantitat de molins d'oli que hi havia (fins a dotze). Això pot donar una idea del que pot representar tres anys de no collir olives. -La industrialització a les zones urbanes i la consegüent demanda de mà d'obra a un medi rural on hi ha força naixements, territori mal repartit i una esperança de vida que lentament va pujant. -Per augmentar la qualitat de vida. En aquells temps i fins i tot fa cinquanta anys les condicions dels pobles envers les ciutats canviaven molt (sanitat, enllumenament, transports, aigua corrent...) canviaven molt) tot això fa que una part de la població que no té problemes econòmics al poble també decideixi anar a ciutat.

En fi com a resum del segle XIX podríem parlar que ens comença a acostar a la modernitat però ens deixa un llast molt pesat que és que ens deixa una societat fracturada que arribarà a la seua màxima expressió quan esclati la guerra civil espanyola.

Segle XX[modifica | modifica el codi]

El segle XX a Batea cobra especial importància perquè el poble acabi sent com és actualment, els fets que destaquen més són la "petita revolució industrial de Batea", ja que conte amb la indústria del sulfur, que fabrica alcohol, també cobren importància els molins i la cooperativa agrícola, cal tenir en compte que antigament el cultiu que predominava en la zona era el cultiu de l'olivera. Posteriorment es passa a la vinya i apareixen diferents cellers, no cal dir que abans també n'hi havia.

El que dificulta el creixement econòmic del poble són les sequeres, ja que la Terra Alta és una zona apartada del mar i rodejada de muntanyes dificulta les precipitacions, que aquestes provocaven el mal desenvolupament de l'oliva, la vinya, etc. Que a pesar de ser de secà necessita unes certes precipitacions, tant va ser el grau de sequera el segle passat que el 1925 va sortir la Verge de la Mare de Déu del Portal en rogativa de pluja.

En veure aquest fet podem imaginar que la gent que habita en el poble decideix emigrar d'aquest. El mateix Passa amb Pinyeres, que emigren a Maella, Fabara o Batea, Algars també sofreix aquest fenomen.

Només cal fixar-nos l'any 1982, la sequera és tan extrema que camions cisterna han d'omplir aigua del riu Algars per a abastir la població de Batea.

Les Fassines: Com hem mencionat abans, el 1910 s'instaura la moda de fer destil·leries d'aiguardent, ja que per a evitar la fil·loxera es planta vinya americana, que és ideal per a la producció d'aiguardent, a Batea les destil·leries són més conegudes com a "fassines", les més famoses:

-Fassina de Fracanes, que estava situada al carrer Algars núm. 19 tenien una olla perquè cada família fes la seva producció per a consum propi. I que es produïa anís, mistela, ratafina, etc.

-Fassina del Pájaro, carrer del Sol núm. 23, va començar a produir el 1906.

-Fassina del Cerer, Av. Terra Alta núm. 20 produïen cera, sabó aiguardent i més recentment vi.

-Fassina del Sindicato Católigo Agrícola, és la més moderna, construïda el 1916 al peu de la carretera de Maella i en la confluència amb la vall del Pi. Era més coneguda com a "Sulfuro" l'any 1921 sofreix un gran incendi, que per sort només produeix desperfectes materials, el 1936 és intervinguda per l'estat, el 1944 torna a la normalitat fins al 1985.

Un altre tipus d'associació que sorgeix el 1919 és la banda Santa Cecília

Els cafès: El que impressiona és el gran nombre de cafès del segle passat: 15 cafès mentre que en l'actualitat tan sols n'hi ha 8, tot seguit anomenarem els cafès del segle passat:

-Cafè del Chato -Cafè de la Barraca -Cafè de les Camèlies -Cafè de Vilanova -Cafè del Centre Catòlic -Cafè de Vallespí (Barrabàs) -Cafè de Garbanto -Cafè del centre republicà -Cafè del Moliner -Cafè del Sastre i la Romiguera. -Cafè del Murciano -Cafè de l'Anton, que encara avui en dia podem anar a prendre un cafè -Cafè de la tia Adela -Casa la Macarena -Casa la Boniqueta -Casino Adebense.

Les construccions que també són molt importants en el segle passat son: El calvari en la forma de culte. I la font de llavar que abastia d'aigua el poble en els primers safarejos i en els últims les dones anaven a rentar la roba.

Els molins: Els molins més importants del poble són:

-El molí de Català, que després passa a ser el molí de Silleros, es tracta d'un molí particular instal·lat a la Botera.

-Molí de Mateu i Miquelo, situat al C/ de la Font núm. 23, tenia totes les instal·lacions necessàries, pous, basses de decantació, quatre premses de caragol i quatre de barres.

-Molí dels Socis, era propietat de: els Ferrer, els Sole (Veturià), i Josep Vaquer (el Tit)

-Molí de la Venta de Sant Juan, era un molí privat que pertanyía als Vaquer més coneguts com a (Estàssio)

-Molins de Fredoi i dels Flare, també és un molí privat.

-Molí dels Primavera, es trobava en el C/. Gaudí núm. 6, pertanyia a la família dels Montlleó.

-Molí de Roda (Giné), pertanyia a la família Giné, era l'únic molí amb una mola de roda que permetia premsar 5.000 kg d'olives diàries.

-Molí de l'Anton, estava situat al costat de l'hostal i el cafè Anton.

-Molí del Sindicato Católico Agrícola.

-Molí del Sindicato Agrícola de Batea, més conegut com a molí dels pobres, va ser construït per una assosiació de pagesos

-Molí de Pau-soldado, instal·lació familiar molt moderna, inaugurada el 1947 fabricada per la casa Baró, casa forta de Tortosa.

-Molí de la cooperativa agrícola de Batea s'inaugura el 1961 per cent pagesos.

Pou de neu: Els pous de neu eren importants per a conservar aliments i aplicar a les contusions de la gent, a Batea hi ha dos pous de neu:

-Pou de neu de caga-amb-pena, estava situat al Jornou, avui en dia es veu transformat en xalet.

-Pou de neu de la plaça Major.

Els pous de neu tenien la funció de mantenir la neu durant tot l'any, això s'aconseguia fent un subterrani i dipositant la neu alternant-la amb capes de palla per a evitar que es congelés. Els bateans en anys de fred extreien la neu del seu terme i en anys calorosos es desplaçaven fins als ports d'Horta.

Guerra civil[modifica | modifica el codi]

Batea fa frontera amb Aragó, estratègicament és un punt clau, ja s'havia demostrat en altres conflictes, per això la república instal·la la línia defensiva de l'Algars per si els nacionals intenten entrar a catalunya.

En l'ajuntament de Batea surt elegit un govern de mode anarquista, concretament per la FAI, una de les primeres mesures es van destruir tots els motius religiosos de la zona, els documents eclesiàstics i es van suspendre els actes religiosos, els cleros que s'atrapen, és a dir, no aconsegueixen escapar, són ajusticiats. Als afores de Batea, carretera de Nonasp està instal·lada la brigada Abraham Lincoln amb el seu dirigent Robert Merryman.

El 1938 els nacionals expulsen als republicans de l'Aragó. Els republicans abandonen els seus homes, es crea una desbandada general, molts es queden en les posicions de la línia defensiva de l'Algars.

Als nacionals només necessiten un dia per a dominar tota la línia defensiva.

Per la carretera Gandesa – Caseres és una altra història, els republicans organitzats en guerrilles ataquen els campaments de la Littorio (divisió Italiana). Normalment aquests atacs consisteixen a llençar granades de mà i marxar corrents dispersant-se pel terme.

Al final els nacionals dominen tota la franja dreta del riu, molta gent recorda els fets de l'entrada dels nacionals, per part de l'Ifni-Sahara, " estàvem al mercat de la plaça major per a comprar, de cop i volta es va sentir un enorme terrabastall i després van entrar a la plaça els moros, negres com el carbó, vestint capa i turbant de color blanc i Montant cavalls"

Una de les primeres coses que van fer va ser afusellar tots els republicans i posteriorment celebrar una missa.

Batea pasa a ser un important reducte golpista, s'instal·len quarters d'infanteria, cavalleria i intendència. Als afores del poble (zona del polígon industrial) a la dreta de la carretera de Nonasp sentit Batea-Nonasp s'instal·len zones d'aparcament de carros de combat, tractors, camions i tanquetes, es poden apreciar desde t-36, panzer I, tanquetes fiat-ansaldo, etc. En algunes ocasions el general Yagüe i el general Coco visiten les tropes del Poble de Batea.

Batea es declare zona d'hospitals de sang, arran d'això s'instal·len hospitals, un dels més representatius és el del Centre Cultural Sant Isidre. On es posa en pràctica el mètode Trueta, ideat pel doctor Josep Trueta i Raspall, en algunes ocasions el doctor Broggi ve a Batea per auxiliar alguns ferits molt greus.

En acabar la guerra la vida al poble segueix el seu curs baix una dictadura en la qual es prohibeix parlar el català, l'agrupació d'associacions, etc.

Amb la fí de la dictadura franquista l'economia del poble puja, després hi ha una sèrie de fluxos de migracions en massa cap a la costa per a treballar en el mòn dels serveis, això passa cap als anys seixanta i setanta i l'altre gran flux de migració el detectem els anys vuitanta i noranta per treballar condicionant Barcelona per a les Olimpíades del 92,molts al cap dels anys tornen a viure a Batea i molts es queden en els seus nous destins.

La Batea en l'actualitat[modifica | modifica el codi]

Actualment, com al llarg de tota la història l'economia es desenvolupa al voltant de l'agricultura, és un dels pocs pobles que s'ha atrevit a apostar a l'agricultura; és un cas estrany dins de l'agricultura, ja que durant els últims 10-15 s'han invertit molts de diners en el sector. Ha sigut un dels pocs pobles on el sector no ha anat a la baixa (en moltes poblacions de la zona el sector està en clara recessió). Les estadístiques ho deixen clar: Batea és el poble de Catalunya que fa més quilos de raïm per càpita. Altres activitats econòmiques que es poden trobar al poble són tallers de confecció, empreses de construcció, en resum empreses dedicades al sector secundari. Respecte al sector terciari l'activitat econòmica és la mínima, encara no s'ha sabut publicitar l'alta producció de vi, el valor arquitectònic i turístic que té el poble i totes les grans atraccions del municipi. Continua essent resta de la història, la vida ja transcorre fora de les muralles que han sigut restaurades per al turisme (encara que no sigui un sector important al poble) i en conserven moltes restes de les diferents etapes de la història podem trobar l'església Barroca, el barri antic on hi ha restes ja esmentades de la muralla (portalades, arcs barrocs...) també es poden visitar els Hospitals de Sang un museu creat explícitament pel paper de Batea durant el transcurs de la Guerra Civil.

La democràcia com a tota Espanya des de finals segle XX està instaurada al poble, durant aquests anys hi ha hagut períodes amb variabilitats polítiques: El primer alcalde democràtic va ser de la UCD, després va perdurar un domini de CIU durant 12 anys i ara la UPTA (Unió per la Terra Alta) fa 16 anys que mana al poble. Des de l'entrada de la democràcia s'han construït diverses infraestructures: Pavelló municipal, s'ha aconseguit institut propi, s'han reformat totes les vies de comunicació al poble, s'ha construït una residència, un centre de dia i hi ha plans de crear ja un nou camp de futbol i unes piscines cobertes.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'01-01-2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30-12-2013. [Consulta: 06-01-2014].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Batea Modifica l'enllaç a Wikidata