Vilalba dels Arcs

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Vilalba dels Arcs
Bandera de Vilalba dels Arcs Escut de Vilalba dels Arcs
(En detall) (En detall)
Localització

Vilalba dels Arcs situat respecte Catalunya
Vilalba dels Arcs situat respecte Catalunya

Localització de Vilalba dels Arcs respecte de la Terra Alta


Municipi de la Terra Alta
Església parroquial de Sant Llorenç
Església parroquial de Sant Llorenç
Estat
• Autonomia
• Província
• Àmbit funcional
• Comarca
Espanya
Catalunya
Tarragona
Terres de l'Ebre
Terra Alta
Gentilici Vilalbí, vilalbina
Malnom Catxaps
Superfície 67,3 km²
Altitud 450 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
706 hab.
10,49 hab/km²
Coordenades UTM(ED50) 31T 282650 4555550Coord.: 41° 7′ 20″ N, 0° 24′ 39″ E / 41.12222,0.41083
Organització
Entitats de població

1
Codi postal 43782
Codi territorial 431750

Vilalba dels Arcs és una vila i municipi de la comarca de la Terra Alta.

Situació i població[modifica | modifica el codi]

El terme municipal de Vilalba dels Arcs, de 67,09 km² d'extensió, es troba al sector septentrional de la comarca de la Terra Alta. Limita a l'est amb el terme de la Fatarella, al sud-est amb Gandesa, al sud-oest amb Batea, al nord-oest amb la Pobla de Massaluca i al nord amb el municipi de Riba-roja d'Ebre (Ribera d'Ebre). S'estén entre la vall de Voravall i una sèrie d'elevacions a llevant i que formen part de les muntanyes de la Fatarella, entre les quals destaca el tossal de la Gaeta (548 m). Tot el territori és molt trencat i solcat pel barranc de les Capçades i d'altres que porten les aigües a l'Ebre a través de la vall de Voravall i la vall de les Comes.

És coneguda arreu la representació de La Passió de Vilalba dels Arcs durant la Setmana Santa. El Dijous Sant i el Dissabte Sant la població es converteix en el Jerusalem del segle I on els carrers medievals i les façanes de les cases fan de teló de fons d'aquesta singular obra de teatre a l'aire lliure.

Actualment, Vilalba dels Arcs té una població de 750 habitants aproximadament.


Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
88 103 118 279 - 1.626 1.640 1.731 1.772 1.662
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
1.724 1.664 999 1.255 971 891 788 806 785 784
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
796 774 762 742 733 720 - - - -
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

El gentilici és vilalbí, vilalbina, tot i que col·loquialment també se'ls anomena catxaps i catxapes.

Economia[modifica | modifica el codi]

Actualment la principal base econòmica és l'agricultura amb un predomini de la producció vinícola, també s'hi cultiva ametllers i oliveres. La Cooperativa Agrícola de la Germandat fou fundada el 1961 i elabora essencialment vins blancs, varietat garnatxa blanca i macabeu de la denominació d'origen Terra Alta, i olis. D'altra banda hi ha una incipient economia basada en la producció de tallers de confecció.

Història[modifica | modifica el codi]

El municipi de Vilalba dels Arcs formà part dels extensos dominis que els templers tenien dins la batllia o comanda de Miravet, i fou el comanador de Miravet Bernat de Campanisa qui atorgà la carta de poblament de Vilalba el 1224 a quatre pobladors segons el document que es conserva publicat per Font i Rius. Al passar els béns de l'extingit orde del Temple als hospitalers, el 1317, continuà sota el domini d'aquests en l'anomenada Castellania d'Amposta i depenia directament de la comanda hospitalera d'Ascó.

La despoblació del segle XIV provocada per les epidèmies féu perdre la condició d'universitats o municipis autònoms. Al final del segle XV hom creà la comanda de Vilalba dels Arcs, i segons Anton Monner el primer comanador fou Joan de Liany (1485) i el darrer, Gaspar Català (1787), encara que la comanda deixà de tenir vigència efectiva amb la desamortització. La comanda representà una època d'esplendor per a la població que es palesà en la construcció de la nova església, el segle XVII.

En la Guerra dels Segadors, el 10 de gener de 1643, les tropes castellanes saquejaren la vila. Un cop acabada, el 1652, operaren, sobretot per Vilalba i la Fatarella, bandes de miquelets, fins al 1685, alguns dels quals moriren lluitant contra les tropes del rei, i d'altres enforcats a la plaça pública.

Durant la Guerra de Successió, a l'hospital de la vila moriren molts de soldats malferits i al fossar de la Confraria d'Engràcia foren enterrats nombrosos morts d'un i l'altre bàndol. El 29 de gener de 1706, els castellans ocuparen la població, que no pogué ser recuperada per la Generalitat. Fins al 1759 hi hagué una tropa d'ocupació de 50 soldats.

En les guerres carlines, la vila es fortificà; la població era favorable als carlins, encara que un bon nombre de vilalbins lluitaren contra Cabrera en els setges de Gandesa.

En la darrera guerra civil, al llarg dels mesos de juliol-novembre de 1938, fou un dels punts on s'estabilitzà el front republicà en la duríssima batalla de l'Ebre a l'indret conegut pels Quatre Camins, fet que comportà la destrucció d'una bona part de la vila.

Llocs d'interès[modifica | modifica el codi]

  • Els Porxos de la Plaça, tot i que antigament tot el carrer major estava travessat per porxos, sobre els quals s'hi alçaven les vivendes; en l'actualitat, tan sols es conserven els de la Plaça de la Vila. També són mostra d'una interessant arquitectura popular Casa Martell i Casa Coll, entre d'altres.
  • L'Església Parroquial de Sant Llorenç començà a construir-se el segle XVI i es finalitzà l'any 1705, segons consta a la façana principal. És un edifici molt interessant perquè combina elements gòtics amb altres renaixentistes i barrocs. D'aquest estil destaquen la façana principal i l'esvelt campanar de 40 metres d'alçada. És obra de l'arquitecte Francisco Ibarguenz.
  • La Capella de la Mare de Déu de Gràcia era la primitiva església i fou construïda en època templera. Originàriament era d'estil romànic, de transició al gòtic, tot i que sofrí modificacions posteriors. Actualment es troba fora de culte.
  • El Calvari, al qual s'accedeix per un camí empinat i serpentejat, vorejat per altius xipres, on s'hi troben la Capella de la Mare de Déu dels Dolors, d'estil barroc, i la Capella de la Mare de Déu de Montserrat. No molt lluny d'aquí estan els antics rentadors públics, anomenats "La Font", mostra d'arquitectura popular.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'01-01-2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30-12-2013. [Consulta: 06-01-2014].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vilalba dels Arcs Modifica l'enllaç a Wikidata