Benasc

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Benasc
Benasque
Bandera de Benasc Escut de Benasc
(En detall) (En detall)
Localització

Localització de Benasc respecte de l'Aragó Localització de Benasc

Església de Santa Maria
Església de Santa Maria
Estat
• Autonomia
• Província
• Comarca
Regne d'Espanya
Aragó
Província d'Osca
Ribagorça
Gentilici Benasquès, benasquesa
Predom. ling. Benasquès
Superfície 233,2 km²
Altitud 1.140 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
2.195 hab.
9,41 hab/km²
Coordenades 42° 36′ 18″ N, 0° 31′ 20″ E / 42.60500°N,0.52222°E / 42.60500; 0.52222Coord.: 42° 36′ 18″ N, 0° 31′ 20″ E / 42.60500°N,0.52222°E / 42.60500; 0.52222
Dirigents:
• Alcalde:

José Ignacio Abadias Mora (PAR)

Benasc (en castellà, Benasque; en benasquès, Benás) és una vila i municipi de la comarca de la Ribagorça que dóna nom a la vall on se situa i la llengua de transició que s'hi parla, el benasquès.

Geografia[modifica | modifica el codi]

La vila és travessada pel riu Éssera. Constitueix un municipi destacat a la comarca de la Ribagorça i és el més septentrional de la Vall de Benasc; abasta el Parc Natural de Pocets-Maladeta i el pic de l'Aneto.

El seu terme municipal comprèn els pobles de Cerler (Sarlé) i Ancils (Ansils), el primer d'ells conegut per les seves pistes d'esquí.

Filològicament és conegut per ser el lloc de trobada del català i de l'aragonès, i parlar-s'hi un parlar de transició anomenat benasquès.

Tradicionalment ha estat molt aïllat tant de França com d'Espanya. Abans de la construcció de la carretera del Congost de Ventamillo (entorn l'any 1916), arribar fins a Graus costava un dia de viatge, que únicament podia ser fet a peu o a cavall, fins a Banhèras de Luishon costava més de 10 hores i una mica menys fins a la Vall d'Aran.

Història[modifica | modifica el codi]

Hi ha qui diu que va ser fundada pels romans, que construïren uns primers banys d'aigua sulfurosa a la seva actual ubicació, tot i que aquest fet no està documentat. La referència documental més antigua, el Ròtul de Benasc, data del 1006 al 1018.

Al segle XI va ser incorporat al Comtat de Ribagorça, que acabaria formant part de l'antic Regne d'Aragó.

La població ha patit variacions al llarg de la seva història, arribant a un màxim de 1.750 habitants el 1870 i un mínim de 574 l'any 1970, moment que té lloc un fort èxode cap a les grans ciutats a tota la vall. Als primers anys del segle XXI ha tornat a assolir un nou màxim.

Esdeveniments rellevants[modifica | modifica el codi]

El 1660 va partir un fort terratrèmol. Els anys 1727, 1834 i 1925 es van produir grans avingudes del riu Éssera que van causar nombrosos danys, entre ells la destrucció dels ponts de la vila.

L'any 1858 es va demolir, per Reial Decret, un castell que existia des del segle XIII sobre un turó a l'extrem nord del poble, per por a ser pres pels francesos.

Durant la Guerra civil espanyola, un incendi va destruir bona part de la vila.

L'any 1939, el Portilló de Benasc (2.444 m.) va ser testimoni del dur pas de republicans que fugien a França.

Economia[modifica | modifica el codi]

Tot i que ha girat tradicionalment entorn la ramaderia i en menor mesura l'agricultura, la silvicultura i el contraban (en segles anteriors), a les darreres dècades aquestes activitats s'han reduït a nivells anecdòtics, sent el turisme l'activitat econòmica principal.

Al primer terç del segle XX s'explotava una mina de pirita per sobre de Cerler (Sarllé). El producte es baixava en un telefèric de més de 3 km. Les seves restes encara avui es poden apreciar uns 500 metres abans de l'entrada a Benasc.

La creació i expansió de l'estació d'esquí de Cerler així com el creixent turisme de muntanya han impulsat la construcció de nombrosos hotels, edificis d'apartaments, restaurants i comerços.

Esdeveniments i festes[modifica | modifica el codi]

Festes patronals de San Marsial el 30 de juny. Cerler (Sarllé) celebra les seves festes patronals el 10 d'agost (Sant LLorenç) i el 29 d'abril (Sant Pere Màrtir). Anciles (Ansils) el 29 de juny (Sant Pere).

Des del 1981 es fa a l'estiu el Torneig "Open Internacional d'Escacs Vila de Benasc". A més, des de 1994 funciona a l'estiu el Benasque Center for Science, on científics d'arreu del món tenen l'oportunitat de treballar i intercanviar idees en un entorn agradable.

Llocs d'interès[modifica | modifica el codi]

Edificis[modifica | modifica el codi]

Al nucli urbà trobem:

Muntanyes i glaceres[modifica | modifica el codi]

El terme municipal de Benasc conté gran part del Parc Natural de Pocets-Maladeta on es troben nombrosos pics de més de 3.000 metres, agrupats en tres massissos principals:

Tot i que les glaceres dels Pirineus es troben en recessió a causa del canvi climàtic, encara es conserven a la vall de Benasc les majors glaceres pirinenques. En destaquen la Glacera de l'Aneto (amb unes 75 hectàrees) i la Glacera de la Maladeta.

Articles relacionats[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'01-01-2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30-12-2013. [Consulta: 06-01-2014].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Benasc