Maestrat aragonès

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Coord.: 40° 30′ N, 0° 24′ O / 40.500°N,0.400°O / 40.500; -0.400

Maestrat aragonès
Maestrazgo
Localització

Localització del Maestrat aragonès respecte de l'Aragó

Comarca de l'Aragó
Vista del Maestrat aragonès
Vista del Maestrat aragonès
Estat
• Autonomia
Espanya
Aragó
Capital Cantavella
Superfície 1204,3 km²
Població 
  • Densitat
3.737 hab.
3,1 hab/km²
Coordenades
Organització
Municipis
Forma de govern
• President:

15
Consell comarcal
Mariano Balfagón Gascón (PAR)
Web

El Maestrat és una de les comarques de l'Aragó. Limita al nord amb el Baix Aragó. a l'oest amb Andorra-Serra d'Arcs, Conques Mineres d'Aragó i la Comunitat de Terol, al sud amb Gúdar-Javalambre i a l'est amb la província de Castelló.

El nom de Maestrat deriva del terme maestre, ja que aquests territoris s'encontraven sota la jurisdicció del Gran Maestre dels ordes militars de l'Orde del Temple, Orde de Malta i l'Orde de Montesa.

Els pobles del Maestrat van pertànyer en la seva majoria a l'Orde del Temple i, darrere la seva dissolució passaren a l'Orde de Malta. Així, Cantavella, Mirambell, Villarluengo, Castellot i altres llocs conserven cascs històrics medievals, recintes emmurallats o restes de castell que demostren el caràcter defensiu i divisori del territori que tingueren aquestes terres.

Cal destacar que la denominació de Maestrat o Maestrazgo donada a terres del Regne d'Aragó no és exacte històricament, ja que el Maestrat històric només va estar circunscrit al Regne de València, quedant molt clarament delimitat quan el 1314 va dissoldre's l'Orde del Temple, per a formar-se l'orde valenciana de Santa Maria de Montesa. Aquesta confusió va donar-se arran de les guerres carlines, i especialment a finals del segle XIX, quan s'inclouen erròniament, per part de cronistes castellans dins del Maestrat territoris pertanyents a altres comarques valencianes, com els Ports de Morella, o aragoneses.

D'entre els espais naturals de gran valor paisatgístic que té la comarca, hi destaquen el naixement del riu Pitarque, els Órgans de Montoro, el riu Guadalope i les Grutes de Cristal a Molinos.

El general Ramón Cabrera y Griñó actuà a la zona durant la Primera Guerra Carlista (1833 - 1840). Les seves passes arribaren a alguns escriptors del segle XIX per col·locar la trama dels seus relats. Entre ells en destaca Benito Pérez Galdós.

Geografia[modifica | modifica el codi]

Municipis[modifica | modifica el codi]

Municipi Habitants
Allepús 135
Anglesola, l' 502
Bordó 139
Cantavella 727
Cañada de Benatanduz 49
Castellote 819
Cuba, la 63
Fortanet 208
Mirambell 131
Miravete de la Sierra 47
Molinos 316
Pitarc 114
Tronxó 101
Villarluengo 204
Villarroya de los Pinares 194
Font: Municat

Relleu[modifica | modifica el codi]

El Maestrat se situa en les últimes estribacions del Sistema Ibèric, una àrea muntanyosa mitjana mediterrània constituïda per una sèrie de serres i valls drenades en la seva pràctica totalitat pel riu Guadalop i els seus distints afluents (Guadalopillo, Bergantes, riu de la Val, riu Pitarque, Rambla de las Truchas, riu Bordón i riu Cantavella).

Les màximes altituds s'encontren en el sector meridional (Alt del Hornillo, en el límit amb Valdelinares, a 1.997 m.; Bramadoras a 1.885 m.), a prop de la Serra de Gúdar. L'àrea més baixa correspon al sector nord-oriental (depressió de Mas de les Mates), a 480 metres.

En la comarca es poden trobar tres tipus de relleus:

  • Alt Maestrat: entre 1.000 i 1.900 metres d'altitud, posseeix una topografia de contrasts on s'alternen valls de certa altitud (Rambla de Mal Burgo, Alt Guadalope), robustes moles calcàries (Mola Monxén, Mola Mujer, moles de l'àrea de Cantavella-l'Anglesola) i serres vigoroses (La Lastra, La Cañada, El Rayo, Les Deheses, Mayabona).
  • Guadalop Mitjà: el curs fluvial ha generat relleus abruptes, amb profunds congosts, de gran bellesa estètica i enorme valor ecològic i paisatgístic. En els interfluvis queden individualitzades extenses parameres i serres d'escassa entitat (parameres d'Ejulve-Molinos, Mola Carrascosa, Serra de Bordó, Serra dels Caballs).

Geologia[modifica | modifica el codi]

Des del punt de vista geològic predominen els materials mesozoics, que constitueixen el gros de l'edifici estructural d'aquest territori. El terciari, per la seva part, arriba a la Val de Jarque, depressions de Mas de les Mates i Alcorisa, àrea de Crivillén i Alt Guadalopillo, al mateix temps que conforma els relleus de la Serra de Bordó.

Litològicament predominen els materials carbonatats: pedra calcària, dolomites i margues, en la major part de les terres altes i serres del Maestrat. Les argiles i les arenisques afloren principalment en petites depressions i valls infracretàcics o de farcit terciari.

El fort plegament sofert pels nivells mesozoics del sector central de l'àrea d'estudi i l'acció erosiva de la xarxa fluvial posteriorment instal·lada, han donat lloc a relleus abruptes, amb profunds engorjats, barrancs encaixats entre crestes calcàries, vigoroses moles i tota una àmplia sèrie de formes de relleu, amb gran diversitat geomorfològica i enorme valor paisatgístic. Hi destaquen les Gorges del Guadalope i els Òrgans de Montoro com els paratges més significatius i coneguts.

Clima[modifica | modifica el codi]

El clima condiciona tant l'activitat humana com el medit biòtic del territori, i és que el Maestrat encara que condicionat per l'altitud on se sitúa i l'exposició a les característiques pròpies d'un clima mediterrani de muntanya mitjana, presenta forts contrasts tèrmics i posseeix una temperatura mitjana anual que oscil·la entre els aproximadament 12,5 °C de Molinos i els 8,8 °C que presenta la capital Cantavella. Tanmateix, per damunt dels 1.500 metres d'altitud la temperatura mitjana anual descendeix per sota dels 8 °C.

A més, aquest territori es caracteritza per l'escassetat general de precipitacions, amb un mínim de 401 mm enregistrat en l'embassament de Santolea. En general, les pluges s'incrementen a la part oriental del massís muntanyós, per efecte de les influències marítimes del Mediterrani, i descendeix fins al nord i l'oest on, a més a més, s'incrementa la continentalitat.

Vegetació[modifica | modifica el codi]

L'alzina carrasca és la vegetació característica del Maestrat aragonès

En funció d'aquestes condicions climàtiques, la vegetació natural s'adapta així mateix al medi en què es desenvolupa. Així, encontrem una interessant varietat de formacions vegetals, podent diferenciar distints pisos bioclimàtics, tots ells articulats pel corredor verd que representa el Parc Fluvial del Guadalope i els seus afluents.

En el sector més septentrional existeixen formacions pròpies de la sèrie mesomediterrània de l'alzina. El pis mitjà correspon a la sèrie supramediterrània de l'alzina carrasca en els ambients més secs, i el galer en les zones més humides i fresques. Pinars, carrascals, rebollars i sabinars es reüllen tots junts on l'activitat humana els ha permès el desenvolupament vegetal, molts cops a causa de la pròpia innaccessibilitat del terreny. En el sector meridional, per damunt dels 1.600 metres d'altitud, es desenvolupen pinars albars amb sabina rastrera.

Més al nord, especialment en els trams alts del Guadalop, el riu Pitarque, i en alguns trams del Guadalopillo, l'abundant vegetació, els xops, marquen un espai que mereix la màxima atenció i respecte i que es constitueix, com a Parc Fluvial del Guadalop, a l'espina dorsal del Parc Cultural.

Aquest ampli nombre d'ecosistemes contenen una variada fauna on hi abunda la cabra montesa, la llúdriga, el toixó, el senglar, la truita, així com una avifauna d'importància internacional.

El medi natural aporta doncs, importants valors patrimonials al llarg de tot el Maestrat, que representen una valiosíssim recurs i motor de moltes de les propostes de desenvolupament iniciades en aquesta comarca.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Maestrat aragonès