Serra de Montsant

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Serra del Montsant
ElMontsant.jpg
Fragment de la cara sud del Montsant, prop de la Morera, amb llum de tarda.
Cota màxima: 1.162,8[1] msnm
Coordenades: 41° 17′ 34.63″ N, 0° 47′ 52.09″ E / 41.2929528°N,0.7978028°E / 41.2929528; 0.7978028Coord.: 41° 17′ 34.63″ N, 0° 47′ 52.09″ E / 41.2929528°N,0.7978028°E / 41.2929528; 0.7978028
Situació: (Priorat)
Refuge icone.svg Accediu al Portal:Geografia
La serra de Montsant nevada vista des de la cara sud

La serra de Montsant és una serra situada a la comarca del Priorat, en els termes municipals de la Morera de Montsant, Cabacés, Ulldemolins, Cornudella de Montsant, la Vilella Alta, la Vilella Baixa, la Bisbal de Falset, la Figuera i Margalef. Forma part de la Serralada Prelitoral i ocupa una extensió d'uns 135 km². Els seus cims principals són la Roca Corbatera (1.162,8 m), el Piló dels Senyalets (1.107 m)[2] i la Cogulla (1.062 m).

Està constituït predominantment per conglomerats que formen cingles a la carena principal (serra Major), situada a la part meridional i alineada de SW a NE, acompanyats de margues que donen peu a nombroses balmes i coves. Al vessant nord, de relleu més suau, hi ha nombrosos barrancs que desguassen al riu de Montsant.

El Montsant acull diverses ermites de llarga tradició, com la de la Mare de Déu del Montsant, Santa Magdalena, Sant Bartomeu (d'estil romànic) i Sant Joan del Codolar, entre moltes altres, i al seu peu es troba la històrica cartoixa d'Escaladei, fundada al segle XII.

Vegetació[modifica | modifica el codi]

El clot del Cirer en el barranc de la Falconera

El paisatge vegetal del Montsant es compon d'una vegetació mediterrània, amb una certa influència submediterrània i eurosiberiana. Les formacions arbustives dominants es reparteixen entre els carrascars i els alzinars. També a les parts superiors de la serra en llocs humits apareix les rouredes de roure de fulla petita.

A les parts seques també predominen les garrigues i les brolles, acompanyades de pi blanc. A les zones enlairades també es troben petites pinedes de pinassa o de pi roig.

També hi són presents avellaners, grèvols o teixos. A les roques de les cingles hi ha una diversa vegetació rupícola i al riu Montsant es desenvolupa un magnífic bosc de ribera amb àlbers, freixes i salzes.

Fauna[modifica | modifica el codi]

Es troben mamífers com la geneta, el gat fer i la fura. Els penya-segats són el territori de cria de rapinyaires com el falcó pelegrí, l’àliga cuabarrada, l’àliga daurada i el duc. Rèptils, amfibis i peixos són també freqüents. Entre els invertebrats, cal destacar el cranc de riu autòcton i la fauna cavernícola endèmica.

Protecció[modifica | modifica el codi]

Des de 2002 una part significativa forma part del Parc Natural de la Serra de Montsant.

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Serra de Montsant

Bibliografia[modifica | modifica el codi]