Fura

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
«fura» redirigeix aquí. Vegeu-ne altres significats a «fura (desambiguació)».
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Fura
Recent
(sense comptar la varietat salvatge)
Una fura domèstica
Una fura domèstica
Mustela putorius furo on hand.jpg

Black Paw.svg Accediu al Portal:Mamífers

Estat de conservació
Estat: Domesticat
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Mammalia
Ordre: Carnivora
Família: Mustelidae
Gènere: Mustela
Espècie: M. putorius
Subespècie: M. p. furo
Nom trinomial
Mustela putorius furo
Linnaeus, 1758

Les fures, o furons (Mustela putorius furo) són mamífers carnívors de la varietat domèstica del turó comú. Les fures solen tenir un pelatge marró, negre, blanc o mesclat, tenen una mida mitjana d'aproximadament cinquanta centímetres (incloent-hi una cua d'uns tretze centímetres), pesen aproximadament un quilogram,[1] i tenen una longevitat natural d'entre set i deu anys.[2][3][4]

Són uns mustèlids que foren domesticats pels egipcis cap al 3000 aC, però no van entrar a Europa com a animal de caça fins al 900 dC. Més tard al voltant del 1700 els EUA, els van començar a utilitzar per a exterminar rosegadors.

La fura domesticada que coneixem actualment, prové de l'espècie europea Mustela putorius furo.

Anatomia[modifica | modifica el codi]

Aparell múscul-esquelètic[modifica | modifica el codi]

  • És un animal tubular capaç de doblegar-se 180º (fet que li permet desplaçar-se per caus, llodrigueres,…)
  • Té una estructura toràcica molt llarga (15-16 costelles, fins darrere del cor, que es troba entre la 6 i la 8)
  • Té un ós penià en forma de J, que amb gran freqüència es fractura i pot produir seccions de la uretra peniana.
  • Té 5 dits a cada extremitat i cada dit té una ungla no retràctil.

Aparell digestiu[modifica | modifica el codi]

Les característiques de l'aparell digestiu de les fures, són les següents:

  • Cavitat oral: les fures tenen una cavitat oral molt característica:
    • Tenen 3 incisius + 3 premolars + 1 molar a dalt i 2 a baix.
    • Tenen dents de llet o dents decídues que surten als 25 dies d'edat i les dents permanents que surten cap al dia 70.
    • Tenen 5 parells de glàndules salivals en lloc de 4 (paròtide, zigomàtica, molar, sublingual i mandibular)
  • Estómac: el seu estómac és molt expansible (pot acumular gran quantitat d'aliment) i té un càrdies poc muscular que li permet vomitar (abans de l'anestèsia haurem d'aplicar un dejú de 24h)
  • Intestí prim: és molt curt i això fa que el seu temps de trànsit sigui només de 3-4 hores
  • Intestí gros: no té cec

Aparell cardiovascular[modifica | modifica el codi]

Del cor (que està situat entre la 6ª i la 8ª costella), en surt l'arc aòrtic, del qual en deriva cranialment una única artèria braqueocefàlica (així quan es doblega no s'oclueix mai) que a nivell del coll es divideix en 2 artèries caròtides.

Aparell respiratori[modifica | modifica el codi]

El pulmó esquerre té 2 lòbuls (cranial i caudal) i el pulmó dret en té 4 (cranial, caudal, medial i accessori)

Aparell genitourinari[modifica | modifica el codi]

Les característiques més rellevants són:

  • La bufeta de l'orina és molt petita (10mL)
  • Al ser un carnívor estricte té un pH urinari molt àcid (si li donem elements vegetals basificarem el pH i augmentarà el risc d'infeccions urinàries)
  • Els mascles tenen ós penià i la pròstata localitzada a la base de la bufeta urinària
  • Les fures arriben a la maduresa sexual als 6 mesos
  • Les femelles són polièstriques estacionals (primavera-estiu), amb ovulació induïda, una gestació de 40 dies amb una mitja de 8 cries altricials per part (a Catalunya, les darreres fures neixen a finals de juliol).

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fura