Fura
 (sense comptar la varietat salvatge) |
||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 Una fura domèstica
 |
||||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||
|
Estat: Domesticat
|
||||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||||
|
||||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||
| Mustela putorius furo Linnaeus, 1758 |
||||||||||||||||
Les fures, o furons (Mustela putorius furo) són mamífers carnívors de la varietat domèstica del turó comú. Les fures solen tenir un pelatge marró, negre, blanc o mesclat, tenen una mida mitjana d'aproximadament cinquanta centímetres (incloent-hi una cua d'uns tretze centímetres), pesen aproximadament un quilogram,[1] i tenen una longevitat natural d'entre set i deu anys.[2][3][4]
Són uns mustèlids que foren domesticats pels egipcis cap el 3000 aC, però no van entrar a Europa com a animal de caça fins el 900 dC. Més tard al voltant del 1700 els EUA, els van començar a utilitzar per a exterminar rosegadors.
La fura domesticada que coneixem actualment, prové de l'espècie europea Mustela putorius furo.
Taula de continguts |
Anatomia [modifica]
Aparell múscul-esquelètic [modifica]
- És un animal tubular capaç de doblegar-se 180º (fet que li permet desplaçar-se per caus, llodrigueres,...)
- Té una estructura toràcica molt llarga (15-16 costelles, fins darrere del cor, que es troba entre la 6 i la 8)
- Té un ós penià en forma de J, que amb gran freqüència es fractura i pot produir seccions de la uretra peniana.
- Té 5 dits a cada extremitat i cada dit té una ungla no retràctil.
Aparell digestiu [modifica]
Les característiques de l'aparell digestiu de les fures, són les següents:
- Cavitat oral: les fures tenen una cavitat oral molt característica:
- Tenen 3 incisius + 3 premolars + 1 molar a dalt i 2 a baix.
- Tenen dents de llet o dents decídues que surten als 25 dies d'edat i les dents permanents que surten cap el dia 70.
- Tenen 5 parells de glàndules salivals enlloc de 4 (paròtide, zigomàtica, molar, sublingual i mandibular)
- Estómac: el seu estómac és molt expansible (pot acumular gran quantitat d'aliment) i té un càrdies poc muscular que li permet vomitar (abans de l'anestèsia haurem d'aplicar un dejú de 24h)
- Intestí prim: és molt curt i això fa que el seu temps de trànsit sigui només de 3-4 hores
- Intestí gros: no té cec
Aparell cardiovascular [modifica]
Del cor (que està situat entre la 6ª i la 8ª costella), en surt l'arc aòrtic, del qual en deriva cranialment una única artèria braqueocefàlica (així quan es doblega no s'oclueix mai) que a nivell del coll es divideix en 2 artèries caròtides.
Aparell respiratori [modifica]
El pulmó esquerre té 2 lòbuls (cranial i caudal) i el pulmó dret en té 4 (cranial, caudal, medial i accessori)
Aparell genitourinari [modifica]
Les característiques més rellevants són:
- La bufeta de la orina és molt petita (10mL)
- Al ser un carnívor estricte té un pH urinari molt àcid (si li donem elements vegetals basificarem el pH i augmentarà el risc d'infeccions urinàries)
- Els mascles tenen ós penià i la pròstata localitzada a la base de la bufeta urinària
- Les fures arriben a la maduresa sexual als 6 mesos
- Les femelles són polièstriques estacionals (primavera-estiu), amb ovulació induïda, una gestació de 40 dies amb una mitja de 8 cries altricials per part (a Catalunya, les darreres fures neixen a finals de juliol).
Referències [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fura |
  |
Açò és un esborrany sobre carnívors. Amplieu-lo! (citant les fonts) |
