Hispano Suiza

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Hispano-Suiza
Tipus Societat Anònima
Sector Automoció
Destí Adquirida per ENASA el 1946 (i per Snecma a França el 1968)
Predecessora J. Castro
Fundada 14 de juny de 1904
Fundador(s) Damià Mateu, Francesc Seix i Marc Birkigt[1]
Extinció 1968
Seu Barcelona, Catalunya
Persones clau Marc Birkigt (enginyer)
Productes Automòbils, Maquinària, Armament

Hispano-Suiza fou una empresa d'automoció i enginyeria catalana que destacà en la producció d'automòbils de luxe i competició, així com motors d'aviació, durant el període anterior a la Segona Guerra Mundial.[1] Fundada a Barcelona el 1904, l'empresa fou adquirida el 1946 per ENASA, empresa creada per l'Instituto Nacional de Industria espanyol (INI), i les seves instal·lacions de La Sagrera es destinaren a la fabricació dels camions Pegaso. D'altra banda, la seva filial francesa fou adquirida per l'empresa aeronàutica Snecma el 1968.

Història[modifica | modifica el codi]

La cigonya, el símbol de la marca

Antecedents[modifica | modifica el codi]

El 1898, un capità d'artilleria valencià, Emilio de la Cuadra, va començar la producció d'automòbils elèctrics a Barcelona amb el nom de La Cuadra. A París, De la Cuadra va conèixer el destacat enginyer suís Marc Birkigt (1878-1953) i el va contractar per a treballar per la companyia a Catalunya. La Cuadra va construir el seu primer motor de benzina des de dissenys Birkigt. Cap al 1902, la propietat va passar a mans de J. Castro i es va convertir en la Fábrica Hispano-Suiza de Automóviles,[2] però aquesta empresa també es va arruïnar el desembre de 1903.

Fundació[modifica | modifica el codi]

Hispano Suiza Sardina

El 14 de juny de 1904 va ser fundada a Barcelona la Sociedad Anónima Hispano-Suiza, per Damià Mateu, Francesc Seix i Marc Birkigt dedicada a la fabricació d'automòbils.[1] Juntament amb Damià Mateu, l'impulsor de la firma va ser l'enginyer suís Marc Birkigt, que ja havia estat treballant a Catalunya en el disseny de motors de gas. Des del moment de la fundació d'Hispano-Suiza, Birkigt en va assumir la direcció tècnica.[1]

El mateix any 1904 surt el primer Hispano-Suiza de la fàbrica del carrer Villarroel de Barcelona, adquirit per un client argentí.[1] El mateix any es presenta al Saló de l'Automòbil de París. El 1908 es trasllada la fàbrica a La Sagrera (actual Parc de la Pegaso),[1] on es fabrica el model conegut com la sardina. L'any 1910 el model Copa Catalunya guanya diverses competicions, com la de Oostende.[1]

El rei Alfons XIII s'interessà per els cotxes Hispano-Suiza i n'encarregà i fou accionista de la firma.[1] El vehicle que se li va fabricar era molt semblant al Copa Catalunya, però amb un motor més adaptat a l'ús civil. Aquest vehicle es coneixia popularment com l'Alfons XIII.[1] Damià Mateu demanà autorització a la casa reial per batejar el model com Alfons XIII. Altres personalitats com ara Ava Gardner o Picasso van escollir també cotxes d'aquesta marca automobilística.[1]

Creació de la filial francesa[modifica | modifica el codi]

El 1911 es crea a França la Société Française Hispano-Suiza,[1] amb seu a Levallois-Perret, i no va ser fins al 1914 que es va traslladar a Bois-Colombes amb el nom d'Hispano-Suiza. Amb aquesta filial, la marca podia atendre millor un mercat molt més receptiu als seus productes que no pas l'espanyol.[1]

L'èxit dels sòlids motors va aixecar les protestes dels fabricants francesos que van exigir que passessin una prova de 50 hores de funcionament seguit. L'Hispano-Suiza accedí, sempre que els motors francesos també la passessin. El motors francesos van reventar al cap de 10 hores, mentre els Hispano-Suiza van aguantar més de dos dies. Les comandes començaren a ploure.

Hispano-Suiza H6B Million-Guiet Dual-Cowl Phæton

El 1909 al saló de París, es presentà el model H6 el primer model amb servofrè. Això va fer trontollar les altres marques, com General Motors i Rolls Royce, que van comprar la patent. Rolls Royce el seguirà muntant fins a l'any 1968. Més tard, Alfons XIII guanyà la cursa la Cuesta de las perdices amb un H6.

La República i el declivi[modifica | modifica el codi]

El 14 d'abril de 1931 amb la República és quan el rei Alfons XII marxa a l'exili, i la Hispano-Suiza, que fins ara havia suposat un signe de distinció, es converteix en una provocació. El mateix any 1933 es presenta el model J12 de 12 cilindres amb gran acceleració i gens de remor.

El 7 de desembre de 1935 la mort de Damià Mateu marca un altre punt d'inflexió al declivi de l'empresa, que havia començat l'any 1931. La presidència del consell d'administració d'HS passa a Miquel Mateu.

Vuit mesos després esclata la Guerra Civil i la Generalitat col·lectivitza la fàbrica. Al final de la Guerra Civil, els propietaris recuperen la propietat, però l'economia està en recessió i els cotxes són un producte que luxe amb poca sortida.

Acabada la Primera Guerra Mundial, la marca va adoptar el símbol de la cigonya, en honor al capità francès Georges Guynemer, que havia tingut un gran èxit i renom amb els motors de la marca.[1] Més tard el 1946 l'Instituto Nacional de Industria adquireix la fàbrica de Barcelona per iniciar la construcció de la marca ENASA, que comercialitzava la marca Pegaso.[1]

Automòbils fabricats a Barcelona[modifica | modifica el codi]

Hispano-Suiza 16HP de 1920
Hispano-Suiza J12

A continuació, s'exposen els vehicles automòbils terrestres, fabricats en les fàbriques de Barcelona (Carrer de Floridablanca i fàbrica La Sagrera-Sant Andreu).[3]

Any Model Cilindres Cilindrada cm³ Potència Destinació
1904 14/16 HP 4 2.402 Auto mòbil
1905 20 T 4 3.760 30 CV Xassís
1906 40 HP 4 6.900 44 CV Xassís
1907 60/80 HP 6 60CV Xassís
1908 12/15HP 4 2.200 27CV Vehicle utilitari
i econòmic
1909 T. Cr 4 2.390 35 CV Primer vehicle
de competició
1910 T 45 HP 4 3.619 40 CV Prototip
1910 45 4 3.619 40 CV “Alfonso XIII”
1912 T Cr 4 3.225 32 CV “Voiturete”
1913 23 4 5.660 80 CV Xassís
1913 32 4 135 CV Xassís
1914 8 T 4 1.847 33 CV Vehicle popular
1914 16 T 4 2.950 59 CV eix de lleves i vàlvules
en cap
1916 T 30
“España”
4 4.700 Xassís Òmnibus
1924 48 4 2.500 47 CV Xassís
1924 49 6 3.750 70 CV Xassís
1926 204 4 6.840 70 CV Xassís
1928 56 6 7.983 135 CV Copia del H 6 C francés
1929 64 6 4.580 70 CV Xassís
T 60 6 3.016 Automòbils i Camions
1941 T 60 RLA 6 3.405 Camionetes

Armament[modifica | modifica el codi]

A més d'automòbils i cotxes de curses, Hispano-Suiza va fabricar vehicles de transport, motors d'aviació i fins i tot canons. Entre les patents de Marc Birkigt, cal destacar les que feien referència a l'armament, i un dels més fabricats, inclòs en fabrica Sagrera, era sens dubte el canó 404 de 20 m/m.

Motors d'aviació[modifica | modifica el codi]

Secció d'un motor Hispano Suiza tipus 8a

Si bé és cert que en els començaments la Primera Guerra Mundial, el govern francès va obligar a la fàbrica de Bois-Colombes a aturar la producció d'automòbils, per fabricar motors Gnome et Rhônne i d'altres francesos, per abastir a la nova arma d'aviació.

Amb el trasllat de Marc Birkigt a Barcelona, va rebre indicacions per part de la casa reial per fabricar un motor d'aviació, per igualar Espanya a altres nacions. Per altra banda, Birkigt estava convençut que el motor en estrella rotatiu (tot el motor giraba junt amb l'hèlix, el cigonyal restava fix amb la bancada de l'avió, es feia per millorar la refrigeració del mateix), tan de moda en aquella època, havia arribat al seu màxim de potència, i que no podria sobrepassar els 150 CV de potència.[4]

Dins dels motors d'aviació dissenyats i construïts a Hispano Suiza, destaca el tipus 8a, que en totes les seves variants, i durant la primera guerra mundial, se'n van construir la quantitat de cinquanta mil unitats, en totes les fàbriques que hi havia (França: Bois-Colombe, Regne Unit: Woseley i més, Rússia: Arsenal Nacional, Japó: Mitsubishi, etc.).

Avió Spad equipat amb un motor Hispano Suiza 8A de 240 CV

En 1914, les característiques tècniques d'aquest motor són les següents:

Vuit cilindres en V de 90º, dos arbres de lleves en cap moguts per arbre rei, construït en aliatge d'alumini, diàmetre X carrera inicial 120 x 130 m/m, i una cilindrada d'11,760 cm³ que a 1,900 RPM donava una potència de 140 CV. Això va evolucionar fins que a 1918 va quedar en 140 x 150 m/m que cubicava 18,460 cm³, que a 2,100 RPM donava una potència de 300 CV.

El darrer motor dissenyat va ser el 89 12Z-17, que era un motor de dotze cilindres en V a 60º, quatre vàlvules per cilindre, mides 150 x 170 m/m (36,050 cm³) i compressor que donava 1.300 CV a 2,650 RPM, que equipava l'avió de caça Hispano Aviación HA-1109-J1L/K1L.

També s'ha de destacar que a França els motors d'aviació hi van tenir més desenvolupament que a Espanya, i que es van continuar desenvolupant i fabricant molts més motors dels que es van fabricar a Espanya, ja que es van fabricar motors en estrella de llicència Wrigth, motors de fins a 18 cilindres en W i motors de 4 cilindres en línia, fins a acabar en reactors i components d'aviació en l'actualitat. D'aquí ve que avui en dia estigui integrada en el grup de construcció aeroespacial Safran[5]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 1,13 «Damià Mateu i Bisa». Commemoracions 2013 (Generalitat de Catalunya). [Consulta: 17 juny 2013].
  2. «Hispano-Suiza» (en castellà). losorigenes.net, 2007. [Consulta: 24 abril 2013].
  3. Revista interna ENASA, ”Carga Util” Nº 49 octubre-novembre 1981
  4. Hispano Suiza apartat 8- 1914. I.Guerra mundial. Proyecto y desarrollo del primer motor de aviación H. S. (castellà)
  5. Grup Safran – Història (període 1945-1970) (francès)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hispano Suiza