Fajol
 |
||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 |
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Fagopyrum esculentum Moench |
||||||||||||||
El fajol, gra de fajol, blat negre, cairat o blat cairut (Fagopyrum esculentum), és una planta de la família de les poligonàcies. No es tracta des del punt botànic d'un autèntic cereal (no és pas una gramínia ni té gluten), però se'n fa el mateix ús. El seu gra conté en petites quantitats un glucòsid anomenat (derivat del seu nom científic) fagomina que retarda la sensació de la gana.
Planta de 30 a 80 cm d'alçada amb fulles amb forma de sageta i flors hermafrodites blanques o rosades disposades en un raïm curt. Els fruits són botànicament uns aquenis de color bru negrenc. És planta d'estiu (no gaire càlid) i de regadiu o de secans humits. És planta molt melífera i fa una mel de gust fort.
[modifica] Gastronomia
Tradicionalment es feien servir de pinso per a animals, però a partir dels anys 80 del segle XX el conreu ha ressorgit per l'increment de la nutrició equilibrada i natural. Conté les proteïnes de més alt valor biològic del regne vegetal, cosa que el fa popular entre alguns vegetarians i com que no té gens de gluten en aliments per a celíacs. Tradicionalment, a més de pinso, s'ha usat en preparacions humils destinades a humans, com les farinetes (a La Garrotxa, Vall d'Aran, etc.) o les tortús (a Occitània). Actualment, a més d'aquestes receptes antigues, es destina a farines per fer galetes, crespells i pans especials. A França s'utilitza la farina de fajol per fer també creps (crêpe)
[modifica] Conreu
El seu conreu és senzill, se sembra en línies un cop ha passat el perill de glaçades, d'abril a maig. No suporta l'entollament de l'aigua al terreny. El seu cicle dura uns 70 o 80 dies, moment en què es pot collir amb una recolectora de cereals. Els rendiments màxims arriben a 2.500 kg/Ha. Els principals productors mundials són Xina, Rússia i Ucraïna. A Catalunya només és conrea a la Garrotxa, on el clima d'estiu plujós permet el seu desenvolupament. En aquesta comarca és un conreu típic i tradicional; allà compten amb les varietats anomenades "pota de gall" i "arracada".
