Fajol

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Fajol
Illustration Fagopyrum esculentum0.jpg

Nuvola apps kuickshow.svg Accediu al Portal:Biologia

Classificació científica
Regne: Plantae
Divisió: Magnoliophyta
Classe: Magnoliopsida
Ordre: Caryophyllales
Família: Polygonaceae
Gènere: Fagopyrum
Espècie: F. esculentum
Nom binomial
Fagopyrum esculentum
Moench

El fajol, gra de fajol, blat negre, cairat, blat sarraí o blat cairut (Fagopyrum esculentum), és una planta de la família de les poligonàcies. No es tracta des del punt botànic d'un autèntic cereal (no és pas una gramínia ni té gluten), però se'n fa el mateix ús. El seu gra conté en petites quantitats un glucòsid anomenat (derivat del seu nom científic) fagomina que retarda la sensació de la gana.

Planta de 30 a 80 cm d'alçada amb fulles amb forma de sageta i flors hermafrodites blanques o rosades disposades en un raïm curt. Els fruits són botànicament uns aquenis de color bru negrenc. És planta d'estiu (no gaire càlid) i de regadiu o de secans humits. És planta molt melífera i fa una mel de gust fort.

Gastronomia[modifica | modifica el codi]

Camp de fajol florit

Tradicionalment es feien servir de pinso per a animals i també en algunes regions per a fer pa. A partir dels anys 80 del segle XX el conreu per a consum humà ha ressorgit per l'increment de la nutrició equilibrada i natural. Conté les proteïnes de més alt valor biològic del regne vegetal, cosa que el fa popular entre alguns vegetarians i com que no té gens de gluten en aliments per a celíacs. Tradicionalment, a més de pinso, s'ha usat per a fer pa, i en preparacions humils destinades a humans, com ara les farinetes (a La Garrotxa, Vall d'Aran, etc.) o les tortús (a Occitània). Actualment, a més d'aquestes receptes antigues, es destina a farines per fer galetes, crespells i pans especials. A França s'utilitza la farina de fajol per fer també creps (crêpe). A altres parts del món, com ara Ucraïna, Bielorússia, Polònia, Rússia i els països bàltics, aquest gra sempre ha gaudit de gran popularitat, on és apreciat fins avui dia per al consum humà, ja sigui cuinat com a gra sencer (torrat i després bullit) o per a fer pa.

Conreu[modifica | modifica el codi]

El seu conreu és senzill, se sembra en línies un cop ha passat el perill de glaçades, d'abril a maig. No suporta l'entollament de l'aigua al terreny. El seu cicle dura uns 70 o 80 dies, moment en què es pot collir amb una recolectora de cereals. Els rendiments màxims arriben a 2.500 kg/Ha. Els principals productors mundials són Xina, Rússia i Ucraïna. A Catalunya només es conrea a la Garrotxa, on el clima d'estiu plujós permet el seu desenvolupament. En aquesta comarca és un conreu típic i tradicional; allà compten amb les varietats anomenades "pota de gall" i "arracada".

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Buckwheat