Rave

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre una planta. Vegeu-ne altres significats a «Rave (desambiguació)».
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Rave
Rave roig
Rave roig

Nuvola apps kuickshow.svg Accediu al Portal:Biologia

Classificació científica
Regne: Plantae
Divisió: Magnoliophyta
Classe: Magnoliopsida
Ordre: Brassicales
Família: Brassicaceae
Gènere: 'Raphanus'
Espècie: ''R. sativus''
Nom binomial
Raphanus sativus
L.
Les tavelles o bajoques del rave, tècnicament conegudes com a síliqües.
La flor del rave.
plat de ravenets

El rave és una hortalissa d'arrel conreada dins la família de les Brassicaceae.

Particularitats[modifica | modifica el codi]

Són plantes anuals o bianuals, si se sembren a la tardor no floreixen fins a la primavera, si se sembren a la primavera floreixen abans de l'estiu. Tenen les fulles senceres, primer es desenvolupen en forma de roseta i quan s'espiguen fan una tija d'uns 40 cm d'alt i floreixen en forma de raïm amb flors habitualment blanques formades per quatre sèpals, fan fruit en síliqua (tavella, bajoca o beina) amb diverses llavors petites i rodones.

Les arrels es distingeixen entre la part comestible superior i engruixida i la inferior més prima i més profunda. La mida de les arrels en la seva part comestible varia entre fins a 40 cm en els raves pròpiament dit fins poc més de 2 cm en els ravenets més xics. La forma pot ser allargada o més o menys arrodonida i el color més usual és el vermell o vermell i blanc però també n'hi ha de negres, blancs o grocs.

Conreu[modifica | modifica el codi]

És una planta que creix molt depressa. En un clima adequat, pot passar només un mes des de la sembra a la collita. Sovint se sembra com conreu intercalar, al llarg de quasi tot l'any, i pel seu cicle tan curt no s'adoba. No pot passar secada, ja que llavors pot tenir un gust desagradable. El seu principal enemic és el microcoleòpter anomenat Altica sp, que deixe les fulles de les sembres recents completament aclivellades.

Varietats i gastronomia[modifica | modifica el codi]

Ravenets de la varietat vermells amb la punta blanca
El 'daikon' (Raphanus sativus var. longipinnatus), usat en la cuina japonesa
El rave xinés 'mantanghong'

Actualment són més conreades les varietats més menudes anomenades ravenets. El gust pot ser picant o més aviat insípid. Generalment contra més ha mancat l'aigua durant el conreu, més picants són els ravenets.

A França és molt apreciat el rave negre (Raphanus sativus var. niger), varietat de pell negra i dura que hom ha de pelar. Dels raves de varietats picants se'n fa una salsa.

En la cuina japonesa és típic l'ús del rave anomenat daikon (Raphanus sativus var. longipinnatus), un rave blanc de gust més suau. Els trossos de rave secs es coneixen com a kiriboshi daikon (切干大根) i el daikon sencer en salmorra es coneix com a takuan (沢庵). Amb les fulles, assecades o no, es preparen sopes. Sovint es comercialitza amb coloració artificial groga. Aquest mateix rave és emprat en la gastronomia coreana, on es coneix com a mu. Es consumeix cru o confitat, com per exemple en la preparació del kimchi.

El rave és important també en la cuina xinesa, per fer poon choi, el pastís mooli de l'any nou xinès o per a àpats lleugers com els dim sum, entre altres plats. El rave anomenat mantanghong (cor de bellesa) és una varietat molt apreciada que es cultiva al centre i al nord de la Xina. És de forma rodona i de coloració blanca i verda per fora i morada a fúcsia per dintre. A part de la preparació d'amanides i com a condiment, s'utilitza també per a fer begudes refrescants.[1] A la Xina el rave es conserva també rallat amb una barreja de sucre i sal.

Les fulles de la planta del rave es poden utilitzar com a verdura crues en amanida o també bullides.

Referències[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]