Paleobotànica

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viburnum lesquereuxii

La paleobotànica (del grec paleo=antic i botanikos=de les herbes) és la branca de la paleontologia que estudia els restes vegetals d'individus que van viure en contextos geològics. També contempla l'ús de les restes per a la reconstrucció dels ambients antics i la història de la vida. Inclou l'estudi dels fòssils de les plantes terrestres, així com el dels autòtrofos marins, com les algues.

L'any 2011 es va descobrir a la Xina (província de Liaoning) un fòssil, datat de 125 milions d'anys enrere, molt ben conservat d'una ranunculàcia que es va anomenar Leefructus minor. Aquest fòssil mostra la part que surt del terra d'una planta madura. Té una única tija amb cinc fulles i una d'elles porta una flor completament desenvolupada i amb cinc pètals. Com aquesta planta, tan antiga, ja estava ben desenvolupada demostraria que la radiació de les plantes eudicots va començar de 10 a 15 milions d'anys abans del que es considerava. Fa 125 milions d'anys encara no hi havia abelles i la pol·linització d'aquestes lantes hauria d'anar a càrrec d'altres insectes com dípters i coleòpters.[1]

Exemples de plantes prehistòriques són: Araucaria mirabilis, Archaeopteris, Calamites, Glossopteris, Hymenaea protera, Nelumbo aureavallis, Protosalvinia, Palaeoraphe, Trochodendron nastae, Dillhoffia o Peltandra primaeva.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. [enllaç sense format] http://www.sciencedaily.com/releases/2011/03/110331142217.htmPaleobotànica