Forma vital de Raunkjaer

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Les formes vitals de Raunkjaer són una classificació ecològica de les espècies vegetals terrestres, d'acord amb el lloc on se situen els meristemes caulinars (gemmes) durant l'estació desfavorable (per freda o per seca). Així, espècies que tenen aspecte semblant a l'estació favorable poden tenir formes vitals diferents perquè les parts semblants desapareixen en empitjorar el temps. Per exemple, dues gramínies comunes, el margall bord i el fenàs de marge, a finals de primavera ambdues són herbes verdes amb espigues, però a l'època desfavorable del fenàs en roman la part subterrània amb les gemmes arran de terra, preparades per rebrotar, mentre que del margall només en queda la llavor. A més, les alçades que es consideren per classificar les plantes no són la de la planta, sinó només la de les gemmes. Així, per exemple, la ceba, les fulles i flors de la qual assoleixen fàcilment alçades d'alguns pams, té les gemmes sota terra dins el seu bulb.

Formes vitals de Raunkiær:
1. Faneròfit.
2-3. Camèfit.
4. Hemicriptòfit.
5-9. Criptòfit.
5-6. Geòfit.
7. Helòfit.
8-9. Hidròfit.
(teròfits, aeròfit i epífit no es mostren)

Les formes vitals de Raunkjaer són:

Aquesta classificació fou proposada pel botànic danès Christen C. Raunkiær el 1904, i consolidada definitivament el 1934.[1]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Raunkiær (1934) The Life Forms of Plants and Statistical Plant Geography. Oxford University Press.

BIbliografia[modifica | modifica el codi]

  • Bolòs, Oriol de [et al]. Flora manual dels Països Catalans. 2a ed. Barcelona: Pòrtic, 1993. ISBN 84-7306-400-3.  - Indica la forma vital de totes les espècies autòctones.