Monsanto

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Monsanto Company Inc.
Tipus Societat anònima
NYSEMON
Membre del S&P 500
Sector Agroindústria
Fundada Saint Louis, EUA (1901)
Fundador(s) John Francis Queeny
Seu Creve Coeur, Estats Units Estats Units
Persones clau Hugh Grant (CEO)
Productes Herbicides, pesticides,
llavors de conreu
Ingressos Augment US$ 11'822 bilions (FY 2011)[1]
Ingressos d'explotació Augment US$ 2'502 bilions (FY 2011)[1]
Ingressos nets Augment US$ 1'659 bilions (FY 2011)[1]
Total d'actius Augment US$ 19'844 bilions (FY 2011)[1]
Patrimoni total Augment US$ 11'716 bilions (FY 2011)[1]
Empleats 20.600 (agost 2011)[2]
Lloc web www.monsanto.com

Monsanto (NYSEMON) és una companyia multinacional estatunidenca dedicada actualment a la biotecnologia agrícola.

Monsanto s'auto-anuncia com una companyia d'agricultura que aplica la innovació i la tecnologia per ajudar els grangers arreu del món a produir més quantitat de collita, amb productes sans per al consum humà i del bestiar, i de baix impacte al medi ambient.

Va ser l'obtentora i primera comercialitzadora de l'herbicida glifosat amb la marca Roundup, patentat el 1970 i comercialitzat per Monsanto a partir del 1973. L'any 2000 expirà la patent i en l'actualitat és comercialitzat per moltes altres companyies. El glifosat és l'herbicida més emprat als Estats Units d'Amèrica.

És el principal productor mundial de llavors genèticament modificades, que sovint incorporen un gen de resistència al seu herbicida glisofat, com per exemple les llavors de soia que anomena Roundup Ready. El 90% de les plantes modificades genèticament en el món pertanyen a Monsanto.

El 2007 tenia una plantilla mundial de 18.800 persones i uns ingressos de 8,5 bilions de dòlars americans.

Història[modifica | modifica el codi]

Va ser fundada a Saint Louis (Missouri) el 1901 pel farmacèutic John Francis Queeny. Al principi subministrava sacarina i cafeïna a la companyia Coca-Cola. A partir de 1940 començà a produir derivats plàstics i participà en el desenvolupament de la bomba atòmica. El 1947 les seves instal·lacions de Texas van patir el pitjor accident industrial dels Estats Units.[3] En la dècada de 1960 era el principal productor de l'anomenat agent taronja utilitzat en la Guerra del Vietnam.

L'any 1985, Monsanto començà la producció d'Aspartam, un edulcorant artificial que ha estat considerat per alguns estudis com a perillós per la salut. La patent caducà el 1992 i, al cap d'uns anys (2000), la multinacional es vengué la subsidiària que en fabricava. Des d'aquest any va deixar de vendre'l.

A partir de 1997 va orientar les seves activitats a la biotecnologia.

Controvèrsia[modifica | modifica el codi]

La companyia Monsanto ha generat gran controvèrsia degut a la producció de collites i de llet resultats de la manipulació genètica (Organisme modificat genèticament, OMG) i compostos químics, que són o podrien ser perjudicials per a la salut humana i/o el medi ambient segons estudis independents a la companyia.

Roundup[modifica | modifica el codi]

L'any 1996 Monsanto va ser acusat de mala conducta per anunciar que l'herbicida Roundup era biodegradable i segur per al medi ambient. Al gener del 2007, Monsanto va ser condemnat per aquesta causa, ja que el principi actiu del Roundup, el glifosat, està classificat per la Unió Europea com a perillós per al medi ambient i tòxic per als organismes aquàtics.[4]

En dues ocasions, l'Agència per la Protecció del Medi Ambient dels EUA (EPA) ha condemnat científics contractats per Monsanto per falsificar, de forma deliberada, els resultats d'assaigs en l'estudi del glifosat.[5][6][7]

MON863[modifica | modifica el codi]

El MON863 és una varietat de blat de moro modificada genèticament (OMG) resistent a la larva d'un escarabat que l'infecta i destinat al consum humà. Estudis fets en rates han assenyalat que el MON863 causa un increment en indicadors de toxicitat en el fetge i el ronyó.[8] La companyia Monsanto respongué que no trobava les dades estadísticament significatives, així com ho feia l'Autoritat Europea per la Seguretat Alimentària. El MON863 és aprovat per al consum humà al Japó, Mèxic, Canadà, Corea del sud, Taiwan, els EUA, i a la Unió Europea.[9]

Somatotropina Bovina recombinant[modifica | modifica el codi]

La somatotropina, també coneguda com l'hormona del creixement, pot produir-se artificialment usant tecnologia d'ADN recombinant. Aquesta hormona recombinant s'injecta directament a les vaques per augmentar-ne la quantitat de llet produïda. Actualment Monsanto és l'única companyia que produeix aquesta hormona recombinant sota el nom de Polisac.

Etiqueta de llet de vaca no tractada amb l'hormona sintética als EUA

L'ús de l'hormona recombinant ha estat polèmic pel perill en la salut del bestiar boví que rep l'hormona, així com per a la humana en consumir llet produïda per les vaques tractades.

  • Perill per a la salut del bestiar boví

Estudis fets sobre l'ús de l'hormona recombinant[10] mostren que, si bé hi ha un increment de llet del 11-16% del volum, les vaques pateixen un 25% més de risc d'inflamació de les glàndules mamàries (mastitis), redueixen en un 40% la seva fertilitat, i tenen un 55% més de risc de desenvolupar signes de debilitat. El tractament empijora la condició física de les vaquesi un augment en el risc d'infecció de les glàndules mamàries que fa que es pugui produir pus que es barregi amb la llet.

Donada l'amenaça per a la salut de les vaques tractades, la Unió Europea[11] i Canadà han prohibit l'ús de l'hormona.

Als Estats Units d'Amèrica l'hormona recombinant és venuda arreu tret de a l'estat de Michigan. Segons la pròpia companyia Monsanto, una tercera part de les vaques dels EUA són tractades amb Polisac.

  • Perill per a la salut humana

Tot i que la FDA ha sentenciat que l'ús de l'hormona del creixement en vaques no representa cap amenaça per a la salut pública, diferents organitzacions de consumidors han expressat les seves preocupacions, no només per la pròpia presència de l'hormona en la llet sinó per altres hormones que el tractament altera.

Aspartam[modifica | modifica el codi]

L'Aspartam ó I 951 és un edulcorant artificial. El seu poder edulcorant s'aproxima al de la sacarina, encara que se li atribuïx la generació de tumors cerebrals, ceguesa i convulsions. Estudis acceptats per organitzacions governamentals a nivell mundial asseguren que no és cert. El seu consum està molt estès en grans empreses.

Està prohibit a individus que pateixen de fenilcetonúria. És una font important de fenilalanina i manitol, l'excés dels quals pot produir trastorns com la diarrea, tot això a causa de un desequilibri basat en l'acció del manitol que té a veure amb l'absorció aquosa per part de l'intestí prim.

PCB[modifica | modifica el codi]

El PCB o Policlorur de bifenil és una família de compostos usada massivament fins als voltants del 1970 com a aïllants en aparells elèctrics. El major comerciant a nivell mundial va ser Monsanto, que el 1935 havia adquirit l'empresa que els fabricava. El Programa de les Nacions Unides pel Medi Ambient l'ha classificat com un dels contaminants més nocius fet per l'home i actualment el seu ús s'ha prohibit pràcticament en tot el món.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «2011 Annual Report, Form 10-K/A, Monsanto Company, Filing Date December 1, 2011» (en anglès). Secdatabase.com, 3/9/2013.
  2. «2011 Annual Report, Form 10-K, Monsanto Company, Filing Date November 14, 2011» (en anglès). Secdatabase.com, 3/9/2013.
  3. United States. Congress. Senate. Hearings. U.S. Government Printing Office, 1951, p. 1655. 
  4. Attorney General of the State of New York. Consumer Frauds and Protection Bureau. Environmental Protection Bureau. 1996. In the matter of Monsanto Company, respondent. Assurance of discontinuance pursuant to executive law § 63(15). New York, NY, Nov
  5. US EPA Communications and Public Affairs 1991 Note to correspondents Washington DC Mar 1
  6. US EPA Communications and Public Affairs 1991 Press Advisory. EPA lists crops associated with pesticides for which residue and environmental fate studies were allegedly manipulated. Washington DC Mar 29
  7. U.S. Congress. House of Representatives. Com. on Gov. Oper. 1984. Problems palgue the EPA pesticide registration activities. House Report 98-1147
  8. Gilles-Eric Seralini; Dominique Cellier; Joel Spiroux de Vendomois (2007). "New Analysis of a Rat Feeding Study with a Genetically Modified Maize Reveals Signs of Hepatorenal Toxicity". Environmental Contamination and Toxicology 52: 596–602. Springer
  9. [enllaç sense format] http://www.nzfsa.govt.nz/consumers/gm-ge/monsanto-corn.htm
  10. Dohoo IR, DesCôteaux L, Leslie K, et al (2003). "A meta-analysis review of the effects of recombinant bovine somatotropin. 2. Effects on animal health, reproductive performance, and culling". Can. J. Vet. Res. 67 (4): 252–64.
  11. La Comisión propone prohibir el uso de la somatotropina bovina (BST)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Monsanto Modifica l'enllaç a Wikidata