Lleis de Mendel
De Viquipèdia
Les Lleis de Mendel (o Genètica mendeliana o Regles de Mendel) és un conjunt de regles primàries relacionades amb la transmissió per herència de les característiques que posseïxen els organismes pares i transmeten als seus fills; aquest mecanisme d'herència té el seu fonament en la genètica. Les lleis es deriven del treball realitzat per Gregor Mendel publicat l'any 1865 i el 1866 que va ser "re-descobert" posteriorment al 1900, generant una controvèrsia. Quan les lleis de Mendel van ser integrades en la teoria cromosòmica de l'herència de Thomas Hunt Morgan en l'any 1915 es pot dir que van passar a ser el nucli de la genètica clàssica.
[edita] La primera llei: "Llei de la uniformitat de la primera generació"
Coneguda també com a Primera Llei de Mendel. Tots el descendents d'un encreuament entre dos individus homozigots per a un caràcter determinat són fenotípicament idèntics a la raça pura dominant.
És un error molt estès suposar que la uniformitat dels híbrids és una llei de transmissió, ja que la dominància res té a veure amb la transmissió, sino amb l'expressió del genotip. Per tant, aquesta observació mendeliana no sol considerar-se una llei.
Així, les lleis mendelianes de transmissió són dues: la llei de segregació de caràcters independents (1a llei) i la llei de l'herència independent de caràcters (2a llei). Veure versió anglesa: [1]
[edita] La segona llei: "Llei de segregació independent"
Els resultats obtinguts per Mendel corroboren que en un creuament de dos individus heterozigots de la F1 ens tornen a aparèixer característiques de la generació paterna.
[edita] La tercera llei: "Llei de l'herència independent de caràcters "
Quan dos caràcters es combinen entre si, s' hereten de forma independent.
Mendel va estudiar el comportament de dos caràcters al mateix temps: el color (groc o verd) i la textura (llisa o rugosa), partint d'homozigòtics grocs i llisos (AABB) i verds i rugosos (aabb). En la primera generació (F1), obtenia una descendència uniforme groga i llisa. En la segona generació (F2) obtenia totes les combinacions possibles de fenotips: 9/16 de grocs llisos, 3/16 de grocs rugosos, 3/16 de verds llisos i 1/16 de verds rugosos.
