Gregor Mendel

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Gregor Mendel
Gregor Mendel en una fotografia publicada en l'obra de Bateson de 1902 (Mendel's Principles of Heredity, "Els principis de l'herència de Mendel")[1]
Gregor Mendel en una fotografia publicada en l'obra de Bateson de 1902
(Mendel's Principles of Heredity, "Els principis de l'herència de Mendel")[1]
Naixement 20 de juliol de 1821 [2]
Heinzendorf, Imperi austrohongarès.
Mort 6 de juny de 1884 (als 62 anys)
Brno, Imperi austrohongarès (actualment a Txèquia)
Nacionalitat Ètnia alemanya
Influències de Gärtner, Kölreuter, Karl Wilhelm von Nägeli
IPNI abrev. L'abreviació d'autor estàndard Mendel s'utilitza sovint per a referenciar
aquesta persona quan se cita un nom botànic.

Gregor Mendel[3] (Heinzendorf, Imperi Austríac, 20 de juliol de 1822 - Brünn, Imperi Austrohongarès, 6 de gener de 1884) fou un religiós agustí i naturalista, professor de ciències naturals a l'escola primària de Brno, que va realitzar experiments d'hibridació cultivant pèsols, fent encreuaments per pol·linització artificial. Tot això ho va publicar en la seva obra de 1865Versuche über Plflanzenhybriden” (“Experiments d'hibridació en plantes”), on descrigué la transmissió de caràcters d'una generació a una altra en algunes espècies i varietats de Pisum (pesoleres). En aquell moment no tingué pràcticament cap impacte. Malgrat algunes citacions en una obra de Wilhelm Olbers Focke, no fou fins al 1900, setze anys després de la mort de Mendel, que el seu treball fou redescobert de forma simultània per Hugo de Vries, Correns i Tschermak, divulgant l'obra del frare de Sant Tomàs de Brno, des de llavors considerat pare de la genètica.

Herència dels caràcters de Mendel[modifica | modifica el codi]

Article principal: Lleis de Mendel

Les Lleis de Mendel, o de la genètica mendeliana o regles de Mendel, tot i que no foren enunciades com a tals en l'escrit de Mendel, són el conjunt de lleis en què s'associa la transmissió de caràcters d'una generació a la següent. Les lleis de Mendel van ser integrades en la teoria cromosòmica de l'herència atribuïda a Thomas Hunt Morgan en l'any 1915. Es pot dir que van passar a formar el nucli de la genètica ortodoxa en molts textos de manuals d'educació primària i secundària.

Mendel usa termes com híbrid, i introdueix i crea la idea de caràcters dominants i caràcters recessius. Mendel escull deliberadament set caràcters que mostraven dominància/recessivitat clara.

  • Primera llei o "Llei de la uniformitat dels híbrids de la primera generació filial": En encreuar dos individus purs, un amb caràcter dominant i l'altre amb un caràcter recessiu, tots el descendents són del tipus dominant.
  • Segona llei o "Llei de segregació de la segona generació filial": En encreuar dos individus híbrids dels obtinguts en el primer creuament, Mendel descrigué que el caràcter recessiu tornava a aparèixer en un de cada quatre individus, és a dir en una relació 1 a 4. Un altre aspecte apuntat per Mendel és l'absència d'individus amb caràcters intermedis.
  • Tercera llei o "Llei de l'herència independent de caràcters": Quan es controlen dos caràcters diferents i s'hibriden individus, els dos caràcters es comporten –es transmeten– de forma independent. Mendel va estudiar el comportament de dos caràcters al mateix temps: el color (groc o verd) i la textura (llisa o rugosa), partint d'homozigòtics grocs i llisos (AABB) i verds i rugosos (aabb). En els primer híbrids obtenia una descendència uniforme groga i llisa. En la segona generació híbrida obtenia totes les combinacions possibles de caràcters: 9/16 de grocs llisos, 3/16 de grocs rugosos, 3/16 de verds llisos i 1/16 de verds rugosos.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Consulteu l'obra escanejada aquí
  2. El 20 de juliol era el seu aniversari; sovint es confon amb el 22 de juliol, que és la data del seu baptisme. Biography of Mendel at the Mendel Museum
  3. Johann era el seu nom de naixement; adoptà el de Gregor en prendre els hàbits monàstics.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]