Thomas Hunt Morgan

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Thomas Hunt Morgan
Thomas Hunt Morgan.jpg
Naixement 25 de setembre de 1866
Lexington, Kentucky
Mort 4 de desembre de 1945 (als 79 anys)
Pasadena, Califòrnia
Nacionalitat Estats Units Estats Units
Camp biologia i genètica
Premis importants Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1933
Premi Nobel
Premi Nobel de Medicina
o Fisiologia
(1933)

Thomas Hunt Morgan (Lexington, Kentucky, EUA, 25 de setembre de 1866 - Pasadena, 4 de desembre de 1945) fou un biòleg i genetista nord-americà guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1933.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Va estudiar ciències naturals a la Universitat de Kentucky, on es va graduar el 1886. L'any 1890 es doctorà a la Universitat Johns Hopkins de Baltimore. Va morir a la seva residència de Pasadena, ciutat situada a l'estat de Califòrnia.

Recerca científica[modifica | modifica el codi]

Les teories de Gregor Mendel acabaven de ser redescobertes l'any 1900 i Morgan s'interessà a estudiar la seva aplicació als animals. Seguint els passos de William Castle va començar a treballar a la Universitat Colúmbia en el desenvolupament embrionari de Drosophila melanogaster, generalment anomenada mosca del vinagre, on es va interessar pel problema de l'herència biològica.

L'any 1910 va descobrir un mutant d'ulls blancs entre individus d'ulls vermells, observant caràcters recessius i posteriorment inicià la tradició d'anomenar els gens segons el fenotip causat pels seus al·lels mutants. Dels seus experiments, va concloure que alguns caràcters s'hereten lligats al gènere (herència lligada al sexe), que el gen responsable del caràcter resideix en el cromosoma X, i que probablement altres gens també residien en cromosomes específics, o el que és el mateix, que els cromosomes eren el suport físic dels gens, confirmà experimentalment la teoria cromosòmica de l'herència postulada amb anterioritat per Walter Sutton i Theodor Boveri. Emprant la recombinació dels cromosomes Morgan i Alfred Sturtevant van preparar un mapa amb la localització dels gens en el cromosoma.

L'any 1928 Morgan es traslladà a l'Institut Tecnològic de Califòrnia on fou director del Laboratori de Biologia, i on tingué com a estudiants George Beadle, Boris Ephrussi, Edward Lawrie Tatum, Linus Pauling, Frits Went, Edward Bok Lewis, Hermann Joseph Muller i Sidney Fox.

L'any 1933 fou guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia pels seus descobriments sobre el paper del cromosoma en l'herència.[1]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Thomas Hunt Morgan Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Pàgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Medicina 1933 (anglès)