William Bateson

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
William Bateson

William Bateson (Robin Hood's Bay, 8 d'agost del 1861 – 8 de febrer del 1926) fou un genetista britànic, alumne de St. John's College (Cambridge), on eventualment esdevingué Mestre. Fou la primera persona en utilitzar el terme "genètica" per a descriure l'estudi de l'heretabilitat i l'herència biològica, i el popularitzador principal de les idees de Gregor Mendel després del seu redescobriment el 1900 per Hugo de Vries i Carl Correns.

Carrera[modifica | modifica el codi]

El 1894, Bateson publicà Materials for the study of variation, treated with special regard to discontinuitat en l'origen de les espècies ("Materials per l'estudi de la variació; tractats amb un estudi especial de la discontinuïtat en l'origen de les espècies"), on catalogà variacions físiques inusuals en exemplars d'animals, i classificà cada variació o bé com una desviació del nombre esperat d'una cert part corporal, o bé com una desviació en què una part corporal esperada havia estat substituïda per una altra (que denominà "homeòtica"). Les variacions d'animals que estudià incloïen abelles amb potes en lloc d'antenes; crancs de rius amb oviductes addicionals; i en els humans, polidactília, costelles addicionals, i mascles amb mugrons addicionals.[1]

Bateson esdevingué cèlebre com a l'antagonista mendelià declarat de Walter Raphael Weldon, el seu antic professor, i Karl Pearson, que lideraven l'escola de pensament biomètrica. Això concernia el debat de saltacionisme contra gradualisme (Darwin era un gradualista, però Bateson era un saltacionista). Més endavant, Ronald Fisher i J. B. S. Haldane demostraren que mutacions discretes eren compatibles amb una evolució gradual; vegeu síntesi moderna de l'evolució.

Dibuix fet per D.G. Lillie, 1909.

Bateson fou el primer en suggerir el terme "genètica" (del grec genno, γεννώ; "donar a llum") per a descriure l'estudi de l'herència i la ciència de la variació, en una carta personal a Alan Sedgwick, datada el 18 d'abril del 1905. Bateson utilitzà el terme "genètica" en públic per primer cop a la Tercera Conferència Internacional sobre la Hibridització de les Plantes a Londres el 1906. Tot i que això fou tres anys abans que Wilhelm Johannsen utilitzés el mot "gen" per a descriure les unitats d'informació de l'herència, De Vries havia encunyat el terme "pangen" pel mateix concepte ja el 1889. Etimològicament, el mot "genètica" té el seu origen en el concepte darwinià de la pangènesi.

Bateson codescrobrí el lligament genètic amb Reginald Punnett, i ambdós fundaren el Journal of Genetics el 1910. Bateson també encunyà el terme "epistasi" per a descriure la interacció genètica entre dos trets independents.

En els seus últims anys fou amic i confident de l'alemany Erwin Baur. La seva correspondència inclou la seva discussió sobre l'eugenèsia.

El seu fill fou l'antropòleg i ciberneticista Gregory Bateson.

Abreviatura[modifica | modifica el codi]

L'abreviatura Bateson s'utilitza per indicar a William Bateson com autoritat en la descripció i taxonomia dins la zoologia.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: William Bateson Modifica l'enllaç a Wikidata

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Sean B. Carroll (2005). Endless Forms most beautiful: the new science of Evo Devo. W. W. Norton. pp. 46, 48.