Associació Europea de Lliure Comerç

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Associació Europea de Lliure Comerç
EFTA AELE countries.svg
Membres de la Associació Europea de Lliure Comerç
Govern Organisme internacional
 -  Secretari General Kristinn F. Árnason
 -  Membre President del Consell Islandia
Establerta
 -  Firmada 3 de maig del 1960 
 -  Convenció de la AELC 4 de gener del 1960 
Integració d'estats
 -  Membres Suïssa, Noruega, Islàndia, Liechtenstein
Pàgina d'internet oficial
efta.int

L'Associació Europea de Lliure Comerç (AELC), també coneguda com a EFTA (European Free Trade Association), fou establerta el 3 de maig de 1960 com a bloc comercial alternatiu pels estats europeus que no podien o preferien no unir-se a la Comunitat Econòmica Europea (CEE) (en l'actualitat la Unió Europea). La Convenció de l'AELC se signà el 4 de gener de 1960 a Estocolm per set estats. En l'actualitat, només Islàndia, Noruega, Suïssa i Liechtenstein en són membres (dels quals, només Noruega i Suïssa són membres fundadors).

La Convenció d'Estocolm fou reemplaçada per la Convenció de Vaduz. Aquesta convenció estableix la liberalització del comerç entre els estats membres. Tres dels quatre estats de l'AELC són part del mercat intern de la Unió Europea mitjançant un acord que ha creat l'Espai Econòmic Europeu (EEE), que entrà en vigor el 1994; el quart Estat, Suïssa, optà per establir acords bilaterals per separat amb la Unió Europea. A més a més, els estats de l'AELC han negociat, de manera conjunta, tractats de lliure comerç amb altres estats.[1]

El 1999, Suïssa conclogué les negociacions d'un conjunt d'acords bilaterals amb la Unió Europea en diversos temes, incloent-hi el moviment de persones, transportació i les barreres tècniques al comerç. Aquest desenvolupament motivà els estats de l'AELC a modernitzar llur Convenció per assegurar que pogués continuar proveint una estructura eficient per a l'expansió i liberalització del comerç entre ells i la resta del món.

Historia[modifica | modifica el codi]

La reacció Britànica a la creació de la CEE (EEC en angles) va ser variada i complexa. El Regne Unit estava al mateix temps ocupat amb la Commonwealth, que quan es va crear l'AELC (EFTA en angles) estava en plena transició. Per aquesta raó el Regne Unit va reunir-se amb diversos països, alguns fronterers amb la CEE, per crear la Associació Europea de Lliure Comerç poc després de la constitució de la CEE que a la vegada era formada per 6 països: França, Alemanya Occidental, Itàlia, Bèlgica, Luxemburg i els Països Baixos.

El 12 de gener del 1960, el tractat sobre la Associació Europea de Lliure Comerç fou creat al Saló Daurat del Palau del Príncep a Stockholm. Aquest tractat establia la progressiva eliminació dels aranzels i imposts fronterers sobre els productes industrials però no afectava als productes agriculturals i de comerç marítim.

La principal diferencia entre la AELC i la CEE era l'absència d'una tarifa de imposts fronterers comuna, i per això cada membre de la Associació Europea de Lliure Comerç (AELC) era lliure per establir taxes fronteres individuals amb els països no membres de l'AELC.

A pesar de la modesta iniciativa els resultats econòmics van ser excel·lents al estimular un increment del volum de comerç foraster dels seus membres des de 3.5 trilions el 1959 fins als 8.2 trilions de dòlars americans el 1967.

Els membres que formen l'AELC són Suïssa, Noruega, Islàndia i Liechtenstein. El debat engegat al Regne Unit sobre la possible sortida de la UE fa que aquest país sigui un dels màxims candidats a ser-ne nou membre.

Membres[modifica | modifica el codi]

Historia[modifica | modifica el codi]

  •  Membres de la AELC.
  •  Antics membres, ara part de la UE.

El membres fundadors de la AELC van ser Àustria, Dinamarca, Noruega, Portugal, Suècia, Suïssa i el Regne Unit. Durant els 60 aquests països tenien el mot de "els 7 de fora" mentres que els de la CEE se'ls hi deia "els 6 de dins".

Finlandia va convertir-se en membre associat el 1961 (convertint-se en membre complet al 1986) i Islàndia al 1970. El Regne Unit i Dinamarca van passar-se a la CEE al 1973 i per tant deixaren de ser membres de la AELC. Portugal també va deixar la AELC per la CEE el 1986. Liechtenstein es va unir al 1991 (prèviament els seus interessos dins de la AELC estaven defensats per Suïssa). Suècia i Finlandia van unir-se a la UE al 1995 i per tant van deixar de ser membres.

Membres actuals[modifica | modifica el codi]

Bandera País Nom oficial Data firma Població Area (km²) Capital PIB en milions (PPP)[2] PIB per capita (PPP)[2]
Iceland Islàndia República de Islàndia 1 de gener de 1970 320 000 103 000 Reykjavík 12 831$[3] 39 223$[3]
Liechtenstein Liechtenstein Principat de Liechtenstein 1 de gener de 1991 34 247 160 Vaduz 3 545$[4] 98 432$[4]
Norway Noruega Regne de Noruega 3 de maig de 1960 5 038 137 385 155 Oslo 265 911$[5] 53 470$[5]
Switzerland Suïssa Confederació Helvètica 3 de maig de 1960 8 000 000 41 285 Berna 363 421$[6] 45 417$[6]

Historial de membres[modifica | modifica el codi]

Bandera País Data firma Data sortida Notes
Austria Àustria 1960 1995
Denmark Dinamarca 1960 1973
Finland Finlandia 1986 1995
Iceland Islàndia 1970 Negociant la presentació de la candidatura a la UE des de el 2010. Les converses sobre l'accés estan parades des de 2013 pendents de fer un referèndum.[7]
Liechtenstein Liechtenstein 1991
Norway Noruega 1960 La pertinença a la UE va ser rebutjada en referèndum el 1972 i el 1994.
Portugal Portugal 1960 1986
Sweden Suècia 1960 1995
Switzerland Suïssa 1960 La candidatura per l'adhesió a la UE fou cancel·lada despres de que els votants suïssos rebutjaren l'acord amb el Espai Econòmic Europeu.
United Kingdom Regne Unit 1960 1973 En consideració el re-definir la seva relació amb la UE, cosa que podria resultar en la sortida de la UE i la re-entrada a la AELC.[8]

Futur[modifica | modifica el codi]

Membres de la Unio Europea (blau) i
AELC (verd).

Els votants noruegs han desestimat convertir-se en membres de la UE en dos referèndums. A Suïssa d'ençà que es van negar a unir-se a l'Espai Econòmic Europeu al 1992 referèndums sobre l'adhesió a la UE s'han dut a terme, el darrer cop al 2001, però tots han siguts perduts per amplies majories.

Entre el 1994 i el 2011 els membres de la AELC han estat debatent sobre l'adhesió de Andorra, San Marino, Mònaco, Illa de Man, Marroc, Turquia, Israel i altres països fronterers amb el continent europeu.[9]

A mitjans del 2005, representats de les Illes Faroe van plantejar la possibilitat d'unirse a la AELC.[10] Les possibilitats de que les illes en formin part són incertes ja que l'article 56 de la convenció de la AELC diu que només els estats es poden convertir en membres[11] Les Faroe ja tenen un acord bilateral de lliure comerç amb Islandia, conegut com a Acord Hoyvík.

Al novembre de 2012, després que el consell de la UE avalués la seva relació amb els micro-estats europeus sobirans de Andorra, Mònaco i San Marino, que descrivien com "fragmentats",[12] la Comissió Europea va publicar un estudi sobre les opcions d'una integració a la UE.[13] A diferència de Liechtenstein, que es membre de l'Espai Econòmic Europeu via la AELC i el Tractat de Schengen, la relació amb aquests 3 estats esta basada en una col·lecció d'acords sobre temes específics. L'acord estudiava 4 alternatives a la situació actual: 1) un enfocament sectorial amb acords individuals amb cada estat sobre temes específics, 2) un acord global multi-lateral d'associació (FAA) dels tres estats, 3) fer-los membres de l'Espai Econòmic Europeu, i 4) adhesió a la UE. La Comissió va al·legar que l'enfocament sectorial no tractava els principals problemes i era innecessàriament complicat, mentres que a l'adhesió a la UE va ser rebutjada al·legant que "les institucions de la UE no estan adaptades en l'actualitat per l'adhesió d'aquests països de petita dimensió." Les opcions restants, membre de l'Espai Econòmic Europeu i una associació multi-lateral amb els estats, es van trobar viables i van ser recomanades per la Comissió. En resposta, el Consell va demanar que les negociacions amb els tres micro-estats sobre una major integració continuïn, i que un informe sigui preparat per finals de 2013 que detalli les implicacions de les dues alternatives viables i recomanacions sobre com procedir.[14]

Secretaria general[modifica | modifica el codi]

  • 1960–1965: United Kingdom Frank Figgures
  • 1965–1972: United Kingdom John Coulson
  • 1972–1975: Sweden Bengt Rabaeus
  • 1976–1981: Switzerland Charles Müller
  • 1981–1988: Norway Per Kleppe
  • 1988–1994: Austria Georg Reisch
  • 1994–2000: Iceland Kjartan Jóhannsson
  • 2000–2006: Switzerland William Rossier
  • 2006–2012: Norway Kåre Bryn
  • 2012-XXXX: Iceland Kristinn F. Árnason

Institucions[modifica | modifica el codi]

La Associació Europea de Lliure Comerç es governada pel Consell i rep els serveis del Secretariat. A més, seguint les línies de l'acord amb l'Espai Econòmic Europeu de 1992, dos òrgans més van ser creats; la Autoritat de Vigilància de la AELC i el Jurat de la AELC.

Institucions relacionades amb el Espai Econòmic Europeu[modifica | modifica el codi]

La Autoritat de Vigilància de la AELC i el Jurat de la AELC regulen les activitats dels membre le la associació en lo relatiu a les seves obligacions a el EEE. Com que Suïssa no es membre de la EEE no participa en aquestes institucions.

La Autoritat de Vigilància de la AELC ocupa el rol de la Comissió Europea com a "guardià dels tractats" pels membres de la AELC, mentre que el Jurat de la AELC ocupa el rol de la Cort de Justícia Europea per aquests països.

Al pla original de la associació, aquesta no preveia la creació de la Autoritat de Vigilància ni del Jurat ja que en principi la Cort de Justícia Europea i la Comissió Europea s'haurien d'haver encarregat de les seves funcions. No es va fer així perquè durant les negociacions amb el EEE la Cort de Justícia Europea va considerar que donar instruccions des d'institucions de la UE a països no membres d'aquesta unió constituiria una violació dels tractats.

Les contribucions dels membres, exceptuant Suïssa, a l' àrea de la EEE per reduir les disparitats econòmiques són administrades per la Oficina de Mecanismes Financers que esta afiliada al Secretariat de la AELC a Brussel·les.

Localització[modifica | modifica el codi]

El Secretariat de la AELC es a Ginebra, Suïssa, pero te delegacions a Brussel·les, Bèlgica i Luxemburg. La Autoritat de Vigilància de la AELC es a Brussel·les, Bèlgica, la mateixa situació que la Comissió Europea, mentre que el Jurat de la AELC es a Luxemburg, la mateixa situació que la Cort de Justícia Europea.

Fons portuguès[modifica | modifica el codi]

El fons portuguès fou creat al 1975 quan Portugal era membre de la Associació Europea de Lliure Comerç, per a proveir fons per desenvolupament i reconstrucció de Portugal després de la Revolució dels Clavells. Quan Portugal va deixar la AELC al 1985 per unir-se a la Comunitat Econòmica Europea, els membres restants van decidir continuar igualment amb el fons portuguès per a que el país es continués beneficiant d'aquest.

Al començament els fons es va crear amb la forma d'un préstec a un nivell d'interès baix dels membres de la AELC a Portugal per valor de 100 milions de dolars americans. Els calers s'haurien de tornar a partir del 1988 però llavor la AELC va decidir que Portugal pogués retratar els començament dels pagaments 10 anys, fins el 1998. El fons portuguès ja no existeix en l'actualitat.

Convencions Internacionals[modifica | modifica el codi]

La Associació Europea de Lliure Comerç també va fer la Convenció de Hallmarking i la Convenció de Inspecció Farmacèutica, ambdues obertes a membres de fora de la associació.

Relació amb el Àrea Econòmica Europea[modifica | modifica el codi]

Vegeu també: Espai Econòmic Europeu

Amb l'excepció de Suïssa, els membres de la AELC son membre també del Espai Econòmic Europeu.

Unions supra-nacionals europees

Relacions internacionals[modifica | modifica el codi]

Diversos acords de comerç existeixen amb membres de fora de la UE això com també declaracions de cooperació i grups de treball conjunts per millorar el comerç. Actualment, els membres de la AELC han establert relacions de comerç preferencials amb 24 països, a més dels 28 membres de la UE.[15]

Acords de lliure comerç[modifica | modifica el codi]

Acords en negociació[modifica | modifica el codi]

Declaracions i diàleg sobre acords de comerç preferencial[modifica | modifica el codi]

La AELC i la Unió Europea[modifica | modifica el codi]

Article principal: Espai Econòmic Europeu

La següent taula resumeix els diversos components de les lleis de la UE aplicats als països membres de la AELC. Alguns territoris de països membres de la UE tenen un status especial en lo relatiu a les lleis, com succeeix amb diversos micro-estats europeus.

Membres de la AELC
i territoris sobirans
Applicacio de les lleis de la UE Aplicables als jurats locals EURATOM Membre de la UE Area Schengen Impost sobre el valor afegit europeu Unió duanera europea Mercat unic europeu Eurozona?
Islàndia Islàndia Parcialment Pendent No No Si No No Si[23] No, ISK
Liechtenstein Liechtenstein Parcialment Pendent No No Si No No Si No, CHF
Noruega Noruega , excepte: Parcialment Pendent No No Si No No Si No, NOK
Norway Svalbard Parcialment Pendent No No No[24] No[25] No No[23][26] No, NOK
Norway Bouvet Island Parcialment Pendent No No Si[27] No No Si No, NOK
Norway Peter I Island Parcialment Pendent No No Si[27] No No Si[23][28] No, NOK
Norway Queen Maud Land Parcialment Pendent No No Si[27] No No Si[23][28] No, NOK
Suïssa Suïssa Parcialment Pendent No No Si No No Si[29] No, CHF

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Associació Europea de Lliure Comerç». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. 2,0 2,1 in international dollars (rounded)
  3. 3,0 3,1 «Iceland». International Monetary Fund. [Consulta: 17 abril 2013].
  4. 4,0 4,1 Liechtenstein, Infobox
  5. 5,0 5,1 «Norway». International Monetary Fund. [Consulta: 20 abril 2012].
  6. 6,0 6,1 «Switzerland». International Monetary Fund. [Consulta: 2013-04-17].
  7. http://www.icelandreview.com/icelandreview/daily_news/Eighty_Percent_of_Icelanders_Want_EU_Referendum_0_404351.news.aspx
  8. http://www.publicserviceeurope.com/article/2978/cameron-speech-may-have-disastrous-outcome-for-uk
  9. Official Norwegian Reports NOU 2012: 2, Outside and Inside, Norway’s agreements with the European Union
  10. Spongenberg, Helena. «Faroe Islands seek closer EU relations». EUobserver, 8 octubre 2007 [Consulta: 18 juliol 2009].
  11. «Convention Establishing the European Free Trade Association» (PDF), 21 juny 2001. [Consulta: 18 juliol 2009].
  12. «Council conclusions on EU relations with EFTA countries». Council of the European Union, 2012-12-14. [Consulta: 2013-04-01].
  13. «Communication from the Commission to the European Parliament, the Council, the European Economic and Social Committee of the Regions - EU Relations with the Principality of Andorra, the Principality of Monaco and the Republic of San Marino - Options for Closer Integration with the EU», 2012.
  14. «Council conclusions on EU relations with the Principality of Andorra, the Republic of San Marino and the Principality of Monaco». Council of the European Union, 2012-12-20. [Consulta: 2013-04-01].
  15. Official EFTA site
  16. 16,0 16,1 http://www.efta.int/free-trade/free-trade-agreements
  17. Pending notifications by Iceland and Norway
  18. Notification pending
  19. «Western Sahara excluded from EFTA-Morocco free trade agreement». SPS, 12 maig 2010 [Consulta: 13 maig 2010].
  20. Parliament ratifies agreement on free trade between Ukraine, European Free Trade Association, Kyiv Post (7 December 2011)
  21. 21,0 21,1 http://www.efta.int/free-trade/joint-declarations-on-co-operation
  22. «President Aquino and Swiss President Widmer-Schlumpf agree to expand economic relations at ASEM9». Philippine Information Agency, 6 novembre 2012 [Consulta: 25 març 2013].
  23. 23,0 23,1 23,2 23,3 European Economic Area
  24. Norway and Iceland Schengen association agreement Article 14
  25. Because of the Svalbard treaty it is even outside of the Norway taxation area.
  26. Agreement on the European Economic Area - Protocol 40 on Svalbard and Declaration for activation of Protocol40 exclusion.
  27. 27,0 27,1 27,2 Not explicitly mentioned in the treaty as excluded, thus considering it included.
  28. 28,0 28,1 Agreement on the European Economic Area, Article 126 Not explicitly mentioned in the treaty as excluded, thus considering it included.
  29. Through multiple sectoral agreements

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Associació Europea de Lliure Comerç Modifica l'enllaç a Wikidata