Cristià IV de Dinamarca

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Estàtua de Cristià IV de Dinamarca

Cristià IV (Castell de Frederiksborg, Hillerød, 12 d'abril de 1577 - Copenhage,28 de febrer de 1648) va ser rei de Dinamarca entre el 1588 i el 1648. Les seves primeres obres destacades de govern van ser reformes en política interior. Es va ocupar també per la reorganització defensiva del regne. Va construir noves fortaleses, amb la col·laboració d'enginyers holandesos. La Flota Reial Danesa, que el 1596 comptava amb unes vint-i-dues naus, va passar a tenir-ne seixanta el 1610, alguns dels quals van ser dissenyats pel rei mateix. La formació d'un exèrcit de talla nacional va ser més difícil, ja que depenia de tropes procedents de lleves camperoles dels dominis reials.

Cristià va seguir una política d'expansió del comerç marítim danès, per treure profit del mercantilisme que imperava a Europa en aquella època. Per això va establir la colònia de Trankebar a la costa de l'Índia i va fundar la Companyia Danesa de les Índies Orientals. Aquest fet va marcar l'inici de l'imperi colonial danès.

Família[modifica | modifica el codi]

Fou el primer fill de Frederic II de Dinamarca (1534-1588) i Sofia de Mecklenburg-Güstrow (1557-1631).

El 30 de novembre de 1597 va casar-se amb Anna Caterina de Brandenburg (1575-1612), filla de Joaquim Frederic (1546-1608), marquès de Brandenburg i duc de Prússia, i de Caterina de Brandenburg-Küstrin (1549-1602). Fruit d'aquest matrimoni nasqueren:

Amb la seva segona dona, Kirsten Munk (15981658), va tenir dotze fills més:

Va tenir també diversos fills amb diferents amants. Amb Kirsten Madsdatter, va tenir Cristià Ulric Gyldenløve (16111640). Amb Karen Andersdatter va tenir Dorotea Elisabet (16131615) i Hans Ulrik Gyldenløve (16151645). I amb Vibeke Kruse, va tenir Ulric Cristià (16301658) i Elisabet Sofia (16331654), casada amb Klaus Ahlefeld.

Guerra de Kalmar[modifica | modifica el codi]

Article principal: Guerra de Kalmar
Cristià IV de Dinamarca pintat per Pieter Isaacsz

Va succeir el seu pare quan només tenia 11 anys, arribant a la majoria d'edat el 1596. Reformat l'exèrcit, el 1611 va emprendre la guerra contra Suècia, coneguda com la Guerra de Kalmar, ja que la major part dels fet van desenvolupar-se al voltant de l'ocupació danesa d'aquest port. Amb el Tractat de Knäred del 1613 el rei Gustau Adolf II de Suècia va comprometre's a pagar un milió de riksdal en concepte d'indemnitzacions de guerra.[1]

Després de la victòria a Suècia, Cristià va atacar Alemanya, amb l'objectiu d'aconseguir el control sobre els rius Elba i Wesser, que li donaven el control sobre els mars i reclamar els territoris secularitzats de Bremen i Verder, com a herència per als seus fills menors. Aprofitant-se de la desfeta dels protestants a la Batalla de la Muntanya Blanca el 1620, va aconseguir els seus objectius i amb el Pacte de Steinburg del juliol del 1621, Hamburg va reconèixer la sobirania danesa sobre el Ducat de Holstein.

Guerra dels Trenta Anys[modifica | modifica el codi]

Article principal: Guerra dels Trenta Anys

Els catòlics van començar a guanyar poder al nord d'Alemanya, en la Guerra dels Trenta Anys. Cristià se'n va mantenir inicialment al marge, però les demandes d'auxili dels protestants i el temor que el seu rival Gustau Adolf II es convertís en el nou abanderat de la causa protestant, van fer-lo entrar en guerra el 1625. Amb un exèrcit d'entre 19.000 i 25.000 homes, Cristià IV va dirigir-se a Alemanya, per enfrontar-se a les tropes combinades de l'emperador i de la Lliga Catòlica. Després d'uns èxits inicials, les seves tropes van ser decisivament derrotades a Lutter-am-Badenberger pel comte Johann Tserclaes de Tilly. Això va provocar la devastació dels ducats de Schlewig i Holstein i de tota la Península de Jutlàndia l'estiu del 1627.

Per evitar la desfeta danesa, Cristià IV va pactar l'1 d'abril del 1628, una aliança amb el seu antic enemic, Gustau Adolf II de Suècia i una flota i un exèrcit combinat de suecs i danesos va aconseguir derrotar els exèrcits catòlics i el 1629 Cristià va firmar la pau amb l'emperador Ferran II, emperador romanogermànic sense pèrdues territorials.

Nova guerra amb Suècia[modifica | modifica el codi]

Cristià mai no es va reconciliar amb Suècia, el seu enemic més perillós, però tampoc va encarregar-se de teixir unes aliances que el protegissin del perill suec. Va servir de moderador en favor de l'emperador a la mort de Gustau Adolf II el 1632, intentant minimitzar la influència sueca a Alemanya, que portaria greus desavantatges per Dinamarca en cas de guerra. A més a més la seva política de confrontació a Escandinàvia va irritar el parlament suec i va motivar una nova guerra la primavera de 1643.

Amb les conquestes que havien obtingut a la Guerra dels Trenta Anys, els suecs podien atacar Dinamarca des del sud i des de l'est. A més a més Suècia va pactar amb la república de les Set Províncies Unides per contrarestar la superioritat naval de Dinamarca. Al maig, el Consell suec va decidir anar a la Guerra i el 12 de desembre el mariscal suec Lennart Torstensson va avançar des de Bohèmia, va creuar la frontera sud de Dinamarca i a finals del gener de 1644 ja tenia Jutlàndia sota el seu control. Aquest atac va paralitzar Dinamarca, però Cristià encara estava disposat a lluitar per defensar el seu regne.

A pesar dels seus seixanta-sis anys, el rei danès va mostrar una gran energia. Va treballar sense parar per equipar un exèrcit i una flota, però el govern suec va endarrerir fins al febrer de 1644 l'atac contra Escània, la part occidental de Dinamarca, de manera que els danesos van poder preparar la defensa i salvar la important plaça de Malmö.

Torstensson no va poder creuar de Jutlàndia a l'illa de Fionia, ja que la flota holandesa que l'havia de transportar va ser destruïda pels danesos a les illes de Sylt i Rømø. Un nou intent de transportar l'exèrcit de Torstensson a les illes va ser frustrat per Cristià IV en persona l'1 de juliol de 1644. Les flotes enemigues van trobar-se al sud-est de la badia de Kiel i el sobirà danès va donar mostres de gran heroisme, encara avui lloat pel poble danès. Cristià es trobava a la coberta del vaixell Trefoldigheten (Trinitat) i una canonada va explotar al seu costat i les estelles i el ferro van impactar en el cos del rei, impactant-lo en un ull i tirant-lo per terra. Immediatament es va posar dret i va seguir dirigint la batalla fins al final. Dinamarca va tenir superioritat en la batalla acorralant a la flota sueca, tot i que aquesta al final va poder escapar-se.

A finals de setembre, l'armada danesa va ser aniquilada pels suecs i neerlandesos entre Fehmarn i Lolland. Amb la capacitat militar esgotada, Dinamarca es va rendir i Cristià es va veure obligat a firmar la pau a Brömsebro el 8 de febrer de 1645, amb França i la república de les Set Províncies Unides de moderadors, cedint a Suècia les illess de Gotland i Saaremaa i, per trenta anys, la província de Halland.

Cristià va morir a Copenhaguen el 28 de febrer de 1648. És la figura central de l'himne reial danès Kong Kristian

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Nolan, Cathal J. The Age of Wars of Religion, 1000-1650 (en anglès). Greenwood Publishing Group, 2006, p.496. ISBN 0313337330. 

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • F. Bricka/ J.A. Fridericia (Hrsg.): Kong Cristià den fjerdes egenhaendige breve, 7 Bde., Kopenhagen 1878-1891 [ND Kopenhagen 1969-1970].
  • Theodor Cristiàsen: Die Stellung Königs Cristià IV. von Dänemark zu den Kriegsereignissen im deutschen Reich und zu den Plänen einer evangelischen Allianz 1618-1625, [Phil. Diss.] Kiel 1937.
  • Karl-Erik Frandsen: Cristià IVs Undenrigspolitik i Nyt Lys [Die Außenpolitik Cristiàs IV. in einem neuen Licht], in: Historik Tidsskrift 98/1 (1998), S. 99–108.
  • John A. Gade: Cristià IV, king of Denmark and Norway. A picture of the 17th century, Boston 1928.
  • Steffen Heiberg (Hrsg.): Cristià IV and Europe. The 19th Art Exhibition of the Council of Europe Denmark 1988, Kopenhagen 1988.
  • Paul Douglas Lockhart: Denmark in the Thirty Years' War 1618–1648. King Cristià IV and the Decline of the Oldenburg State, London 1996.
  • Julius Otto Opel: Der niedersächsisch-dänische Krieg, Halle/ Magdeburg 1872–94.
  • Klauspeter Reumann: Kirchenregiment und Großmachtpolitik. Das Eingreifen Cristià IV. als Herzog von Holstein und König von Dänemark in den Dreißigjährigen Krieg, in: Hey, Bernd (Hrsg.): Der Westfälische Frieden 1648 und der deutsche Protestantismus, Bielefeld 1998, S. 41–63.
  • Bodil Wamberg: Cristià IV. En mand under indflydelse, Kopenhagen 1997. ISBN 87-12-02563-1
  • Robert Bohn: Dänische Geschichte, C.H. Beck, München 2001 ISBN 3-406-44762-7

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cristià IV de Dinamarca Modifica l'enllaç a Wikidata


Precedit per:
Frederic II
Rei de Dinamarca
Escut de Dinamarca

1588-1648
Succeït per:
Frederic III
Precedit per:
Frederic II
Rei de Noruega
Escut de Noruega

1588-1648
Succeït per:
Frederic III