Tromsø

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
El port de Tromsø

Tromsø és una ciutat del nord de Noruega, capital del comtat de Troms.

Geografia[modifica | modifica el codi]

Localització a Noruega i Municipi
Localització a Noruega i Municipi
Municipi

Està situada a l'est de l'illa de Tromsøya, uns 350 Km per sobre del Cercle Polar Àrtic, concretament a les coordenades (69° 40′ 33″ N, 18° 55′ 10″ E). El sol de mitjanit hi és visible des del 21 de maig fins al 21 de juliol (hauria de ser des de 18 de maig fins al 26 de juliol, però les muntanyes que l'envolten ho impedeixen). El període sense sol va del 21 de novembre fins al 21 de gener.

El municipi de Tromsø és, amb 2557 km², el més gran de Noruega, mentre que els seus 61.897 habitants (2004) la situen a la setena posició pel que fa a població.

Tromsø compta amb diferents serveis que són els més septentrionals del món: la universitat, la cerveseria, el jardí botànic i el planetarium.

El pont Tromsø i un quatre túnels conecten la terra ferma amb Tromsøya per carretera, i, en el costat occidental de la ciutat, el pont Sandnessund connecta l'illa de Tromsøya amb la de Kvaløya.


Història[modifica | modifica el codi]

Escut de Tromsø

Restes arqueològiques suggereixen que l'àrea tenia poblament des de fa 9000 anys. Einar Østmo classifica aquesta regió com a cultura Corded Ware. Això és l'últim neolític a la primera edat de bronze. Durant l'edat de ferro, la costa exterior estava poblada per nòrdics i samis, mentre que les àrees d'interior del municipi de Tromsø era tot sami.

Els nens que jugaven en una àrea suburbana a l'estiu del 2005, descobrien un tresor d'argent que s'havia enterrat des de l'època dels víkings.

Quan el 1252 s'hi construí la primera església, era la més septentrional del món. S'anomenava "Sancta Maria juxta paganos", és a dir Santa Maria a costat dels pagans.

Se li concedí el títol de ciutat el 1794, amb una població que llavors era de 80 habitants.

La Catedral

La conquesta de l'Àrtic, des de Novaya Zemlya al Canadà, començava al voltant de l'any 1820. Per el 1850 Tromsø era el centre essencial d'aquesta recerca, avançant l'anterior centre d'Hammerfest, i la ciutat estava comerciant des d'Arkhànguelsk fins a Bordeus. El 1803 Tromsø es convertia en la seu d'un bisbe, i el 1848, s'inaugurava la universitat. Al final del segle XIX, Tromsø s'havia convertit en un centre de comerç àrtic essencial a partir del qual s'originaven moltes expedicions. Exploradors com Roald Amundsen, Umberto Nobile i Fridtjof Nansen utilitzaven els coneixements existents a Tromsø sobre les condicions de l'Àrtic, i sovint reclutaven la seva tripulació a la ciutat. L'observatori per l'observació de l'aurora boreal es fundava el 1927.

Durant la Segona Guerra Mundial serví breument de capital del país. La guerra, però, no hi produí grans destrosses físiques. El cuirassat alemany Tirpitz s'enfonsava prop de l'illa Tromsøy el 12 de novembre de 1944, morint prop de 1000 soldats alemanys. Al final de la guerra, la ciutat rebia milers de refugiats de la província Finnmark, evacuada per forces alemanyes a l'època en què s'esperava l'ofensiva de l'Exèrcit Roig.

L'expansió posterior ha estat ràpida. El 1964 s'hi obrí l'aeroport, que servia per transportar 1.447.000 passatgers el 2004, i la universitat el 1972.

S'hi està promovent una candidatura per acollir els Jocs Olímpics d'Hivern el 2014.

Clima[modifica | modifica el codi]

El pont de Tromsø

Tromsø és famós a Noruega per la seva quantitat de neu a l'hivern, tot i que varia d'un any a l'altre. A l'hivern de 1996/97 va ser tot un rècord quen el 29 d'abril de 1997 l'estació meteorològica sobre Tromsøya podia - amb una mica de dificultat - anunciar que tenien 240 cm de neu. La temperatura més freda mai enregistrada és de -18.4 °C, i la mitjana de gener és només de -4 °C. Això és a causa dels efectes d'escalfament dels corrents de l'Atlàntic Nord. La proximitat al mar modera les temperatures; Sommarøy a la costa oest de Kvaløya té de mitjana el gener de -1.9 °C.

L'estiu és bastant fresc, amb un juliol amb una mitjana a les 24 h de 12 °C; les temperatures de dia varien molt (de 9 °C fins a 25 °C). L'estiu de 1972 tingué la temperatura màxima de 30 °C.

Llum i foscor[modifica | modifica el codi]

El sol de mitjanit a Tromsø

La localització geogràfica, aproximadament 350 km al nord del Cercle Polar Àrtic, fa que Tromsø tingui tant sol de mitjanit com nit polar.

El sol de mitjanit és damunt l'horitzó del 18 de maig al 26 de juliol. Però les muntanyes al nord bloquegen la vista uns quants dies i òpticament només es pot veure el sol des de sobre 21 de maig al 21 de juliol. A causa de la posició sobre el globus, no hi ha gens de foscor entre finals d'abril i mig agost.

El sol roman per sota l'horitzó des del 26 de novembre al 15 de gener, però igualment a causa de les muntanyes, el sol és absent des del 21 de novembre fins al 21 de gener. El retorn del sol és una ocasió per a celebració. A causa del crepuscle, hi ha una mica de llum natural per a un parell d'hores fins i tot a l'hivern, sovint una llum blavosa especial. Els dies s'allarguen de pressa, i abans de 21 de febrer el sol és damunt l'horitzó de 07:45 a 16:10, i 1 d'abril de 05:50 a 19:50

La combinació de coberta de neu i sol sovint crea condicions de claror molt intenses des de finals de febrer fins que la neu es fon cap a finals d'abril). A causa d'aquestes condicions de claror diametralment diferents a l'hivern, els noruecs sovint el divideixen en dues estacions: Mørketida (el temps fosc) i Seinvinter (a finals de l'hivern).

Tromsø és al mig de l'aurora boreal i és de fet un dels millors llocs al món per observar aquest fenomen. A causa de la rotació del planeta, Tromsø es trasllada a la zona d'aurora al voltant de les 6 de la tarda, i marxa una altra vegada al voltant de mitjanit. A causa de la claror, cap aurora no és visible entre finals d'abril i mitjans d'agost.

Política[modifica | modifica el codi]

El govern polític més important és l'Ajuntament (Bystyret), que elegeix una junta de govern, el Formannskapet i cinc comitès polítics.

El partit polític més gran és el laborisme dirigit per Reinhold Fieler. Herman Kristoffersen és l'alcalde de Tromsø.

Hi ha una discussió de si presentar constituir un parlament de ciutat, com es fa a la resta de ciutats noruegues més grans. El laborisme està defensant aquest sistema polític, mentre que l'Esquerra Socialista s'hi està oposant.

Població[modifica | modifica el codi]

Vista del port de Tromsø.

Més de 100 nacionalitats es representen en la població, entre les minories amb més població hi ha els russos i els finlandesos. La mesquita més septentrional del món es troba a Tromsø. Així mateix, la seu del bisbe catòlic més septentrional del món també es troba a Tromsø.

La minoria sami s'està fent valdre una altra vegada, després de dècades de repressió, i hi ha una guarderia sami i classes de llengua sami a escola. Aquesta llengua era parlada antigament a tot Tromsø, però desafortunadament és una llengua que està completament en desús. Esperançadorament, això s'ha contrarestat amb l'establiment recent d'un centre de llengua sami a Ullsfjord. Molts parlants sami a Tromsø han emigrat aquí d'altres àrees de sami-parlants del Nord. Els suggeriments per fer un municipi bilingüe a Tromsø s'han trobat per ara amb l'aprovació limitada entre els ciutadans.

Ciutats agermanades[modifica | modifica el codi]

Tromsø té deu ciutats agermanades:[1]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. List of twin towns from Tromsø municipality (Norwegian)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tromsø Modifica l'enllaç a Wikidata

Coord.: 69° 40′ 58″ N, 18° 56′ 34″ E / 69.68278°N,18.94278°E / 69.68278; 18.94278