Umberto Nobile

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Umberto Nobile i el seu gos Titina (1926)

Umberto Nobile ( Lauro, 21 de gener de 1885 - Roma, 30 de juliol de 1978) va ser un enginyer i explorador de l'àrtic italià. És particularment recordat per haver dissenyat i pilotat l'hidroavió Norge el qual podria haver estat el primer avió a arribar al Pol Nord i que va ser el primer a volar a través del casquet de gel polar des d'Europa a Amèrica. També dissenyà i pilotà l'hidroavió Italia amb aquesta segona expedició hi va haver un accident mortal que provocà un esforç internacional de rescat.

Expedicions polars[modifica | modifica el codi]

Umberto Nobile a la base d'Spitsbergen

Norge[modifica | modifica el codi]

La tardor de 1925 l'explorador noruec Roald Amundsen cercà Nobile per col·laborar n un vol al Pol Nord[1] junt amb l'aventurer i milionari Lincoln Ellsworth i el pilot Hjalmar Riiser-Larsen, però els seus avions van haver d'aterrar a la latitud 88 º N i sis homes quedaren atrapats pel gel durant 30 dies.

Amundsen va donar el nom de Norge (Noruega) a l'hidroavió utilitzat en l'expedició. El 14 d'abril l'hidroavió partí d'Itàlia cap a Leningrad, parant primer a Pulham (Anglaterra) i Oslo. En el seu viatge cap l'àrtic la base era Ny-Ålesund a Svalbard (que pertany a Noruega).

L'expedició de Richard E. Byrd també pretenia arribar al Pol Nord.[2] El 9 de maig Byrd i Floyd Bennett partiren amb el seu Fokker F-VII i tornà menys de 16 hores més tard dient que havia sobrevolat el Pol, Amundsen va ser un dels primers a felicitar-lo encara que Bennett després va reconéixer que mentí.

L'11 de maig de 1926, l'expedició del Norge sortí de Svalbard. 15 hores més tard, l'hidroavió volà sobré el Pol Nord i aterrà dos dies més tard a Teller, Alaska;[2] els forts vents van fer impossible aterrar a Nome. Finalment Amudsen i Nobile entraren en controvèrsia.


Italia[modifica | modifica el codi]

L'hidroavió de classe-N Italia va ser equipat per a vols polars durant 1927-28. El finançament va ser a càrrec de la ciutat de Milà. El 23 de maig de 1928 inicià la seva ruta cap al Pol Nord pilotat per Nobile i essent també el cap de l'expedició. El 24 de maig l'hidroavió arribà al Pol Nord i quan pretenia tornar a Svalbard hi va haver una tempesta. El 25 de maig s'estavella contra el caquet de gel a uns 30 km al nord de Nordaustlandet (est de Svalbard). Dels 16 homes de la tripulació, 10 van ser llançats sobre el gel; els sis restants van quedar atrapats dins l'hidroavió; un dels homes sobre el gel, Pomella, morí per l'impacte; Nobile es trencà un braç, una cama i una costella a més d'un traumatisme al cap.[3]

La tripulació salvà algunes coses de l'hidroavió incloent un trasmissor de ràdio, una tenda i aliments. Amb el pas dels dies el gel a la deriva els portà a Foynøya i illes Broch

Rescat[modifica | modifica el codi]

Diversos països incloent la Unió Soviètica, Noruega, Suècia, Finlàndia, i Itàlia emprengueren el primer rescat polar per mar i aire. També hi participaren de forma privada propietaris de vaixells.Fins i tot Roald Amundsen va deixar de banda les seves diferències amb Nobile i va participar en el rescat a bord d'un aeroplà francès, aquest avió va desaparéixer entre Tromsø i Svalbard, i més tard es van trbar els cossos d'Amundsen i el pilot René Guilbaud però no dels altres quatre membres de la tripulació.[4]

Després d'un mes el primer a arribar al lloc de l'accident de l'Italia va ser un avió militar Fokker suec pilotat per Einar Lundborg. Lundborg refusà d'emportar-se a ningú més que a Nobile.[5] Nobile va ser portat al camp base de l'Illa Ryss, quan Lundborg tornà tot sol per recollir a un segon supervivent, es va estavellar en aterrar i va quedar atrapat amb els altres cinc.

Després de 48 dies sobre el gel. el darrer dels cinc homes de la tripulació de l'Italia va ser rescatat pel trencagels soviètic Krasin. ==Carrera posterior== El 1931, Nobile deixà la Itàlia feixista per treballar durant 4 anys a la Unió Soviètica en programes aeronàutics. El 1936 va tornar a Itàlia i el 1939 anà als Estats Units per ensenyar aeronàutica a la Universitat de Lewis a Illinois. Va declinar l'oferiment de rebre la ciutadania dels Estats Units i tornà a Roma el 1942. Després se n'anà a Espanya fins que Itàlia es rendí als aliats el juliol de 1943.

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. «Roald Amundsen and the 1925 North Pole Expedition». [Consulta: 2009-03-11].
  2. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs amb l'etiqueta WJM
  3. Wilbur Cross, Disaster at the Pole, Lyons Press 2002
  4. Search fo Amundsen expedition webpage
  5. Vilhjalmur Stefansson. «A Defence of Nobile». A: . Reader's Digest, juny 1929. 

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Umberto Nobile

Nobile, Umberto: "My Polar Flights", Frederick Muller, London, 1961. Republished as paperback in 1972 with new title: "The Red Tent".

Samoilowitsch, R.: "S-O-S in der Arktis - Die Rettungs-Expedition des Krassin", Union Deutsche Verlagsgesellschaft, Berlin, 1929

Tandberg, Rolf S.: "The ITALIA disaster: Fact or Fiction - Including the Personal Experiences of a Member of One of the Relief Expeditions", Oslo, 1977.