Enginyeria industrial

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

L'enginyeria industrial és la disciplina de l'enginyeria que estudia el desenvolupament, la millora, la implementació i l'avaluació dels sistemes integrats per persones, coneixement, maquinària, energia, materials i processos. En essència l'enginyeria industrial és la disciplina de l'optimització. Utilitza els mètodes de l'anàlisi i síntesi, així com eines de les matemàtiques, estadística, física i les ciències socials per dissenyar, predir i avaluar els resultats que s'han obtenir d'aquests sistemes. Els enginyers industrials treballen per eliminar les pèrdues de temps, diners, materials, energia i d'altres recursos.

Aquesta carrera de tradició, que ha complert ja els 150 anys, ha contribuït al desenvolupament tecnològic de la nostra societat i s'ha consolidat en el transcurs del temps. Aquests estudis aprofundeixen en diferents àrees de la indústria: mecànica, electrònica, electricitat, química, metal·lúrgia, tèxtil, robòtica i organització industrial. Hi ha escoles a Barcelona (ETSEIB), Girona, Terrassa (EET), Manresa (EPSEM), Vic i Mataró. Hi ha sis col·legis professionals a Catalunya.

Disciplines de l'enginyeria industrial[modifica | modifica el codi]

L'enginyeria industrial inclou subdisciplines com ara la Gestió d'Operacions, l'Enginyeria de Producció, l'Enginyeria de la Manufactura, l'Enginyeria dels Sistemes de Manufactura, la Investigació Operacional o Investigació d'Operacions, la Logística, l'Ergonomia i l'Enginyeria de Qualitat.

Mentre que altres disciplines de l'enginyeria estudien àrees molt específiques, l'enginyeria industrial té aplicació en gairebé totes les indústries. Les eines de l'enginyeria industrial s'han utilitzat en l'estudi de cues dels parcs d'atraccions, la logística i distribució de productes arreu del món i l'estudi del treball de les línies de manufactura, i fins i tot, la millora i l'eficiència dels serveis.

La seva formació generalista fa possible que hi hagi enginyers industrials en àrees tan diverses com ara la gerència, la direcció i la gestió de producció, la gestió de compres, el manteniment, el disseny mecànic i elèctric de maquinària, l'automatització i control, el desenvolupament de projectes de construccions i instal·lacions industrials, l'urbanisme, etc.

Història[modifica | modifica el codi]

Es considera que són dos els pares de l'enginyeria industrial en el món: Frederik Taylor i Henri Fayol. Un altre pioner de l'enginyeria industrial va ser Harrington Emerson, el qual va ser defensor de les operacions eficients i del pagament de premis per a l'increment de la producció.

Molt s'ha escrit sobre els pioners de l'administració, els que van sorgir durant i després de la revolució industrial a Anglaterra i Estats Units. Abans de la revolució industrial, els béns els produïen els artesans en el conegut sistema casolà. En aquells dies l'administració de les fàbriques no era problema. Tanmateix, a mesura que es desenvolupaven nous aparells i es descobrien noves fonts d'energia, va aparèixer la necessitat pràctica d'organitzar les fàbriques perquè poguessin aprofitar les innovacions. Potser el primer de tots els pioners va ser Sir Richard Arkwright (1732-1792) qui va inventar a Anglaterra la filadora contínua d'anell. A més va idear el que probablement va ser el primer sistema de control administratiu per a regularitzar la producció i el treball dels empleats de les fàbriques.

Més o menys per la mateixa època en què Arkwright instal·lava el seu sistema de control, un altre inventor britànic, James Watt, junt amb el seu soci Matthew Boulton, estaven organitzant una fàbrica en el Soho per a produir màquines de vapor. Ells van instituir la capacitació tècnica per als artesans que va superar qualsevol tipus de capacitació que existira en eixa època i també van contribuir molt a normalitzar l'administració de les fàbriques. Subsegüentment, els seus fills James Watt Jr. i Matthew Robinson Boulton, van establir la primera fàbrica completa de màquines de manufactura en el món. Seguint l'exemple dels seus pares, van plantejar i van construir una instal·lació de manufactura integrada que es va avançar molt a la seua època. Entre altres coses, van instituir un sistema de control de costos dissenyat per a disminuir el deixalla i millorar la productivitat.

Un altre anglès, Charles Babbage (1792-1891), va aportar contribucions significatives a la ciència de l'enginyeria industrial, ja que va crear els sistemes analítics per a millorar les operacions, que va publicar en el seu llibre The Economy of Machinery and Manufacturers, el qual es va distribuir àmpliament a Anglaterra, resta d'Europa i Estats Units. Els mètodes analítics que Babbage va originar van ser els més avançats, per dècades, en el camp de l'augment de la productivitat i tenen alguna semblança amb el treball de Frederick Taylor, encara que aquest ho va realitzar molt de temps després.

Aparentment, el treball d'aquestos pioners britànics va ser prou reeixit, sobretot quan s'aplicava en les seues pròpies empreses. Encara que amb tota seguretat ha d'haver existit intercanvi d'idees entre els líders empresarials d'eixos dies, molts dels quals eren parents, no va haver-hi un moviment generalitzat entre altres empresaris per a adaptar les idees reeixides d'eixos pioners i és per aquesta raó que la indústria manufacturera britànica, encara que se l'anomenava "el taller del món", romania en certa forma tosca i rudimentària, encara que cap al s. XIX, els mateixos mètodes primitius d'ús generalitzat a Anglaterra van estar de moda també als Estats Units.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Enginyeria industrial Modifica l'enllaç a Wikidata