Osnabrück

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Osnabrück
Escut d'Osnabrück
(En detall)
Localització
Osnabrück situat respecte Alemanya
Osnabrück
Municipi d'Alemanya
Teatre
Teatre
Estat
• Estat federat
• Districte
Alemanya
Baixa Saxònia
Districte urbà
Superfície 119,8 km²
Altitud 63 msnm
Població (31 desembre 2008)
  • Densitat
163.286 hab.
1.362,99 hab/km²
Coordenades 52° 17′ N, 8° 3′ E / 52.283°N,8.050°E / 52.283; 8.050Coord.: 52° 17′ N, 8° 3′ E / 52.283°N,8.050°E / 52.283; 8.050
Dirigents:
• Burgmestre:

Boris Pistorius (SPD)
Codi postal 49074-49090
Prefix de telèfon 0541
Matrícula OS
Web

Osnabrück és una ciutat alemanya de l'antic Regne de Prússia, província d'Hannover, capital de la regència i cercles del seu nom, situada en un fèrtil vall a la vora del riu Hase, a 65 m. sobre el nivell del mar i amb 163.285 h. el 2006.

Edificis[modifica | modifica el codi]

La part antiga de la ciutat està formada per estrets carrers i tortuoses i reduïdes places en les que existeixen alguns edificis notables. Els principals són: L'Ajuntament, amb un monument a Stüve; el mercat i el Palau de Justícia. La part més moderna, en canvi té, carrers amples i rectes, boniques avingudes i parcs. Entre els edificis religiosos figuren la gran catedral catòlica en la part vella de la ciutat, de la primera meitat del segle XIII, amb ric tresor i relíquies, i les esglésies gòtiques de Santa Maria i Santa Caterina, i la de Sant Joan. Un edifici curiós és el Rathaus (segle XV), on si conserven els retrats dels 44 delegats i altres records de la Pau de Westfàlia.

Indústria[modifica | modifica el codi]

Les indústries principals d'Osnabrück són, a més de la metal·lúrgica (que té una associació minera formada per les explotacions de Georg-Marienhütte, Eisen-und-Stahlwerk d'Osnabrück i les mines de Piesberg), la fàbrica de cilindres i filferros, maquinaria, filatures de cànem, teixits de cotó, veles, pell adobada, paper, cel·luloide, productes químics, rellotges, orgues i pianos etc..

Comerç[modifica | modifica el codi]

Aquest ram conta com a principals articles les manufactures de ferro, roba de vestir, drogues, fusta, cereals etc..

Transport[modifica | modifica el codi]

Plaça d'Hinergrund feta els anys 1930

El trànsit de la ciutat està servit per tramvies i per l'exterior, Osnabrück comunica amb diverses estacions ferroviàries, sent punt d'empalme de les línies fèrries Münster-Bremen-Lögne-Rheine, Osnabrück-Piesberg, Brachwede-Osnabrück, Osnabrück-Oldenburg, etc...

Cultura i Benestar Social[modifica | modifica el codi]

Les seves institucions de cultura i benestar social són: el gimnàs catòlic i evangèlic, gimnàs i escola professional i de comerç, els seminaris catòlic i evangèlic, l'Institut per a sord-muts, dos orfenats, el Museu, el teatre i un Manicomi provincial.

És ciutat natal de Justus Möser, del ministre Stüve i de conegut escriptor Eric Maria Remarque.

Osnabrück, ciutat de la qual ja se'n parla l'any 772, entrà en la Lliga de les ciutats hanseàtiques, i a pesar de la dominació episcopal, gaudí fins al segle XVIII d'una sèrie de llibertats i franquícies. La guerra dels Trenta Anys pertorbà el seu benestar i va interrompre la fabricació de roba de vestir, que llavors era la seva principal font de riquesa, però el segle XVIII reaccionà amb força en el comerç del lli.

Regència[modifica | modifica el codi]

La Regència d'Alemanya (antiga Prússia), província de Hannover. Té una extensió de 6.204 k². amb 359.449 h. (2006) i es divideix en 11 cercles: Aschendorf, 9.000 h. (2005), Bentheim 15.654 h. (2006), Bersenbrück 7.962 h. (2006), Hümmling, Iburg 11.652 h. (2005), Lingen 52.353 h. (2008), Melle 46.538 h. (2006), Meppen 34.580 h. (2006), Osnabrück ciutat: Osnabrück, regió i Wittlage 28.021 h. (1970). Els cercles d'Osnabrück tenen una extensió en conjunt de 674 k².

Bisbat[modifica | modifica el codi]

Aquest bisbat fou fundat probablement el 810 per Carlemany, i que abraçava els territoris entre l'Ems i l'Hunte i era sufragani de l'arquebisbat de Colònia. Entre els seus bisbes i figuren Benno II (1068-1088), fidel partidari d'Enric IV del Sacre Imperi Romanogermànic, que amb documents falsos, en un plet sobre delmes, triomfà del convent de Corvie. En temps del comte de Waldeck (1532-1553), que simultàniament era bisbe de Minden i Münster, entrà la Reforma en el bisbat; en la Pau de Westfalia (1648) s'establí que Osnabrück tindria alternativament bisbe catòlic i evangèlic, i aquest hauria de ser de la casa Brunswich-Luneburg.

L'últim bisbe evangèlic fou el duc Friedrich de York. El 1802 el bisbat fou secularitzat, passant a Hannover. Arran de la pau de Tilsit el territori passà al Regne de Westfàlia, i el 1810 a França, formant una part del departament de l'Alt Ems, i el 1815 a Hannover. L'abril de 1857 fou declarat bisbat exento i restablert; la seva jurisdicció comprèn els districtes governamentals prussians d'Osnabrück i d'Aurich i a més, la prefectura apostòlica de Slesvig-Holstein.

Personatges il·lustres[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Osnabrück Modifica l'enllaç a Wikidata