Osnabrück
|
|||
| Localització | |||
 Osnabrück
|
|||
| Municipi d'Alemanya | |||
 |
|||
| Estat • Estat federat • Districte |
Alemanya Baixa Saxònia Districte urbà |
||
| Superfície | 119,8 km² | ||
| Altitud | 63 msnm | ||
| Població (31 desembre 2008) • Densitat |
163.286 hab. 1.362,99 hab/km² |
||
| Coordenades | 52° 17′ N, 8° 3′ E / 52.283,8.050Coord.: 52° 17′ N, 8° 3′ E / 52.283,8.050 | ||
| Dirigents: • Alcalde/essa: |
Boris Pistorius (SPD) |
||
| Codi postal | 49074-49090 |
||
| Prefix de telèfon | 0541 | ||
| Matrícula | OS | ||
| Web | |||
Osnabrück és una ciutat alemanya de l'antic Regne de Prússia, província d'Hannover, capital de la regència i cercles del seu nom, situada en un fèrtil vall a la vora del riu Hase, a 65 m. sobre el nivell del mar i amb 163.285 h. el 2006.
Taula de continguts |
Edificis [modifica]
La part antiga de la ciutat està formada per estrets carrers i tortuoses i reduïdes places en les que existeixen alguns edificis notables. Els principals són: L'Ajuntament, amb un monument a Stüve; el mercat i el Palau de Justícia. La part més moderna, pel contrari té, carrers amples i rectes, boniques avingudes i parcs. Entre els edificis religiosos figuren la gran catedral catòlica en la part vella de la ciutat, de la primera meitat del segle XIII, amb ric tresor i relíquies, i les esglésies gòtiques de Santa Maria i Santa Caterina, i la de Sant Joan. Un edifici curiós és el Rathaus (segle XV), on si conserven els retrats dels 44 delegats i altres records de la Pau de Westfàlia.
Indústria [modifica]
Les industries principals d'Osnabrück són, a més de la metal·lúrgica (que té una associació minera formada per les explotacions de Georg-Marienhütte, Eisen-und-Stahlwerk d'Osnabrück i les mines de Piesberg), la fabrica de cilindres i filferros, maquinaria, filatures de cànem, teixits de cotó, veles, pell adobada, paper, cel·luloide, productes químics, rellotges, orgues i pianos etc..
Comerç [modifica]
Aquest ram conta com a principals articles les manufactures de ferro, roba de vestir, drogues, fusta, cereals etc..
Transport [modifica]
El trafic de la ciutat està servit per tramvies i per l'exterior, Osnabrück comunica amb varies estacions ferroviàries, sent punt d'empalme de les línies fèrries Münster-Bremen-Lögne-Rheine, Osnabrück-Piesberg, Brachwede-Osnabrück, Osnabrück-Oldenburg, etc...
Cultura i Benestar Social [modifica]
Les seves institucions de cultura i benestar social són: el gimnàs catòlic i evangèlic, gimnàs i escola professional i de comerç, els seminaris catòlic i evangèlic, l'Institut per a sord-muts, dos orfenats, el Museu, el teatre i un Manicomi provincial.
És ciutat natal de Justus Möser, del ministre Stüve i de conegut escriptor Eric Maria Remarque.
Osnabrück, ciutat de la qual ja se'n parla l'any 772, entrà en la Lliga de les ciutats hanseàtiques, i a pesar de la dominació episcopal, gaudí fins el segle XVIII d'una serie de llibertats i franquícies. La guerra dels Trenta Anys pertorbà el seu benestar i va interrompre la fabricació de roba de vestir, que llavors era la seva principal font de riquesa, però el segle XVIII reaccionà amb força en el comerç del lli.
Regència [modifica]
La Regència d'Alemanya (antiga Prússia), província de Hannover. Té una extensió de 6.204 k². amb 359.449 h. (2006) i es divideix en 11 cercles: Aschendorf, 9.000 h. (2005), Bentheim 15.654 h. (2006), Bersenbrück 7.962 h. (2006), Hümmling, Iburg 11.652 h. (2005), Lingen 52.353 h. (2008), Melle 46.538 h. (2006), Meppen 34.580 h. (2006), Osnabrück ciutat: Osnabrück, regió i Wittlage 28.021 h. (1970). Els cercles d'Osnabrück tenen una extensió en conjunt de 674 k².
Bisbat [modifica]
Aquest bisbat fou fundat probablement el 810 per Carlemany, i que abraçava els territoris entre l'Ems i l'Hunte i era sufragani de l'arquebisbat de Colònia. Entre els seus bisbes i figuren Benno II (1068-1088), fidel partidari d'Enric IV del Sacre Imperi Romanogermànic, que amb documents falsos, en un plet sobre delmes, triomfà del convent de Corvie. En temps del comte de Waldeck (1532-1553), que simultàniament era bisbe de Minden i Münster, entrà la Reforma en el bisbat; en la Pau de Westfalia (1648) s'establí que Osnabrück tindria alternativament bisbe catòlic i evangèlic, i aquest hauria de ser de la casa Brunswich-Luneburg.
L'últim bisbe evangèlic fou el duc Friedrich de York. El 1802 el bisbat fou secularitzat, passant a Hannover. A arrel de la pau de Tilsit el territori passà al Regne de Westfàlia, i el 1810 a França, formant una part del departament de l'Alt Ems, i el 1815 a Hannover. L'abril de 1857 fou declarat bisbat exento i restablert; la seva jurisdicció comprèn els districtes governamentals prussians d'Osnabrück i d'Aurich i a més, la prefectura apostòlica de Slesvig-Holstein.
Personatges il·lustres [modifica]
- Friedrich Clemens Gerke.
- Jaume Pagendarm compositor (1646-1706)
- Johann Klostermann pintor (1656-1713)
Bibliografia [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Osnabrück |
- Tom núm. 40, pàgs. 884-885, de l'Enciclopèdia Espasa. ISBN 84-239-4540-5
- Bettina Meckel: Osnabrück und Umfeld. Wenner, Osnabrück, 2010. ISBN 978-3-87898-417-7
|
|||||||||
