Daguerreotip
De Viquipèdia
El daguerreotip, construït per Louis Daguerre i donat a conéixer el 1839, és un invent precursor de la fotografia moderna.
Va ser, a més, un pont entre la càmera negra creada per Zahn i retocada per Joseph-Nicéphore Niépce i la càmera d'objectiu de l'alemany Petzvalen. Les publicacions del moment van donar a conèixer el nou aparell a la societat, que va suposar sobretot una revolució en el món de la informació, ja que va permetre cobrir el seguiment de la Guerra de Crimea i de la Guerra de Secessió nord-americana.
[edita] Funcionament
Per a l'obtenció de la imatge es parteix d'una capa sensible de nitrat de plata estesa sobre una base de coure. A partir d'una exposició en la càmera, el positiu es plasma en el mercuri. Finalment, la imatge es fixa després de submergir la placa en una solució de clorur sòdic o tiosulfat sòdic diluït.
A la fi de l'any 1840 s'havien aconseguit tres progressos tècnics en el daguerrotip. En primer lloc, es va aconseguir una lent fins a 22 vegades més brillant. A més, es va augmentar la sensibilitat de les plaques davant la llum al ser recobertes per substàncies halògenes (acceleradors o substàncies ràpides), amb la qual cosa el temps d'exposició es va reduir. Finalment, les plaques es van daurar per a enriquir els tons.
[edita] Inconvenients
- Temps d'exposició exageradament llargs, 60-90 segons.
- Com que no hi havia negatiu no se'n podien fer còpies. Era necessària una nova exposició per a fer una nova còpia.
