Baiona

De Viquipèdia

Per a altres significats, vegeu «Baiona (Galícia)».


(En detall)	(En detall)

Localització

Baiona

Localització de Baiona a França

El barri de la Gran Baiona

Estat
• Regió
• Departament
• Districte
• Cantó França
Aquitània
Pirineus Atlàntics
Districte de Baiona (capital)
capital de 3 cantons

Superfície 21,68 km²

Altitud 4 m

Població (2004)
• Densitat 44.300 hab.
2.043,36 hab/km²

Coordenades

43°29′37″N 1°28′30″W / 43.493611, -1.475(i) 43°29′37″N 1°28′30″W / 43.493611, -1.475

Codi postal 64100

Codi INSEE 64102

Web

http://www.ville-bayonne.fr

Baiona (en gascó i en basc: Baiona; en francès: Bayonne) és una ciutat del sud-oest de França, situada en la confluència dels rius Nive i Ador, en el departament dels Pirineus Atlàntics. La seva població el 2005 era de 44.300 habitants.

El nom de baiona podria provenir de baia - badia en llatí - amb l'addició del sufix augmentatiu on. S'ha proposat també una etimologia basca: ibai ona -riu bo- però aquesta és probablement falsa ja que el nom de Baiona es troba també a Galícia, on mai s'ha parlat basc. A l'edat antiga, el nom basc de Baiona era Lapurdi (Lapurdum pels Romans), que ha sobreviscut com nom de la província. Baiona s'ha trobat històricament a la frontera lingüística entre el gascó i el basc. Al principi de l'edat antiga formava part del domini del basc (o de llengües del grup del basc) com bona part de la Gascunya, però amb la romanització van passar al domini del llatí que va acabar transformant-se en el gascó, que és precisament el dialecte occità més influït pel basc. A partir de finals del segle XVIII la ciutat va créixer i es va convertir en un centre industrial i portuari, capital econòmica del territori de Lapurdi i de bona part del País Basc francès, atraient prou immigració basca com per que la llengua basca hi predominés des d'aleshores sobre el gascó (no sobre el francès, que ha acabat imposant-se a tota la República).

[edita] Llengües

La llengua tradicional de la conurbació formada per Biàrritz, Baiona i Anglet (que formen la comarca del Baix Ador) és l'occità (gascó), segons les enquestes filològiques dels segles XIX i XX (veg. en particular l'Atlas linguistique de la Gascogne), però hi ha una forta presència del basc deguda a una immigració rural recent del rerepaís bascòfon. En tot cas la llengua dominant hi és el francès des del segle XX. Els moviments culturals locals reivindiquen el gascó i el basc i han obtingut una retolació trilingüe en francès, en basc i en gascó.

Encara que la barreja entre bascos i gascons sembla la norma (per exemple, un bon tros de la riba del riu Ador es coneix com el País Charnègo^[1], o sigui, país mestís en gascó, pel mestissatge de bascos i gascons), diferents fonts difereixen a l'hora d'adscriure la ciutat a una o altra banda: mentre les fonts basques la consideren una ciutat de Lapurdi^[2] i gairebé sempre la seva capital, les fonts occitanes la situen (juntament amb les veïnes Biarritz i Anglet) dins del domini lingüístic occità^[3] i la consideren part de la Gascunya^[4]. Les fonts franceses en general opten per no prendre partit i destacar la bona convivència^[5].