Izura-Azme

Plantilla:Infotaula geografia políticaIzura-Azme
Ostabat-Asme
Imatge

Localització
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 43° 15′ 21″ N, 1° 04′ 15″ O / 43.2558°N,1.0708°O / 43.2558; -1.0708
EstatFrança
Entitat territorial administrativaFrança Europea
RegióNova Aquitània
DepartamentPirineus Atlàntics
Districtedistricte de Baiona
CantóCantó d'Iholdi Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població214 (2021) Modifica el valor a Wikidata (14,02 hab./km²)
Geografia
Entitat estadísticaàrea de concentració metropolitana de Donapaleu Modifica el valor a Wikidata
Superfície15,26 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud440 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Organització política
Membre de
Identificador descriptiu
Codi postal64120 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari


Izura-Azme (en francès i oficialment Ostabat-Asme), és un municipi de la Baixa Navarra, un dels set territoris del País Basc, al departament dels Pirineus Atlàntics i a la regió de la Nova Aquitània. Limita amb les comunes de Landibarre a l'oest, Larzabale-Arroze-Zibitze i Jutsi al sud, Arhantsusi a l'est, Ostankoa i Uhartehiri al nord.

Demografia[modifica]

Evolució de la població
1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
326 302 332 376 438 424 630 569 588
1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
518 501 465 426 414 426 394 381 398
1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
385 382 394 341 436 400 365 356 308
1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2011 2016
278 256 256 235 219 229 - - -
2019 - - - - - - - -
- - - - - - - - -


Història[modifica]

La comuna va ser creada per Decret de 13 de juny de 1841 en reunir les localitats d'Ostabat i d'Asme. Amb anterioritat, des del segle x durant l'Edat Mitjana, Ostabat va destacar com una de les etapes importants de passada dels pelegrins de la ruta Via Podiensis cap a Santiago de Compostel·la. Cap a mitjans del segle xiv comptava amb 2 hotels, 2 hostalatges i una vintena d'albergs amb capacitat per a 5 000 viatgers.

El 1228 la ciutat va ser atacada per les tropes del rei navarrès Sanç el Fort que van destruir part de les muralles que encara es conserven. En romanç navarrès s'anomenava Ostavals. Durant les guerres de religió del segle xvi, Ostabat va ser incendiada però a la proclamació d'Enric IV de França, que detenia també el títol de rei de Navarresa, la localitat va obtenir privilegis reals, entre ells, la facultat de construir un gran mercat i d'organitzar una fira anual.

En 1964 es va inaugurar el monument de l'anomenat "encreuament de Gibraltar" on conflyen tres de les vies de pelegrinatge tradicional cap a Santiago de Compostel·la: la via Turonensis, la via Lemovicensis i la via Podiensis. Gibraltar en aquest cas, procedeix segons alguns autors de la veu en euskera Xibaltarre amb el qual la toponímia basca designa diversos llocs on s'instal·laven campaments de gitanos vinguts d'Andalusia. Per a uns altres, pot ser també una deformació de Salbatore en referència al santuari de Sant Salvador.

Patrimoni[modifica]

  • Castell de Laxague, del segle xiv
  • Casa forta de Latsaga, segles xiii i xiv
  • Restes de la muralla
  • Capella de Saint Nicolas de Myre, segle xi
  • Hospici i oratori de Harambeltz

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Izura-Azme