Biarritz
|
|||||
| Localització | |||||
  Biàrritz
Localització de Biàrritz a la República Francesa
Localització departament
 Biàrritz
Localització de Biàrritz a Pirineus Atlàntics
|
|||||
 |
|||||
| Estat • Regió • Departament • Districte • Cantó |
França Aquitània Pirineus Atlàntics Baiona Capital de 2 cantons |
||||
| Superfície | 11,66 km² | ||||
| Població (2009[1]) • Densitat |
25.397 hab. 2.178,13 hab/km² |
||||
| Coordenades | (i) | ||||
| Codi postal | 64200 |
||||
| Codi INSEE | 64122 |
||||
Biàrritz (en occità Biàrritz, en basc Miarritze i en francès i oficialment Biarritz) és un municipi basco-francès situat al territori històric de Lapurdi al departament de Pirineus Atlàntics i a la regió d'Aquitània. L'any 1999 tenia 30.055 habitants. Limita al nord amb Angelu; al sud-est amb Arbona i Arrangoitze al sud amb Bidarte i al oest amb el mar Cantàbric .
Taula de continguts |
[modifica] Curiositats
Biàrritz és una ciutat reivindicada com part d'Occitània (Gascunya) i alhora del País Basc Nord, situat en el sud-oest de França. Està banyada pel golf de Biscaia . Es troba al departament dels Pirineus Atlàntics (64) a la regió d'Aquitània. Està a prop de Baiona i Anglet, i a 18 quilòmetres de la frontera amb Espanya.
El casino de Biàrritz (obert des del 10 d'agost de 1901) i les seves platges fan de la ciutat un centre turístic. El surf troba en Biàrritz un dels punts més importants per a la seva pràctica. Biàrritz viu de cara al mar. Va ser en els seus orígens un poble balener.
Durant el segle XVIII els doctors recomanaven els banys de mar a Biàrritz per les seves propietats terapèutiques. Biàrritz va arribar la fama en 1854, any en què la Emperadriu Eugènia (esposa de Napoleó III) va fer construir un Palau en la platja (avui dia conegut com Hotel du Palais).
La Familia Real Britànica va passar temporades a Biàrritz.
[modifica] Llengües
La llengua tradicional de la conurbació formada per Biàrritz, Baiona i Anglet (que formen la comarca del Baix Ador) és l'occità (gascó), segons les enquestes filològiques dels segles XIX i XX (veg. en particular l'Atlas linguistique de la Gascogne), però hi ha una forta presència del basc deguda a una immigració rural recent del rerepaís bascòfon. En tot cas la llengua dominant hi és el francès des del segle XX. Els moviments culturals locals reivindiquen l'occità i el basc i han obtingut una retolació trilingüe en francès, en basc i en occità.
[modifica] Evolució demogràfica
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
[modifica] Administració
| Període | Identitat | Partit |
|---|---|---|
| 1895-1904 | Félix Moureu | |
| 1904-1919 | Pierre Forsans | |
| 1919-1929 | Joseph Petit | |
| 1929-1941 | Ferdinand Hirigoyen | |
| 1941-1944 | Henri Cazalis | |
| 1945-1977 | Guy Petit | |
| 1977-1991 | Bernard Marie | RPR-UDF |
| 1991- | Didier Borotra | UDF, després MoDem |
[modifica] Agermanaments
.svg){kind=small}
[modifica] Referències
- ↑ «Populations légales 2009» (en francès). INSEE, 2011-12-29. [Consulta: 2012-01-19]. «Les poblacions legals 2009 entren en vigor l'1 de gener de 2012»
[modifica] Enllaços externs
| Municipis de Lapurdi |  |
|---|---|
| Ahetze · Ahurti · Ainhoa · Anglet · Arbona · Arrangoitze · Azkaine · Bardoze · Basusarri · Beskoitze · Biàrritz · Bidarte · Biriatu · Bokale · Donibane Lohizune · Kanbo · Ezpeleta · Getaria · Gixune · Haltsu · Hazparne · Hendaia · Itsasu · Jatsu · Larresoro · Lehuntze · Lekorne · Lekuine · Hiriburu · Luhuso · Makea · Milafranga · Mugerre · Sara · Senpere · Urketa · Urruña · Uztaritze · Ziburu · Zuraide | |
