Hug I de França

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Hug Capet, primer rei de la Dinastia Capet

Hug I de França o Hug Capet (~ 940 - Les Juifs, prop de Chartres, 24 d'octubre de 996) fou comte de París, duc de França (956 - 987), rei dels francs (987 - 996) i fundador de la Dinastia dels Capets.[1]

Llinatges[modifica | modifica el codi]

Hug Capet fou fill d'Hug el Gran, duc dels francs, i la seva esposa Edwiga de Saxònia. Per línia paterna era nét del rei Robert I de França, i per línia materna d'Enric I d'Alemanya.

Hug el Gran va morir el 16 de juny del 956, data en què el jove Hug, el germà gran dels tres fills del duc difunt, encara era menor. Tots tres van passar sota la tutela del seu oncle Brunó de Colònia, arquebisbe de Colònia, mentre que llurs «honors» van passar a les mans del welf, Hug l'Abat.

Duc dels francs[modifica | modifica el codi]

Escut d'armes de la Dinastia Capet

Al 960 esdevingué duc dels francs, també va ser comte d'Orleans així com abat laic de sant Martí de Tours, de Marmoutier, Saint-Germain-des-Prés i Saint-Denis.

Rei dels francs[modifica | modifica el codi]

Va ser elegit rei per una assemblea de grans reunits a Senlis l'1 de juny de 987 després que morís sense successió el rei carolingi Lluís V de França a causa d'un accident de caça l'any 987. Va ser coronat a Noyon el 3 de juliol de 987 per l'arquebisbe de Reims amb la qual cosa esdevé rei per dret diví. El “rei del caputxó”[2] va inaugurar, així, la dinastia Capet que durarà fins a l'any 1328 -amb les branques col·laterals fins al 1792-, i va acabar amb la dinastia precedent malgrat que el carolingi Carles de Lotaríngia també optés al tron de França. Ara bé, tant la intervenció de l'arquebisbe de Reims així com el suport del partit imperial, contrari a la unió de la Lorena amb el regne de l'oest, perquè esdevindria un regne massa potent que podria fer ombra a l'autoritat imperial, van ser decisius perquè Hug Capet fos elegit rei tot i la legitimitat de la candidatura de Carles de Lorena.

Carolingis i robertians

Regnat d'Hug Capet[modifica | modifica el codi]

Entorn econòmic[modifica | modifica el codi]

El seu regnat va suposat la feudalització de la moneda. La feblesa del poder reial va portar que molts bisbes, senyors i abadies encunyessin la seva pròpia moneda i es va estendre la pràctica de pesar les monedes per a comprovar el seu valor.[3]

Entorn eclesiàstic[modifica | modifica el codi]

La direcció d'abadies és confiada a persones laiques, amb la qual cosa la disciplina monàstica es va relaxar i el nivell cultural dels sacerdots va baixar. En contraposició aquells rars monestirs que van conservar una conducta irreprotxable rebien nombroses donacions econòmiques a canvi de cartes d'absolució, especialment post mortem[4]Alguns monestirs, amb la seva fama, havien guanyat certa autonomia, per exemple Cluny, l'abat del qual era amic personal del rei.[5]

Les revoltes dels vassalls[modifica | modifica el codi]

Al nord est els enemics del rei:Comte de Flandes, comte de Vermandois i el comte de Blois. Els aliats del rei:Comte de Normandia, casat amb la seva germana Emma i el comte d'Anjou

Hug es va trobar amb els intents d'independència dels seus vassalls de la zona entre el Sena i el Loira. El comte Thibaud de Blois, qui havia estat fidel al seu pare Hug el Gran i a canvi li havia confiat el govern de la ciutat de Laon, es va proclamar ell mateix, comte de Blois, va fer fortificar les principals viles i va cercar el suport de Chartres i Châteaudun.

Carles de Lorena havia intentar ser escollit rei de França a la mort del darrer dels carolingis, Lluís V de França, però el bisbe Adalberó de Reims l'havia desprestigiat en una reunió amb els grans senyors en què va exposar el caràcter traïdor de Carles acusant-lo de diferents càrrecs : intent d'usurpar la corona (978), aliar-se amb Otó II i de difamar la seva cunyada acusant-la d'adúltera la reina Emma d'Itàlia.[6] Durant el regnat d'Hug, Carles es va fer fort a Laon i el rei va haver de muntar un setge a la ciutat.[7] Llavors va morir el bisbe Adalberó i Hug va nomenar per a substituir-lo Arnoul, un fill il·legítim del difunt Lotari de França, esperant que es posaria de la seva banda, però aquest va lliurar Reims a Carles de Lorena.[7] Hug només va rebre el suport d'Eudes I de Blois. Un cop guanyada la ciutat va fer jutjar Arnoul per un concili a Saint-Basle-de-Verzy (el 18 i 19 de juny del 991), que el va deposar i al seu lloc va nomenar Gerbert d'Aurillac.

L'any 991 es va formar una coalició entre el rei, el comte d'Anjou i el duc de Normandia per tal de vèncer la rebel·lió d'Eudes de Blois. Entre tots van guanyar la ciutat de Melun, però Eudes va reprendre les armes i es va apoderar de Nantes, que seria alliberada pel d'Anjou Fulques Nerra.

Inquiets per les ànsies de poder del comte d'Anjou, Ricard I de Normandia, Eudes de Blois i Balduí IV de Flandes es van aliar contra ell (995-996). El conflicte es veuria interromput per la mort d'Eudes el març del 996 i definitivament per la mort d'Hugues¹ Capet a finals d'octubre del mateix any.[8]

Els ducats silenciosos[modifica | modifica el codi]

Entre totes aquestes lluites contra el rei Hug, van haver comtats que es van mantenir al marge.
El comtat de la Bretanya perquè gaudia d'una certa autonomia.
El comtat d'Aquitània tampoc va causar problemes. La germana del comte d'Aquitània estava casada amb Hug.
El comtat de Borgonya estava dirigit pel germà del rei Enric Odó.[9]


Matrimoni i descendència[modifica | modifica el codi]

Hug Capet i Adelaida d'Aquitània

Hug Capet es va casar l'any 968 amb Adelaida d'Aquitània, filla de Guillem III d'Aquitània. D'aquest matrimoni van néixer tres fills.

Tingué un fill il·legtítim conegut com a Guaslí de França (?-1030), arquebisbe de Bruges

Successió[modifica | modifica el codi]

Igualment que el rei Lotari I, el primer capet va fer elegir i va coronar rei de tot el domini reial el seu hereu, Robert, a finals de l'any 987 amb la qual cosa evità les lluites dinàstiques entre germans que havien estat molt freqüents durant les dinasties merovíngia i carolíngia. Hug Capet va morir prop de Chartres, sent enterrat posteriorment a la catedral de Saint-Denis.

Notes[modifica | modifica el codi]

¹Pels símptomes descrits pels cronistes del seu temps, sembla que va morir emmalaltit de verola.[10]

Precedit per:
Lluís V
Rei de França
987996
Succeït per:
Robert II el Pietós


Cronologia dels reis de França, reis dels Francesos i emperadors dels Francesos
del 987 a 1870
987 996 1031 1060 1108 1137 1180 1223 1226
   Hug Capet Robert II Enric I Felip I Lluís VI Lluís VII Felip II Lluís VIII   
1226 1270 1285 1314 1316 1316 1322 1328 1350
   Lluís IX Felip III Felip IV Lluís X Joan I Felip V Carles IV Felip VI   
1350 1364 1380 1422 1461 1483 1498 1515 1547 1559
   Joan II Carles V Carles VI Carles VII Lluís XI Carles VIII Lluís XII Francesc I Enric II   
1559 1560 1574 1589 1610 1643 1715 1774 1792
   Francesc II Carles IX Enric III Enric IV Lluís XIII Lluís XIV Lluís XV Lluís XVI   
1792 1804 1814 1824 1830 1848 1852 1870
     -   Napoleó I Lluís XVIII Carles X Lluís Felip I - Napoleó III   

Portal:Història - Regne de França - merovingis - carolingis - Capets - Valois - borbons - Bonaparte


Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Hug I de França». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «Capet». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. Philippe Contamine, Marc Bompaire, Stéphane Lebecq, Jean-Luc Sarrazin:"L'économie médiévale", Collection U, Armand Colin 2004, p. 128
  4. Georges Duby:" L'an mil", Paris, Gallimard, 1993 (ISBN 978-2-07-032774-4) pàg276
  5. Michel Balard, Jean-Philippe Genet et Michel Rouche:" Le Moyen Âge en Occident", Hachette 2003, p. 104-105
  6. Michel Parisse:"Le roi de France et son royaume autour de l'an mil", Paris, Picard, 1992 (ISBN 978-2-7084-0420-5)pàg 31-32
  7. 7,0 7,1 François Menant i altres:" Les Capétiens. Histoire et dictionnaire". 987-1328, Paris, Robert Laffont, 1999 (ISBN 978-2-221-05687-5) pàg 32
  8. François Menant i altres:" Les Capétiens. Histoire et dictionnaire". 987-1328, Paris, Robert Laffont, 1999 (ISBN 978-2-221-05687-5) pàg 30-31
  9. «BURGUNDY DUCHY, DUKES».
  10. Yves Sassier, Hugues Capet, Paris, Fayard, 1987 (ISBN 978-2-213-01919-2),pàg.265
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hug I de França