Estats Generals de França

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
5 maig de 1789 Obertura dels Estats Generals a Versalles

Els Estats Generals de França de l'Antic Règim van ser una important institució representativa del Regne, en forma d'assemblea convocada pel Rei i on acudien representants de cada estament. Van ser una institució del poder a França que representava els tres estats: noblesa (primer estat), clergat (segon estat) i la resta del poble (tercer estat). Van ser creats en 1302 per Felip IV de França i van ser dissolts per Lluís XIII el 1614. Van éssers convocats de nou, i per darrera vegada, el 1789, Estats generals de 1789.

Els Estats Generals es van reunir un total de 21 vegades en 487 anys. Van ser una assemblea excepcional, i la seva reunió solia significar la resposta a una crisi política o financera, que obligava a conèixer l'opinió dels súbdits per confirmar una decisió reial, particularment en matèria fiscal. Estaven compostos per diputats (elegits amb un mandat dels seus electors redactat en forma de quaderns de queixes (els anomenats cahiers de doléances) dels tres ordres o estaments: clergat, noblesa i tercer estat, i es reunien per "braços", és a dir, que cada estament debatia entre si i emetia un vot. Aquesta particularitat va ser una de les que es van discutir en la seva última reunió, el maig de 1789, a l'inici de la Revolució Francesa.

Els esmentats estaments es reunien separadament i comptaven cada un amb 300 representants, tret del tercer, que en tenia sis-cents, dels que dos terços havien de disposar de coneixements legals i tres quartes parts provenir de ciutats de més de dos mil habitants,.[1] El sistema de vot utilitzat era estamental, comptant un vot per a cada una de les cambres.

La funció d'aquestes assemblees era aprovar les lleis i els impostos. El maig de 1789 el rei Lluís XVI, ofegat pels deutes de l'ajut francès a la Guerra de la Independència dels Estats Units es veié obligat a convocar una d'aquestes assemblees, la primera que es reunia en cent setanta-quatre anys, per a cercar suport econòmic. Va ser molt controvertida pels problemes que es van suscitar entre els representants dels estaments superiors i els que anaven en representació del poble, queixant-se aquests darrers dels enormes privilegis que posseïen els primers i dels acords que prenien per seguir-los tenint. Aquestes disputes desembocaran en l'aparició d'una gran quantitat de pamflets que van recórrer totes les ciutats i pobles de França. El descontentament popular va donar lloc, el 14 de juliol de 1789, a l'esclat de la Revolució Francesa amb la presa de la Bastilla.

El 17 de juliol de 1789, els estats generals són transformats en Assemblea General.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Estats Generals de França Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Spielvogel, Jackson J. Western Civilization: A Brief History (en anglès). Cengage Learning, 2010, p.402. ISBN 0495571474.