Joan II de Lorena

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Moneda amb l'efígie de Joan II de Lorena

Joan II de Lorena fou un noble francès (Toul 1427 - Barcelona 1470) duc de Lorena (1453-1470), príncep de Girona (1466-1470) i duc de Calàbria (1434-1470).

Era fill de Renat I d'Anjou i d'Isabel de Lorena. En ser nomenat el seu pare rei de Nàpols, ell obtingué el títol de duc de Calàbria. El 1466, Renat fou declarat rei dels catalans en el context de la guerra contra Joan II i Joan participà en les lluites successòries catalanes.

El 1467 inicià una campanya militar a l'Empordà i assetjà la Força Vella de Girona. L'agost del mateix any arribà a Barcelona, on foren paleses les seves divergències amb la Generalitat. Amb l'ajut de Lluís XI de França conquerí Girona (1469), però la falta d'entesa amb els enemics de rei Joan II el féu desistir.

Tanmateix, la seva mort el 16 de desembre de 1470 a Barcelona va acabar de decidir la fi de la guerra.[1]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Imprenta nacional. Historia de la legislación y recitaciones del derecho civil de España, Volum 7, 1863. , pàg. 69