Guido Starhemberg

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Guido von Starhemberg

Guido Wald Rüdiger, comte de Starhemberg (Graz, 1657 - Viena, 7 de març, 1737) fou un militar austríac.

Era cosí d'Ernst Rüdiger von Starhemberg (1638-1701), el famós comandant de Viena durant el setge turc de 1683 en la Gran Guerra Turca, en el qual Guido també estigué present. Posteriorment seguí el seu cosí i el Príncep Eugeni de Savoia en batalles contra els turcs.

Durant la Guerra de Successió Espanyola Starhemberg lluità a Itàlia i a la Península. Entre el 1706 i 1708 fou comandant en cap de l'exèrcit imperial a Hongria lluitant contra els insurgents de Francis II Rákóczi.

Al 1708 fou nomenat comandant en cap de les tropes austriacistes a Espanya. Juntament amb James Stanhope després de les victorioses batalles d'Almenar[1] i Monte de Torrero.[1] conqueriren Madrid el 1710,[1] El desembre de 1710, en veure la ciutat de Madrid deserta i l'hostilitat dels castellans, decidí retirar-se als territoris de l'antiga Corona d'Aragó per a passar l'hivern.[2] Durant l'evacuació de Castella, les tropes britàniques es rendiren a Brihuega.[3] L'exèrcit borbònic es llençà aleshores sobre el cos principal de l'exèrcit austriacista a la Batalla de Villaviciosa (1710), però les tropes borbòniques foren derrotades i hagueren de retirar-se del camp de batalla.[4] Malgrat la victòria a Villaviciosa, les nombroses baixes patides i la rendició de tot el cos expedicionari britànic a Brihuega l'impossibilità resistir a l'Aragó i prosseguí l'evacuació fins a Catalunya. En la Batalla de Prats de Rei, les tropes borbòniques foren novament aturades,[5] mentre es nomenava Guido Starhemberg virrei de Catalunya.

Després de la Pau d'Utrecht (1713), Guido Starhemberg firmà el Conveni de l'Hospitalet,[6] mitjançant el qual s'evacuaven totes les tropes austríaques de Catalunya amb els vaixells anglesos, que les transportaren fins a Gènova.

Quan morí el 1737 era governador d'Eslavònia.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 Mata, Jordi. «6 batalles decisives». Especial 1714. Monogràfic de la Revista Sàpiens [Barcelona], núm. 108, setembre 2011, p.32-37. ISSN: 1695-2014.
  2. Hernàndez, Francesc Xavier. Història Militar de Catalunya. Vol. III: La defensa de la Terra. Barcelona: Rafael Dalmau, 2003, p. 231. ISBN 84-232-0664-5. 
  3. Jaques, Tony. Dictionary of Battles and Sieges: A-E (en anglès). Greenwood Publishing Group, 2007, p. 165-166. ISBN 0313335370. 
  4. Hernàndez, Francesc Xavier. Història Militar de Catalunya. Vol. III: La defensa de la Terra. Barcelona: Rafael Dalmau, 2003, p. 332. ISBN 84-232-0664-5. 
  5. Albertí, Santiago. L'onze de setembre. Albertí editor, 2006, p. 104. ISBN 8472460797. 
  6. Albareda Salvadó, Joaquim. La Guerra de Sucesión de España (1700- 1714). Barcelona: Crítica, 2010, p. 366. ISBN 978-84-9892-060-4.