Batalla de Villaviciosa de Tajuña

Batalla de Villaviciosa de Tajuña
Campanya: Guerra de Successió Espanyola
Part de: la Guerra de Successió Espanyola
El Duc de Vendôme i Felip V per Jean Alaux, Versalles
Data 10 de desembre de 1710 Localitat Villaviciosa de Tajuña (Guadalajara) Resultat Empat tàctic; Victòria estratègica franco-espanyola
Bàndols
Regne de França Regne d'Espanya	Àustria Províncies Unides Portugal
Comandants en cap
Lluís Josep de Borbó-Vendôme	Guido Starhemberg
Forces
20.000 homes	entre 12.000 i 14.000 homes
Baixes
entre 2.000 i 3.000 morts o ferits	entre 2.000 i 3.000 morts o ferits

La Batalla de Villaviciosa va tenir lloc el 10 de desembre de 1710 durant la Guerra de Successió Espanyola, un dia després de la Batalla de Brihuega.

Preludi

Després d'haver d'abandonar Madrid per la impossibilitat de defensar-la amb èxit, les tropes lleials al Arxiduc Carles van iniciar una retirada ordenada cap a Barcelona, assetjades ocasionalment per guerrillers a favor de Felip V d'Espanya. L'exèrcit franco-espanyol, present en el centre d'Espanya, capitanejat per Lluís Josep de Borbó-Vendôme, va iniciar una persecució agressiva amb l'objectiu de derrotar de forma definitiva a les forces aliades presents en la península ibèrica. Aviat va donar abast a la rereguarda, el grup britànic d'entre 4.000 i 5.000 homes, al comandament de James Stanhope, Primer Comte Stanhope. El 8 de desembre de 1710 es van enfrontar les dues forces a Brihuega, i els anglesos, àmpliament superats en nombre, van ser completament derrotats i fets presoners els supervivents, després d'oposar ferotge resistència.

La batalla

Guido von Starhemberg, que havia rebut massa tard notícies del perill en què es trobava el grup britànic, va retrocedir immediatament i va plantar cara a l'exèrcit franco-espanyol en una sagnant batalla a prop de Villaviciosa de Tajuña. L'exèrcit aliat va mantenir el control del camp de batalla, però tots dos bàndols la van considerar una victòria.

Resultat

Malgrat l'empat tècnic, la batalla va suposar un èxit per Lluís Josep de Borbó-Vendôme, ja que l'exèrcit de l'Arxiduc, encara que va aconseguir continuar la seva retirada de forma ordenada, es va veure debilitat i va ser perseguit pels irregulars i la cavalleria franco-espanyola. Quan van arribar a Barcelona el 6 de gener de 1711, havia quedat reduït a uns 6.000 o 7.000 homes, i la ciutat era pràcticament l'únic enclavament espanyol que reconeixia l'autoritat de l'Arxiduc Carles.

Enllaços externs

• Descripció de les batalles de Brihuega i Villaviciosa
• Commemoració del III Centenari de les batalles de Brihuega i Villaviciosa