Conquesta austriacista de Menorca

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Conquesta austriacista de Menorca
Guerra de Successió Espanyola
Data Setembre de 1708
Localitat Menorca
Resultat Decisiva victòria Austriacista
Conquesta austriacista de Menorca (Espanya)
Conquesta austriacista de Menorca
Conquesta austriacista de Menorca
Conquesta austriacista de Menorca
Coord.: 39° 53′ 0″ N, 4° 3′ 0″ E / 39.88333°N,4.05000°E / 39.88333; 4.05000
Bàndols
Escut Felip V Monarquia Hispànica
Pavelló reial del Regne de França Regne de França
Anglaterra Regne d'Anglaterra
Corona d'Aragó Corona d'Aragó
Regne de Portugal Regne de Portugal
Comandants en cap
Escut Felip V Diego Leonardo Dávila
Pavelló reial del Regne de França Capità la Jonquière
Anglaterra James Stanhope
Anglaterra John Leake
Bandera de Catalunya Joan Miquel Saura Morell
Forces
1.000 2.000

La conquesta austriacista de Menorca fou un dels episodis de la Guerra de Successió Espanyola.

Antecedents[modifica | modifica el codi]

A Menorca, abassegada per sa forta guarnició espanyola que ocupava s'illa, es produí s'aixecament austriacista de Menorca el 20 d'octubre de 1706.[1] Sa lluita entre carlistes i filipistes dura tres mesos, fins que és gener de 1707, Felip V envia un batalló de reforç al governador Diego Leonardo Dávila procedent de Toló, que tornà a controlar s'illa el 12 de gener de 1707.[2]

La Conquesta dels Anglesos[modifica | modifica el codi]

Anglaterra no perdia de vista ses seves ambicions d'instal·lar-se fermament a sa Mediterrània, i James Stanhope va salpar de Barcelona amb 600 anglesos, 600 portuguesos i 500 espanyols des de Barcelona,[3] als que es van sumar a Mallorca 300 homes comandats per Joan Miquel Saura Morell, arribant a Maó el 13 de setembre de 1708, on John Leake feia una setmana que esperava reconeixent el terreny.

Les tropes van desembarcar a Alcaufar el 14 de setembre i van trigar uns quants dies a arribar al Castell de Sant Felip per la manca de camins, on la guarnició de 1000 homes, comandada pel capità francès La Jonquière i Diego Leonardo Dávila es va rendir per evitar una massacre entre les dones i els nens refugiats.[3]

Conseqüències[modifica | modifica el codi]

Menorca era per als britànics un punt estratègic de consideració i gràcies a sa seva ajuda estratègica amb homes i doblers a l'emperador Habsburg, es va fer amb Gibraltar, Menorca i concessions comercials a Amèrica, convertint el port de Maó en el principal port britànic al Mediterrani fins a la presa de Malta, i als britànics en senyors del Mediterrani.[4]

L'illa va romandre en mans britàniques fins a l'any 1802 tot i puntuals dominis francès i espanyol, i durant aquest període, van construir torres de defensa, castells, el fort Marlborough, es va fer segur el port de Maó, la capital va passar de Ciutadella a Maó, i es va construir la primera carretera entre Maó i Ciutadella, el Camí d'en Kane.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Casasnovas Camps, Miquel Àngel. Biblioteques, llibres i lectors: la cultura a Menorca entre la contrareforma. L'Abadia de Montserrat, 2001, p.192. ISBN 8484152545. 
  2. Juan Vidal, Josep; Martínez Ruiz, Enrique. Política interior y exterior de los Borbones (en castellà). Ediciones AKAL, 2001, p.74. ISBN 8470904108. 
  3. 3,0 3,1 Gregory, Desmond. Minorca, the illusory prize: a history of the British occupations of Minorca (en anglès). Associated University Presse, 1990, p.24-25. ISBN 0838633897. 
  4. Frey, Linda; Frey, Marsha. The treaties of the War of the Spanish Succession: an historical and critical dictionary (en anglès). Greenwood Publishing Group, 1995, p.241. ISBN 0313278849.