Santpedor
|
|||||
| Localització | |||||
| Municipi del Bages | |||||
|
Vista general de Santpedor,l'ermita de Sant Francesc a l'esquerra i el Mirador de Montserrat al fons. |
|||||
| Estat • Autonomia • Província • Àmbit funcional • Comarca |
Espanya Catalunya Barcelona Comarques centrals Bages |
||||
| Gentilici | Santpedorenc, santpedorenca | ||||
| Superfície | 16,60 km² | ||||
| Altitud | 336 msnm | ||||
| Població (2011[1]) • Densitat |
7.185 hab. 432,83 hab/km² |
||||
| Coordenades | UTM(ED50) 31T 403642 4626664(i) | ||||
| Organització Entitats de població • Alcalde: |
3 Laura Vilagrà Pons (ERC) |
||||
| Codi territorial | 081923 |
||||
| Web | |||||
Santpedor és una vila, cap del municipi del mateix nom, de la comarca del Bages.
Se situa al nord de Manresa i en el sector més pla del Bages, dedica la major part del seu terme als conreus però també disposa d'àrees industrials en ple desenvolupament. Avui Santpedor és una de les poblacions de la comarca amb major creixement urbanístic i manté una activa vida cultural i esportiva. Fa temps que es treballa en la recuperació i condicionament dels aiguamolls del sud de la vila, on s'ha constatat l'existència d'espècies ornitològiques interessants.
Santpedor conserva alguns portals del seu antic recinte emmurallat, que donen al barri antic de la vila un atractiu caràcter medieval. L'església de Sant Pere, d'origen romànic però actualment de bonica factura gòtica, ha estat restaurada fa poc. A l'entorn de la vila destaca l'ermita de Sant Francesc, bon mirador sobre el pla de Bages, i Santa Anna de Claret, un indret agradable amb dues esglesioles: la romànica de Santa Maria i la barroca de Santa Anna.
Taula de continguts |
[modifica] Història
El nom deriva de la construcció l'església de Sant Pere a l'indret conegut antigament pel lloc d'Or, anomenant-se Sant Pere d'Or. D'aquest nom prové la contracció Santpedor. La documentació escrita més antiga que fa referència al lloc d'Or és de l'any 937 i l'església està documentada des del 996. El 1082, Ramon Berenguer II va cedir la meitat el seu alou al monestir de Sant Benet de Bages.[2]
Als segles següents, XI a XIII, Santpedor experimenta un creixement progressiu que culmina durant la primera meitat del segle XIV fins que la pesta negra castigà durament la població l'any 1348. D'aquest període en resten valuosos testimonis arquitectònics. Durant aquest període, Santpedor fou vila reial, és a dir, que no depenia de cap senyor feudal, sinó directament de la corona.
El rei Pere el Cerimoniós vengué Santpedor a un noble anomenat Francesc de Perellós, però els santpedorencs aconseguiren reunir 5.000 florins d'or per recuperar els drets sobre el municipi i retornar-lo a la protecció reial. L'any 1400, el rei Martí l'Humà premiaria aquest esforç atorgant a vila el títol de "carrer de Barcelona". Santpedor tenia el privilegi d'enviar representants a les corts catalanes.[2]
Malgrat que l'agricultura continuà essent la principal activitat econòmica del poble entre els segles XVI i XVIII, es desenvoluparen algunes activitats manufactureres que tingueren certa significació en l'economia local com la dels paraires (filadors, cardadors i teixidors de llana) i la producció d'aiguardent, que fins i tot s'exportava a altres comarques. Santpedor fou durant molts segles la segona població del Bages i tingué fortes rivalitats amb Manresa.[2]
Santpedor participà activament a la Guerra del Francès (1808-1814). La memòria popular feu llegenda de la intervenció del jove Isidre Lluçà i Casanoves, conegut com el timbaler del Bruc, en el primer combat del Bruc, el 6 de juny de 1808.
Després de la guerra hi hagué una forta regressió econòmica agreujada per la competència de les noves indústries que anaven creixent al voltant dels rius Llobregat i Cardener, ja que a Santpedor encara es teixia a mà. Les tres Guerres Carlines i la plaga de fil·loxera que assolà les vinyes tancaren el segle XIX no gaire afortunat per al poble.
La recuperació arribà al primer quart del segle XX amb l'arribada del ferrocarril (1884), la creació de la Cooperativa Agrícola (1905), l'arribada de l'electricitat (1911) i la portada de l'aigua (1932). Com a la resta de Catalunya, el creixement s'estroncà amb la Guerra Civil.
El tèxtil fou pràcticament l'única indústria que subsistí fins que també entrà en crisi a la dècada del 1960, provocant el sorgiment d'altres activitats, que com a la resta de la comarca, va comportar l'arribada de nombroses famílies procedents d'altres comunitats de l'estat, atretes per les possibilitats de feina.
[modifica] Demografia
| Entitat de població | Habitants |
|---|---|
| Mirador de Montserrat, el | 418 |
| Santpedor | 6.413 |
| Serrat de Castellnou, el | 44 |
| Dades: 2009. Font: Idescat | |
El doblament de la població (dels 3.158 habitants de l'any 1975 s'ha passat a 6.263 el 2006) dels darrers 30 anys és fruit de la immigració i la consideració de Santpedor com a alternativa elitista d'habitatge de tranquil·litat i qualitat a la vora de Manresa a l'abast de poques persones.
|
||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||
| 1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) | ||||||||||||||||||||
[modifica] Administració
| Període | Nom de l'alcalde | Partit polític |
|---|---|---|
| 1979 - 1983 | José Sala Coll | Per imperatiu legal |
| 1983 - 1987 | Joan Carreras Mata | Independents |
| 1987 - 1991 | Josep M. Mas | CiU |
| 1991 - 1995 | Josep Santamans Gubianas | PSOE-PSC |
| 1995 - 1999 | Josep Santamans Gubianas | PSOE-PSC |
| 1999 - 2003 | Josep Santamans Gubianas | PSOE-PSC |
| 2003 - 2007 | Laura Vilagrà Pons | ERC en coalició amb CiU |
| 2007 - 2011 | Laura Vilagrà Pons | ERC |
| 2011 - ara | Laura Vilagrà | ERC |
[modifica] Llocs d'interès
[modifica] Festivitats
- 2a setmana de juny, Festa Major
- 2 i 3 d'octubre, Fira de Sant Miquel
[modifica] Personatges famosos
- Pep Guardiola, entrenador del FC Barcelona.
- Timbaler del Bruc, timbaler de la batalla del Bruc de Montserrat (Guerra del Francès).
- Bernat Espinalt, geògraf de finals del segle XVIII.
- Rafael Martínez i Aguilera, jugador de bàsquet del Pamesa València.
[modifica] Referències
- ↑ «Padró municipal a data d'01-01-2011» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 16-12-2011. [Consulta: 19-12-2011].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Pladevall, Antoni (1999), Guies Catalunya Romànica, Bages, Barcelona, Pòrtic. ISBN 84 7306 699 5
[modifica] Enllaços externs
- Web oficial de l'Ajuntament de Santpedor
- Informació de la Generalitat de Catalunya
- Fitxa del web del Consell Comarcal
|
|||||