Helena de Constantinoble
De Viquipèdia
Flavia Iulia Helena, també coneguda com a Santa Helena i Helena de Constantinoble (248 – 329 nascuda probablement a Drepanum (abans de ser anomenada Hel·lenòpolis) en el golf de Nicomèdia, va ser la primera dona de Constanci Clor i mare de Constantí I el Gran.
D'origen humil (se la tenia per filla d'un masover), una llegenda posterior (esmentada per Geoffrey de Monmouth) afirmava que era filla del rei britó Coel, que s'hauria aliat amb Constantí per evitar més guerres entre els britons i Roma.
Quan el seu marit Constanci Clor fou nomenat cèsar per Dioclecià el 292, es va veure obligat a repudiar-la per casar-se amb Teodora, fillastra de Maximià.
El fill d'Helena Constantí va esdevenir després emperador de Roma, i a causa d'això ella va tenir presència a la cort imperial, va rebre el títol d'augusta i fou tractada amb els màxims honors. Es féu cristiana a petició del seu fill i va fer una peregrinació a Terra Santa on suposadament va descobrir el sepulcre de Crist amb un tros de la creu. Els escriptors eclesiàstics posteriors la van elogiar i van aconseguir la seva canonització.
Va morir vers el 328 aC a una edat força avançada. El seu nom fou donat a una ciutat de Síria i una de Bitínia (que es van dir Hel·lenòpolis) i a un districte de la costa del Pont (Hel·lenopont).
És considerada per alguns cristians santa, famosa per la seva pietat. Eusebi de Cesarea va descriure el seu pelegrinatge a Palestina i a d'altres províncies orientals. Tradicionalment es considera que va trobar les relíquies de la creu de Crist i que portà l'Escala Santa de Jerusalem a Roma. La seva festa (com a santa de l'Església Catòlica Romana) és el 18 d'agost.
