Sulpici Sever

Sulpici Sever (Sulpicius Severus) fou un historiador eclesiàstic roma, nadiu d'Aquitània que va viure cap al final del segle IV, sota Arcadi i Honori, i pertanyia a una família noble (el seu naixement se situa vers el 363).

No s'ha de confondre amb Sant Sulpici Sever, bisbe de Bourges del segle VI.

Vida i obra

Era una mica més jove que el seu amic Paulí de Nola. Es va destacar com orador i es va casar jove amb una noia rica i noble. La mort d'aquesta li va causar tanta impressió que va abandonar la vida (392) per dedicar-se a la religió (cosa a la que el seu pare es va oposar i el va desheretar) però en canvi va rebre generoses donacions de la seva sogre Bassula. Va esdevenir prevere i va estar molt proper de Sant Martí de Tours. Gennadi de Marsella diu que al final de la seva fou temptat per l'heretgia pelagiana, però finalment es va adonar del seu error. Va morir a una data desconeguda entre el 410 i el 432.

Va escriure:

• I. Vita S. Martini Turonensis (escrita vers 400)
• II. Tres Epistolae
  • 1. Ad Eusebium Presbyterum contra aemulos virtutum beati Martini
  • 2. Ad Aurelium Diaconum de obitu et apparitions ejusdem
  • 3. Ad Bassulam socrum suam de transitu illius (sc. B. Martini) ex hac vita ad immortalem
• III. Historia Sacra (historia agrada des de la creacio del mon fins el 400, acabada vers el 403).
• IV. Dialogi duo
• V. Epistolae Sex.
  • 1. Ad Claudiam Sororem (sobre el judici final)
  • 2. Ad eandem (sobre la virginitat)
  • 3. Ad Paulinum Episcopum
  • Carta dirigia als decurions d'una ciutat no esmentada
  • 5. Ad Salvium
  • 6. Una nota de poques línies

Altres cartes s'han perdut. La seva historia sagrada, l'obra principal, inclou nombrosos errors cronològics i reprodueix errors d'obres de les que va copiar les dades, però esta escrita en un llenguatge clar i intel·ligent.