Xaloc

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Els vents de la Mediterrània

El xaloc és el punt cardinal sud-est. Més específicament, el terme s'utilitza per referir-se al vent que ve del sud-est.

El nom "xaloc" prové de l'àrab "shaluq", amb el mateix significat.

El vent de xaloc no és gaire freqüent als Països Catalans i, les poques ocasions en què bufa, difícilment passa de moderat. Tot i això, és un vent ben conegut als indrets mariners per les onades de calor que sol dur, car aquest vent és el que arranca del Nord d'Àfrica i del Sàhara. En cas que plogui de xaloc, gairebé segur que la pluja serà de fang. (Vegeu pluja de fang).

Com que, tot i no bufar normalment fort, té molt de recorregut marítim, pot alçar ones considerables. Per això, a Mallorca, els mariners solen dir que "Vent de Xaloc, mar molta i peix poc". És creença popular, també, que en bufar xaloc els peixos no piquen a l'esca, que els coloms missatgers es desorienten i que les persones tenen mal de cap.

Dites populars[modifica | modifica el codi]

  • "Xaloc, ni molt ni poc".

Cançons[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]


Wikiquote A Viquidites hi ha cites, dites populars i frases fetes relatives a Xaloc
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Xaloc Modifica l'enllaç a Wikidata