Maria de Montpeller

La madona Maria de Montpeller és va assabentar i va cridar al majordom del rei, un cop davant d'ella li va dir: Amic, sigueu benvingut, us he fet venir perquè sé que sou un lleial i bon home en qui puc confiar, us demano que m'ajudeu en lo que us diré. Vos sabeu bé que el meu marit el rei, no vol estar amb mi a la cambra, per la qual cosa jo estic molt disgustada, motiu per qual encara no ha nascut de mi un infant d'ell i que seria l'hereu de Montpeller. Sé que el rei té un assumpte amb una dona que ve de tant en tant al castell, i que vos sou l'home de confiança. Jo us demano que, quan li porteu la dona, vingueu a mi en privat i en porteu a la cambra en lloc d'ella, i jo en ficaré al seu llit. Ho hem de fer a les fosques, és a dir que no hi hagi llum, dient-li al rei que la dona ho vol així per tal que no sigui coneguda. I jo que tinc fe en Déu que aquella nit, engendrarem un infant que serà un gran be i un gran honor per a tot el regne.

Madona, li va dir el majordom, estic disposat a fer tot allò que desitgeu, sobretot en assumptes que siguin del vostre honor i profit. Estigueu vos segura que no diré pas res a ningú de tot això que m'haveu dit, encara que tinc por de la ira del rei. Amic, li digué la dona, no tingueu por, que jo ho faré tot de tal manera, que tindreu tan honor con no l'haveu tingut mai.

Madona, tornar a dir-li el majordom, grans mercès! Sapigueu que jo faré tot el que em maneu, i com és així, no ho retardem més. Ara arrangeu-vos perquè el rei m'ha demanat que aquest vespre li porti al castell aquella dona que vos sabeu. Jo us vindré a buscar i calladament us portaré al castell, us ficareu a la seva cambra, i ja sabeu el què heu de fer. Amic, li digué la dona, em plau molt el que em digueu. Aneu doncs i penseu que heu de fer, al vespre veniu a buscar-me. El majordom va acomiadar-se.

Al vespre el rei li va demanar que li portés aquella dona per passar la nit amb ell al llit. Senyor, va dir el majordom, de seguida, però us tinc que dir una cosa que m'ha demanat ella, us prega que no sigui vista per ningú, ni home, ni dona, ni donzella. Vos, digué al rei al seu servent, feu el millor que pugueu, que jo ho vull tal com ella vulgui. El home lleial, va anar a buscar la madona i amb una donzella i dos cavallers, la va portar a la cambra del rei i allí la va deixar. Ella es va despullar i es va ficar al llit del rei, abans però va fer apagar totes les llums.