Pere II de Courtenay
Pere II de Courtenay (I de Constantinoble) (vers 1165 † 1219) fou emperador llatí de Constantinoble nominalment del 1216 al 1219. Era fill de Pere I de Courtenay (el fill més jove del rei Lluís VI de França i d'Elisabet de Courtenay) i Adelaida de la Mauriena. Va succeir al seu pare com a senyor de Courtenay i altres senyories quan va morir el 1183.
Es va casar el 1184 amb Agnès de Nevers (+1193), enllaç pel qual va obtenir els comtats de Nevers, Auxerre i Tonnerre. El 1190 Pere va acompanyar al seu cosí el rei francès Felip August, a la croada i va tornar a França el 1193 poc abans que va morir la seva primera esposa (entre finals del 1193 i començament de febrer del 1194) deixant de Pere una filla, coneguda com Matilde de Courtenay, per la qual fou regent de Nevers, Auxerre i Tonnerre. Llavors es va casar amb Violant d'Hainaut (també anomenada Violant io Iolanda de Flandes), germana de Balduí IX de Flandes i VI d'Hainaut i d'Enric de Flandes que foren el primer i el segon emperadors llatins (Balduí I i Enric I) i filla de Balduí V d'Hainaut i VIII de Flandes i de Margarida I de Flandes, i va prometre a la seva filla Matilde amb el seu cunyat Felip I de Namur el Noble, comte de Namur el 1195.
El 1196 va haver de fer front a la revolta del seu cunyat Guillem de Brienne, que al front d'un exèrcit xampanyès, devastava Auxerre i va assetjar Vézelay. El 11199 va entrar en lluita amb un dels seus vassalls, Arveu IV de Donzy i Pere fou derrotat a Cosne-sur-Loire sent fet presoner i no fou alliberat més que canvi del matrimoni d'Arveu amb Matilde de Courtenay i la vessió del comtat de Nevers (vitaliciament Pere conservaria Auxerre i Tonnerre).
Va lluitar més tard contra els albigesos (1209 i 1211). El 15 d'octubre de 1212 el seu cunyat Felip I el Noble, maruès i comte de Namur, va morir designant com a successora a la seva germana Violant d'Hainaut, l'esposa de Pere. El matrimoni va designar al seu fill gran Felip com a marquès i comte de Namur i regent per la mare fins a la mort d'aquesta. Pere va estar present a la batalla de Bouvines el 1214.
El 16 de juny de 1216, un altra cunyat, Enric d'Hainaut, segon emperador llatí de Constantinoble, va morir igualment i els barons de l'Imperi van proposar pel tron al rei Andreu II d'Hongria, nebot del difunt, que va refusar; llavors van proposar a Pere de Courtenay que va acceptar, ja que el seu paper a França sempre seria secundari i l'elecció li oferia oportunitat d'elevar-se. Va rebre als ambaixadors llatins a Courson-les-Carrières i va vendre o hipotecar part dels seus dominis per finançar l'expedició. Va marxar a Roma ob volia ser coronat pel papa Honori III, però aquest es va mostrar reticent per no vulnerar els drets del patriarca de Constantinoble (i per temor a que futurs emperadors no aprofitessin aquest precedent per emetre pretensions sobre Roma i l'Imperi d'Occident . Així Pere i Violant no foren coronats a la basílica de Sant Pere sinó a la de Sant Llorenç que es trobava fora de Roma (9 d'abril de 1217).
Pere va reunir una força de cinc mil homes i per embarcar-los va recórrer als venecians que li van demanar a canvi apoderar-se de Durazzo, que estava en mans de Teodor Àngel, dèspota d'Epir. Així mentre Violant marxava directament a Constantinoble, Pere i els venecians van assetjar Durazzo, però la ciutat, ben defensada i avituallada, va resistir. Al fracassar el setge els venecians van refusar portar el seu exèrcit a Constantinoble i Pere va decidir marxar a Salònica per terra, negociant el lliure pas amb el dèspota Teodor Àngel; però aquest sobtadament el va atacar i va destruir una part de les seves forces i el va fer presoner (1217). Va restar empresonat durant dos anys, suposadament fins a la seva mort, anunciada el 1219, sense arribar mai a gaudir del tron. La seva dona Violant fou regent per un cert temps i va morir el mateix 1219. El va succeir com emperador el seu segon fill Robert I de Courtenay.
Família [modifica]
De la seva muller Agnès I de Nevers va tenir una sola filla, Mafalda o Matilde de Courtenay, que va heretar Nevers, Auxerre i Tonnerre, que venien de dret matern.
De la segona muller Violant de Flandes va tenir deu fills:
- Felip (+ 1226), marquès de Namur, va renunciar la corona imperial
- Robert I de Courtenay (+ 1228), emperador llatí
- Enric (+ 1229), marquès de Namur
- Balduí II (+1273), emperador llatí
- Margarita, marquessa de Namur, casada amb Ràul d'Issoudun i després amb el comte Enric de Vianden
- Elisabet, casada amb Gualteri, comte de Bar, i en segones noces amb Eudes, senyor de Montagu
- Iolanda, casada amb Andreu II d'Hongria
- Leonor, casada amb Filip de Montfort, senyor de Tir
- Maria de Courtenay, casada amb l'emperador Teodor I Làscaris de Nicea
- Agnes, casada amb Godofreu II Villehardouin, príncep d'Acaia
Referències [modifica]
- René Grousset, L'Empire du Levant : Histoire de la Question d'Orient, París, Payot, coll. « Bibliothèque historique », 1949 (reimpr. 1979), 648 pàg. (ISBN 2-228-12530-X)
- « Pierre II de Courtenay », per Jean François Michaud, Biographie Universelle Ancienne et Moderne, vol. 33, París, Ch. Delagrave et Cie, XIXe siècle, pàgs. 249-250
| Precedit per: Enric I |
emperador llatí 1217 |
Succeït per: Violant de Flandes regent |
