Pedro Tenorio

Pedro Tenorio
	;
Biografia
Naixement	1328 ; Talavera de la Reina
Mort	18 maig 1399 (70/71 anys); Toledo
Arquebisbe de Toledo
	13 gener 1377 – ; ← Gómez Manrique (en) – Pedro de Luna y Albornoz → ; Diòcesi: arquebisbat de Toledo
Bisbe diocesà
	10 juny 1371 – ; ← Vasco Fernandes de Toledo – Juan Cabeza de Vaca (en) → ; Diòcesi: bisbat de Coimbra
Dades personals
Religió	Església Catòlica
Activitat
Ocupació	sacerdot catòlic
Consagració	Guiu de Boulogne

Pedro Tenorio (Talavera de la Reina, 1328 - Toledo, 18 de maig de 1399) fou un religiós i arquebisbe espanyol. Procedía d'una família gallega instal·lada a Toledo i amb forts interessos econòmics a la zona de Talavera. Inicià la seva carrera eclesiàstica com ardiaca a Toro, obtenint més tard una canongía a Zamora que li reportà estabilitat.^[1]

Es va mantenir al costat dels Trastàmara durant la Guerra Civil castellana, fet que el portà a l'exili a França i Itàlia. Aprofità aquest tempts per ampliar la seva formació, arribant a donar classes de dret canònic a Roma.^[1]

Retornà a Castella al temps de la instauració del Papat a Avinyó, participant en la Batalla de Najera on el seu germà perdé la vida i ell fou capturat. Alliberat set mesos més tard, el 1371 fou nomenat bisbe i enviat a la diòcesi de Coimbra. A les lluites a la cort castellana i en contra de la idea d'Enric II de Castella, el Papa Gregori XI el nomenà arquebisbe de Toledo.^[1]

Els primers anys inicià una àmplia reforma dels tribunals eclesiàstics, fins que Joan I de Castella l'integrà en el Consell Reial i adquirí gran notorietat política. A partir d'aquest instant, elaborà una gran reforma monàstica, participà en la guerra que sostenia Castella amb Portugal i fou clau en la posició de Castella dins de la cisma d'Occident.^[1]

La crisi que sofrí el regne amb la mort de Joan I el convertiren en peça clau per l'arribada d'Enric III, encara que com a membre del Consell de Regència arribà a sofrir presó a la conspiració de varis religiosos i nobles per facilitar la invasió de Portugal. El 1393, alliberat, torna a prendre un paper protagonista a la Cort, encar que la mort li sobrevindria sis anys més tard.^[1]

La seva tasca a l'arxidiòcesi de Toledo i, en general, a la ciutat, es va notar en la seva gran capacitat constructora que afectà a la Catedral de Santa Maria de Toledo i al denominat Pont de l'Arquebisbat.^[1]

Galeria d'imatges[modifica]

Torrassa de Tenorio, al Palau Arquebisbal de Alcalá de Henares (Madrid).
Escut de Pedro Tenorio com a arquebisbe de Toledo.

Referències[modifica]

↑ ^1,0 ^1,1 ^1,2 ^1,3 ^1,4 ^1,5 Ramón Gonzálvez Ruiz. «Pedro Tenorio» (en castellà). Real Academia de la Historia. [Consulta: 22 agost 2021].

Bibliografia[modifica]

Pérez de Guzmán, Fernán. Generaciones y semblanzas, edit. Espasa-Calpe. Madrid, 1979.
Suárez Fernández, Luis. Estudios sobre el régimen monárquico de Enrique III de Castilla. Madrid, CSIC, 1953.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pedro Tenorio

[real-1] 1,0 ^1,1 ^1,2 ^1,3 ^1,4 ^1,5 Ramón Gonzálvez Ruiz. «Pedro Tenorio» (en castellà). Real Academia de la Historia. [Consulta: 22 agost 2021].

[1]