Arquebisbat de Narbona
L'arquebisbat de Narbona és una demarcació de l'església catòlica que tenia com a cap la ciutat de Narbona. Va sorgir al segle V, quan Narbona fou erigida en metròpoli de les regions de la Gàl·lia sotmeses als visigots, i va incloure també Tolosa de Llenguadoc fins després de Vouillé (507).
Al segle VI Elna es va erigir en bisbat dins la província de Septimània que era la jurisdicció de Narbona. La conquesta àrab, el segle VIII, va posar fi a l'organització eclesiàstica existent. Quant els francs van recuperar Usés, Nimes, Lodeva, Magalona, Agde i Besiers, el 752, s'hi van erigir bisbats. Al 759 els francs van conquerir Narbona, Carcassona, Elna i llocs de la Gòtia, i es van establir tres nous bisbats. El 767 van entrar a Tolosa de Llenguadoc i es va crear un bisbat. El 785 es van recuperar la diòcesis d'Urgell i de Girona, i la de Vic el 798, i finalment Barcelona el 801. Tots aquests bisbes restaren supeditats a l'autoritat del Arquebisbe de Narbona, que des llavors presidia els sínodes i concilis provincials de tota Septimània i de Gòtia. El 906 el bisbe Idalguer d'Osona es queixava de la supeditació de la diòcesi a Narbona, i es coneix l'intent del bisbe Esclua d'Urgell (886-892) de restaurar la seu metropolitana de Tarragona (Arquebisbat de Tarragona, cap de l'antiga província Tarraconense). L'abat de Santa Cecília de Montserrat, Cesari, també va intentar restaurar la seu de Tarragona el 966, i Ató, bisbe d'Osona ho va provar el 970. El 1091 el bisbe de Vic Berenguer Sunifred va obtenir la separació de Narbona, però l'arquebisbat o metròpoli de Tarragona no es va restablir formalment fins el 1116.
A partir del 1116 l'arquebisbat de Narbona va quedar format pels bisbats d'Alet (creat el 1308 ja que inicialment fou una abadia), Besiers, Carcassona, Lodeva, Magalona (més tard Montpeller), Perpinyà (abans a Elna), Nimes, Usés i Sant Pons (abans a Agde), mentre que els bisbats de la Ghòtia passaren a dependre de Tarragona. No va haver-hi modificacions fins que el 1692 es va erigir el bisbat d'Alais.
Taula de continguts |
Bisbes metropolitans de Narbona [modifica]
- Sant Pau de Narbona, vers 251.
- Esteve, segle III.[1]
- Gavidius, 359.[2]
- Hilari, 417-422.
- Rústic 427-461 [3]
- Hermes, 462-?
- Caprari, vers 506
- Aquilí, vers 560.[4]
- Migeci (Migetius) o Megaci, abans de 589 - després de 597.
- Sergius, vers 610.
- Selva, 633-638.
- Argebaud, vers 672.
- Sunifred, 683-688.
- Arribert, vers 768.[1]
Llista d'arquebisbes de Narbona com a metropolitans de territoris catalans (Gòtia) [modifica]
- Daniel vers 760-790
- Nebridi vers 790-822 (primer metropolità testimoniat).[5]
- Bartomeu vers 822-844 (deposat nominalment el 835)
- Berari 844-852
- Frèdol 852-873
- Sigebod 873-885
- Teodard (Sant Audard) 885-893
- Arnust 893-912 (assassinat en territori català)
- Gerard.[6]
- Agi 914-924
- Aimeric de Narbona 926-977
- Ermengol 977-1019 (fill de Matfred, vescomte de Narbona, i de Riquilda de Barcelona)
- Guifré de Cerdanya 6 d'octubre de 1019-1079 (fill de Guifrè II comte de Cerdanya)
- Pere Berenguer 1079-1086 (usurpador, fill del vescomte Berenguer I de Narbona i de Garsinda de Besalú)
- Dalmau 1086-17 de gener de 1097 (candidat del papa des de 1079, imposat el 1086)
- Bertran de Montredon 1097-1106
- Ricard de Millau 15 de novembre de 1106- 15 de febrer de 1121 (Cardenal i llegat del Papa)
- Arnau de Leveson (Arnaud de Lévezou) 16 d'abril de 1121 - 30 de setembre de 1149
- Pere d'Andusa 1150-1156 (fill del senyor d'Andusa)
- Berengar 1156-1162
- Pons D'Arce (Pons d'Arsac) 1162- 15 de febrer de 1181 (arxidiaca de Narbona)
- Bernard Gaucelin 16 de maig de 1182-8 d'abril de 1191 (de la nissaga de senyors de Lunel, bisbe de Besiers 1167-1182)
- Guillem Berenguer de Barcelona 1191-1212
- Arnau Amalric 1212-1225
- Pere Amiel 1226-1245
- Guillem de la Broue, 1245-1257
- Jaume, 1257-1259
- Guy Fulcodi o Foulques (Sant Geli, 23 novembre 119? - Viterbo, 29 novembre 1268), 1259-1261, cardenal el 1261 i desrpés papa com a Climent IV (1265-1268).
- Maurin, 1262-1272.
- Pere de Montbrun, 1272-1286
- Gilles I Aycelin de Montaigut, 1287-1311.
Llista d'arquebisbes de Narbona fins a la Revolució Francesa [modifica]
| Episcopat | Arquebisbe | Notes |
|---|---|---|
|
1311-1341 |
Bernard de Fargis o de Farges |
|
|
1341-1347 |
Cambrer dels papes Joan XXII, Benet XII i Climent VI, abans bisbe de Marsella i bisbe d'Arle. |
|
|
1347-1375 |
Pierre de La Jugie |
|
|
1375-1391 |
Jean Roger de Beaufort |
Abans bisbe de Carpentras, i després arquebisbe d'Auch |
|
1391-1432 |
François de Conziè |
Oncle del cardenal i arquebisbe d'Arle, Louis Aleman |
|
1433-1436 |
François Condolmer o Coldumier |
Cardenal. |
|
1436-1451 |
Jean d'Harcourt |
|
|
1451-1460 |
Louis d'Harcourt |
|
|
1460-1472 |
Antoine Du Bec Crespin |
|
|
1473-1482 |
Renaud de Borbó |
|
|
1482-1484 |
Jordi d'Amboise, conegut com el cardenal d'Amboise |
Cardenal el 1498. |
|
1484-1492 |
François Hallé (? - París, 1492) |
|
|
1492-1494 |
Segona vegada. |
|
|
1494-1502 |
Pierre d'Abzac de la Douze |
|
|
1502-1507 |
François Guillaume de Castelnau de Clermont-Lodève (1480-1540), conegut com el cardenal de Clermont-Lodève |
Cardenal el 1503. |
|
1507-1514 |
Guillaume Briçonnet (1445 - Narbona, 1514) |
Cardenal el 1495. |
|
1515-1523 |
Cardenal el 1513 i després Papa com a Climent VII (1523-1534). |
|
|
1524-1550 |
Joan de Lorena (1498-1550) |
Cardenal el 1518. |
|
1550-1551 |
Hipolit d'Este, conegut com el cardinal de Ferrara |
Cardenal el 1538. |
|
1551 |
François de Tournon |
Cardenal el 1530.[7] |
|
1551-1563 |
Cardenal el 1517. |
|
|
1563-1572 |
Hipolit d'Este |
Segona vegada. |
| Episcopat | Arquebisbe | Notes | Escut[8] |
|---|---|---|---|
|
1572-1575 |
Simon Vigor |
||
|
1575-1582 |
'seu vacant des de la mort de Simon Vigor el 23 d'octubre 1575 a la pujada de François de Joyeuse, el 1582. |
||
|
1582-1600 |
François de Joyeuse (Carcassona, 1562 - Avinyó, 1615) |
Cardenal el 1584. |
 |
|
1600-1628 |
Louis de Vervins |
||
|
1628-1659 |
Claude de Rebé (Amplepuis, 1587 - Narbona, 1659) |
 |
|
|
1659-1673 |
 |
||
|
1673-1703 |
Pierre de Bonzi (Florència, 1631 - Montpeller, 1703) |
Cardenal el 1672. |
 |
| Episcopat | Arquebisbe | Notes | Escut[9] |
|---|---|---|---|
|
1703-1719 |
Charles Le Goux de La Berchère (Vif (Isère), 1647 - Narbona, 1719) |
 |
|
|
1719-1739 |
René François de Beauvau Du Rivau (Château du Rivau, 1664 - Narbona, 1739) |
 |
|
|
1739-1751 |
Jean-Louis Des Balbes de Berton de Crillon (1684 - Avinyó, 1751) |
 |
|
|
1752-1762 |
Charles Antoine de La Roche-Aymon (Mainsat, 1697 - París, 1777) |
Cardenal el 1771. |
.svg) |
|
1762-1790 |
Arthur Richard de Dillon (Saint-Germain-en-Laye, 1721 - Londres, 1806) |
Darrer arquebisbe de Narbona. |
 |
- Guillaume Beseaucèle, bisbe constitucional de l'Aude, només va residir uns mesos a Narbona, i després es va establir a Carcassona.
Vegeu també [modifica]
Notes i referències [modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Absent de la lliste de Jacques Michaud i André Cabanis, Histoire de Narbonne, 1981.
- ↑ Absent de la llista de Jacques Michaud i André Cabanis, Histoire de Narbonne, 1981. Devic i Vaisette l'inclouen a la seva llista però precisen: Gavidius va suscriure les actes del concili de Rimini (any 359), però el seu nom no està seguit de cap indicació que permeti saber la seu. Sulpici Sever, qui residia a Primulac, l'anomena "episcopus noster, del que s'ha deduit que la seu era Narbona.
- ↑ vers 441-445 es creu que va fer construir la catedral de la vila, destruïda per un incendi.
- ↑ Absent de la llista de Jacques Michaud i André Cabanis, Histoire de Narbonne, 1981. Devic i Vaisette l'inclouen a la seva llista però precisen: Aquilí es suposat metropolità de Narbona vers la meitat del segle VI però el seu nom no apareix en lloc excepte en la vida de Sant Victorià, abat a Hispània, on es designat com un deixeble del sant que va morir el 560
- ↑ Jacques Michaud i André Cabanis, Histoire de Narbonne, 1981, p. 109.
- ↑ Absent de la llista de Devic i Vaisette i de la de Jacques Michaud i André Cabanis, Histoire de Narbonne, 1981. Els dos primers assenyalen: Agi va haver de lluitar contra Gerard, nomenat indegudament per Rostany d'Arle , arquebisbe d'Arle i Ameli, bisbe d'Uzès, tots dos vassalls de Lluis III el Cec rei de Provença; però Agi va obtenir el pali i va cabar sent reconegut com únic bisbe.
- ↑ Només assenyalat a la llista de Jacques Michaud i André Cabanis, Histoire de Narbonne, 1981. Devic i Vaisette precissen: En 1550, el 27 de juny, Hipolit d'Este va succeir a Joan de Lorena com arquebisbe però al cap de poc va renunicar en favor de François, cardenal de Tournon, que al seu torn va cedir el lloc abans de prendre possessió a François IV Pisani; aquest fou nomenat per Juli II amb la reserva del terç net dels ingressos a favor del cardenal de Tournon; aquest darrer, arquebisbe de Lió, va encarregar a Zerbinatis de conferir en nom seu els beneficis de la metropoli de Narbona.
- ↑ Es creu que els arquebisbes de Narbonne no van adoptar la corona ducal fins a Pierre de Bonzi, potser després de la publicació del llibre de Guillaume Besse, Histoire des Ducs, Marquis et Comtes de Narbonne, autrement appelés Prince des Gots, Ducs de Septimanie et Marquis de Gothie el 1660 en el que l'autor, en la dedicatòria a François Fouquet, li dona el títol de duc de Narbona (Histoire générale de Languedoc, llibre IV). Una corona comtal apareix en l'escut de Claude de Rebé esculpit a la porta de la sala d'audiències del palau dels arquebisbes i també a les de François Fouquet en un gravat de Grégoire Huret, però François Fouquet fou enviat a l'exili el 1661, poc després de la publicació de l'Histoire des Ducs, Marquis et Comtes de Narbonne. Els disssenys dels escuts apareixen a la Histoire générale de Languedoc, de Dom Claude Devic, dom Joseph Vaissète, al volum
- ↑ al moment de la mort del titular : Charles Antoine de La Roche-Aymon porte el del cardenal i arquebisbe duc de Reims, par de França.
Bibliografia [modifica]
- Guillaume Besse, Histoire des Ducs, Marquis et Comtes de Narbonne, autrement appelés Prince des Gots, Ducs de Septimanie et Marquis de Gothie, A. de Sommaville, París, 1660.
- Devic, Claude; Vaissette, Joseph. Histoire générale de Languedoc (en francès). Tolosa: Édouard Privat llibreter editor, 1872 (Vegeu altres edicions a Google Books Vol. 1 (1840), Vol. 2 (1840), Vol. 3 (1841), Vol. 4 (1749), Vol. 5 (1842), Vol. 6 (1843), Vol. 7 (1843), Vol. 8 (1844), Vol. 9 (1845)).
- Jacques Crémadeills, L'Aude de la Préhistoire à nos jours, Éditions Bordessoules, Saint-Jean-d'Angély 1989, ISBN: 2-903504-24-5
- Jacques Michaud I André Cabanis, Histoire de Narbonne, Tolosa 1981, ISBN 2-7089-8339-3
- André Mècle, Narbonne, palais des archevêques et cathédrale, Moisenay, 1999, ISBN 2-84080-067-5
- La Grande Encyclopédie, Volum XXIV, p.806-807.
- Annuaire Historique - 1847 (any 1848), pàgines 108-112.
- Trésor de chronologie, pàgines 1453-1454.
 |
A aquest article li manquen les coordenades. Podeu ajudar la Viquipèdia afegint-les-hi. |
