Arnau Amalric

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
beat Arnau Amalric, o
Arnau de Cîteaux

Arnau Amalric amb el papa Innocenci III; miniatura del s. XIII
abat i bisbe
Nom secular Arnau Amalric; francès: Arnaud Amaury
Naixement segle XII
Occitània o (Catalunya)
Defunció 26 de setembre de 1225
Monestir de Fontfreda (Aude, França)
Enterrament Monestir de Cîteaux
Commemoració en Església Catòlica Romana
Beatificació Apareix en santorals i menologis antics; culte local, desaparegut
Festivitat 30 de juliol
Fets destacables Abat de Poblet, Gran Selva i Cîteaux; bisbe de Narbona; gran inquisidor
Orde Cistercencs
Iconografia Hàbit cistercenc

Arnau Amalric (Occitània o Catalunya, s. XII - Abadia de Fontfreda, 1225) fou un monjo cistercenc, abat de Poblet (1196-1198), posteriorment abat de Citeaux (1200-1212), nunci papal i inquisidor durant la Croada albigesa, arquebisbe de Narbona (1212-1225) i abat general de l'Orde del Cister (1221-1225). És esmentat com a beat en alguns santorals catòlics.

Orígens[modifica | modifica el codi]

La procedència de la família Arnau Amalric (o Arnaud Amalric, Arnaud Amaury o Arnaldus Amalric) ha estat font de debat. D'aquesta manera, es poden trobar referències a la seva suposada catalanitat[1] o occitanitat.[2]

Sigui com sigui, un dels primers fets de la vida d'Amalric que es coneix és que era monjo cistercenc i que va ser nomenat abat del Monestir de Santa Maria de Poblet (Conca de Barberà) el 1196. Després fou abat de Grandselve i de Cîteaux.

La Croada albigesa[modifica | modifica el codi]

El 1204, el Papa Innocenci III el nomenà legat pontifici per per tal d'acabar amb l'heretgia càtar. En un primer moment, Amalric va demanar als monjos cistercencs del Llenguadoc que prediquessin l'Evangeli i donà suport a la missió de Pere de Castellnou, però després va encapçalar, juntament amb Simó de Montfort, els croats que assolaren Occitània i eliminaren l'heretgia albigesa.

Durant el setge de Besiers, el juliol de 1209, li és atribuïda la frase:

Mateu-los a tots; Déu ja reconeixerà els seus!

La ciutat fou saquejada i hi moriren 7000 persones. També encapçalà les campanyes contra Carcassona i Lavour. Obtingué del papa l'excomunió de Ramon VI de Tolosa en 1211 i la deposició o dimissió d'alguns bisbes, entre els quals Berenguer de Narbona.

Arquebisbe[modifica | modifica el codi]

El 1212 fou nomenat Arquebisbe de Narbona i s'enfrontà a Montfort, duc de Narbona, pel domini de la ciutat fins al punt que Amalric excomunicà el seu adversari. Amalric va viatjar fins a la Península Ibèrica on participà en la batalla de Las Navas de Tolosa (16 de juliol de 1212) contra els musulmans juntament amb cent cavallers narbonesos més.

Fou acusat d'excessos, però tenia fama d'integritat i zel apostòlic. El mateix Innocenci III li envià un llibre de sermons seus com a homenatge a la seva tasca. També assistí al Concili IV del Laterà, organitzat per Innocenci III (1215) i que marcaria l'apogeu de l'autoritat política i religiosa del papat. Poc temps després, el 1221, Amalric fou ordenat Abat General de l'Orde del Cister.

Arnau Amalric va morir a l'Abadia de Fontfreda el 26 de setembre de 1225. Les seves restes descansen al primer monestir de l'Orde, el Monestir de Cîteaux.

Els menologis d'Henríquez i de Bucelino l'inclouen amb el títol de beat el 30 de juliol, la qual cosa indicaria un culte local, avui desaparegut.


Precedit per:
Pere de Maçanet
Abat de Poblet
11961198
Succeït per:
Pere de Portabella
Precedit per:
Guillem Berenguer de Barcelona
Arquebisbe de Narbona
12261245
Succeït per:
Pierre de Narbona


Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Arnau Amalric
  1. Breu biografia d'Amalric (castellà)
  2. El catarisme, per R. Vidal