Arnau Amalric
 Arnau Amalric amb el papa Innocenci III; miniatura del s. XIII |
|
| abat i bisbe | |
|---|---|
| Nom secular | Arnau Amalric; francès: Arnaud Amaury |
| Naixement | segle XII Occitània o (Catalunya) |
| Defunció | 26 de setembre de 1225 Monestir de Fontfreda (Aude, França) |
| Enterrament | Monestir de Cîteaux |
| Commemoració en | Església Catòlica Romana |
| Beatificació | Apareix en santorals i menologis antics; culte local, desaparegut |
| Festivitat | 30 de juliol |
| Fets destacables | Abat de Poblet, Gran Selva i Cîteaux; bisbe de Narbona; gran inquisidor |
| Orde | Cistercencs |
| Iconografia | Hàbit cistercenc |
Arnau Amalric (Occitània o Catalunya, s. XII - Abadia de Fontfreda, 1225) fou un monjo cistercenc, abat de Poblet (1196-1198), posteriorment abat de Citeaux (1200-1212), nunci papal i inquisidor durant la Croada albigesa, arquebisbe de Narbona (1212-1225) i abat general de l'Orde del Cister (1221-1225). És esmentat com a beat en alguns santorals catòlics.
Taula de continguts |
Orígens [modifica]
La procedència de la família Arnau Amalric (o Arnaud Amalric, Arnaud Amaury o Arnaldus Amalric) ha estat font de debat. D'aquesta manera, es poden trobar referències a la seva suposada catalanitat[1] o occitanitat.[2]
Sigui com sigui, un dels primers fets de la vida d'Amalric que es coneix és que era monjo cistercenc i que va ser nomenat abat del Monestir de Santa Maria de Poblet (Conca de Barberà) el 1196. Després fou abat de Grandselve i de Cîteaux.
La Croada albigesa [modifica]
El 1204, el Papa Innocenci III el nomenà legat pontifici per per tal d'acabar amb l'heretgia càtar. En un primer moment, Amalric va demanar als monjos cistercencs del Llenguadoc que prediquessin l'Evangeli i donà suport a la missió de Pere de Castellnou, però després va encapçalar, juntament amb Simó de Montfort, els croats que assolaren Occitània i eliminaren l'heretgia albigesa.
Durant el setge de Besiers, el juliol de 1209, li és atribuïda la frase:
- Mateu-los a tots; Déu ja reconeixerà els seus!
La ciutat fou saquejada i hi moriren 7000 persones. També encapçalà les campanyes contra Carcassona i Lavour. Obtingué del papa l'excomunió de Ramon VI de Tolosa en 1211 i la deposició o dimissió d'alguns bisbes, entre els quals Berenguer de Narbona.
Arquebisbe [modifica]
El 1212 fou nomenat Arquebisbe de Narbona i s'enfrontà a Montfort, duc de Narbona, pel domini de la ciutat fins al punt que Amalric excomunicà el seu adversari. Amalric va viatjar fins a la Península Ibèrica on participà a la batalla de Las Navas de Tolosa (16 de juliol de 1212) contra els musulmans juntament amb cent cavallers narbonesos més.
Fou acusat d'excessos, però tenia fama d'integritat i zel apostòlic. El mateix Innocenci III li envià un llibre de sermons seus com a homenatge a la seva tasca. També assistí al Concili IV del Laterà, organitzat per Innocenci III (1215) i que marcaria l'apogeu de l'autoritat política i religiosa del papat. Poc temps després, el 1221, Amalric fou ordenat Abat General de l'Orde del Cister.
Arnau Amalric va morir a l'Abadia de Fontfreda el 26 de setembre de 1225. Les seves restes descansen al primer monestir de l'Orde, el Monestir de Cîteaux.
Els menologis d'Henríquez i de Bucelino l'inclouen amb el títol de beat el 30 de juliol, la qual cosa indicaria un culte local, avui desaparegut.
| Precedit per: Pere de Maçanet |
Abat de Poblet 1196–1198 |
Succeït per: Pere de Portabella |
| Precedit per: Guillem Berenguer de Barcelona |
Arquebisbe de Narbona 1226–1245 |
Succeït per: Pierre de Narbona |
Referències [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Arnau Amalric |
