Arquebisbat de Reims

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Arquebisbat de Reims
Archidioecesis Remensis
Archidiocèse de Reims

La catedral de Nostra Senyora de Reims
Localització
País França França
Territori Marne Marne
Diòcesis sufragànies Amiens, Beauvais, Châlons, Langres, Soissons, Troyes
Estadístiques
Àrea 6,931 km²
Població
- Total
- Catòlics
(any 2011)
613.000
565.000 (92,2%)
Parròquies 76
Informació
Ritus romà
Establiment Segle III
Catedral Nostra Senyora de Reims
Sant patró La Mare de Déu
Sacerdots diocesans 121
Lideratge actual
Arquebisbe metropolità Thierry Romain Camille Jordan
Mapa
Web
www.catholique-reims.cef.fr
Armes de l'arquebisbe de Reims.
Pintura de la Catedral de Reims.

L'arquebisbat de Reims (en llatí: Archidioecesis Remensis) fou una jurisdicció eclesiàstica i després un principat eclesiàstic (comtat-bisbat) centrar a la ciutat de Reims. La tradició diu que fou fundat vers la meitat del segle III per sant Sixte i sant Sinici. El bisbat apareix esmentat al concili d'Arle del 314 on signa Betausi, bisbe de Reims junt amb altres 16 bisbes de la Gàl·lia Belga entre els quals el de Trèveris. El 533 moria el bisbe sant Remi (Remigi de Reims) després de 74 anys d'episcopat. A la Cançó de Rotllan de la meitat del segle VIII el bisbe Joan Turpin és qualificat per primer cop d'arquebisbe. L'arquebisbe fou reconegut primat de la Gàl·lia Belga el 1089. El 1033 el bisbe Ebles va adquirir la jurisdicció comtal i entre 1060 i 1170 fou erigit en ducat pairia.

Els bisbes de Reims consagraven als reis de França amb l'oli de la santa ampolla; a la catedral de Nostra Senyora de Reims foren consagrats 25 reis des de Lluís VIII a Carles X. Entre els noms destacats de la història del arquebisbat destaquen a més de Remigi, Gerbert (para Silvestre II), sant Brunó, el papa Urbà II, Gerson, Joan Mabillon, sant Joan Baptista de La Salle i Joana d'Arc.

Bisbes de Reims[modifica | modifica el codi]

Arquebisbes de Reims[modifica | modifica el codi]

Règim concordatari[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Suzanne Martinet, Laon promontoire sacré des Druides au siècle IX, 1994.
  • Pierre de Guibours (Le père Anselme de la Vierge Marie), Histoire généalogique et chronologique des Pairs de France, volum 2.
  • Georges Boussinecq i Gustave Laurent, Histoire de Reims des origines jusqu'à nos jours, 1933, ISBN 2-86516-001-7
  • Pierre Desportes, Histoire de Reims, 1983, ISBN 2-7089-4722-2

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Notes i referències[modifica | modifica el codi]

  1. Ivan Gobry, Clotaire II, Pygmalion, 2005
  2. cf. Jean-Pierre Papon
  3. Charles Joseph Hefele, Histoire des conciles d’après les documents originaux, Tome IV, volume 21, rub.118 et 119
  4. Charles Joseph Hefele, obra citada, p. 110
  5. Nicolau de Pellevé estava a Roma de 1588 a 1592

Coord.: 49° 15′ 13″ N, 4° 02′ 03″ E / 49.25361,4.03417